27.05.2019 - 21:50
|
Actualització: 28.05.2019 - 11:30
El Parlament Europeu no perd el temps i ja ha començat a preparar la sessió constituent de la legislatura, que es farà el 2 de juliol. Per això ahir ja va activar el servei d’acolliment dels eurodiputats nous i aclarí quins tràmits haurien de seguir. Són els tràmits que el president Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras han de fer ara.
Tan bon punt els estats comuniquin quins eurodiputats han estat elegits, en començarà l’acreditació oficial, que es pot fer tant a l’edifici de Brussel·les com al d’Estrasburg. A Brussel·les el procés es farà entre el 27 de maig i el 28 de juny, al tercer pis de l’edifici József Antall (popularment anomenat ‘edifici JAN’); i a Estrasburg, a l’anomenada Galeria Colombo del primer al 4 de juliol.
A tots dos llocs ja s’ha instal·lat un equip de funcionaris multilingüe encarregat de l’acreditació dels diputats. Els nous diputats han de presentar-hi una declaració escrita certificant que no tenen incompatibilitats per al nou càrrec. Això vol dir que Puigdemont i Comín hauran de renunciar a l’acta de diputat del Parlament de Catalunya i Junqueras a la del congrés espanyol. Després d’això han de complir un seguit de formalitats burocràtiques, com ara comunicar un compte corrent i fer-se una fotografia oficial. Amb això el procés d’acreditació s’haurà completat.
L’acreditació s’ha de fer personalment i amb documents acreditatius de la personalitat pròpia i no es pot delegar. Això és un impediment per a l’acreditació de Junqueras. Hauria d’anar a Brussel·les o Estrasburg per adquirir l’acta, fet que requeriria alliberar-lo, perquè la policia espanyola no pot custodiar-lo fora de l’estat espanyol. Però com que no n’hi ha cap precedent, no se sap què passarà si l’estat espanyol no li permet d’anar a l’hemicicle i, doncs, no pot prendre possessió del seu escó.
Quant a Puigdemont i Comín, nous eurodiputats de Junts per Catalunya, és evident que les gestions al Parlament Europeu les podran fer sense impediments, perquè són ciutadans lliures sobre els quals no pesa cap persecució judicial ni a Brussel·les ni a Estrasburg –l’estat espanyol va emetre dues ordres de detenció contra ells, però les va retirar.
La Junta Electoral espanyola té vint dies per a fer el recompte dels vots, assignar els escons i proclamar els candidats electes. El 2014 aquest procés va durar disset dies. Això vol dir que cap al 15 de juny l’estat espanyol haurà de comunicar al Parlament Europeu el resultat de les eleccions, el nombre de vots de cada candidatura i la llista dels eurodiputats electes.
I ací començarà el debat jurídic, l’última barrera que l’estat espanyol provarà d’alçar contra la presència de Puigdemont i Comín al Parlament Europeu.
L’estat espanyol pretén que per a ser eurodiputat s’hagi d’acatar la constitució espanyola de manera presencial a Madrid, una condició que els eurodiputats independentistes qüestionen.
Espanya pot provar d’imposar al Parlament Europeu una norma que l’eurocambra no inclou entre els requisits per a ser-ne membre. Però això, si arriba a passar, obrirà una batalla jurídica i política molt important. Que en el cas que no sigui resolta pel Parlament Europeu pot arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La jugada té un gran risc pe a Espanya. La resta d’estats no veuen amb bons ulls que, per un tràmit burocràtic, un estat pugui desqualificar un candidat elegit. I el fet que Puigdemont hagi guanyat les eleccions a Catalunya i hagi obtingut un milió de vots encara hi afegeix més entrebancs.
A més, Puigdemont i Comín podrien girar fàcilment el debat contra Espanya i la violació que fa dels drets polítics davant els tribunals europeus; on, cal recordar-ho, sempre han guanyat.