05.06.2019 - 21:50
|
Actualització: 06.06.2019 - 11:05
Els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín encara no han fet públic a quin grup del Parlament Europeu s’integraran. Tot i que no és obligat d’integrar-se en cap grup, els diputats independents perden moltes prerrogatives si no ho fan. Per exemple, tenen menys temps per a intervenir als plens, no tenen una oficina de suport tan potent i rarament participen en les deliberacions importants.
El fet que el Partit Popular i el Partit Socialista hagin perdut la majoria absoluta que tenien fins ara també fa més interessant que s’integrin en un grup, perquè tots els grups menors miren de tenir el màxim nombre de membres per ser més influents en les votacions.
El PP tindrà 179 escons, 38 menys dels que tenia, i el PS 153, 34 menys que en la legislatura anterior. La majoria absoluta al Parlament Europeu és de 376, de manera que, per primera vegada, els dos grans partits no sumen si fan coalició. Això els obligarà a pactar amb un tercer grup o a provar una coalició ideològica.
El PS ja havia dit en campanya que tenia intenció de pactar amb els Verds-Aliança Lliure (on hi ha ERC i Iniciativa) i amb Esquerra Unida. Però sumats tots tres, tampoc no tenen suficients vots. Els resultats sembla que aboquen, doncs, a un pacte entre el PP, el PS i els Liberals (en què s’integrarà Macron, en què hi ha Ciutadans i d’on desapareixerà la paraula ‘liberals’). Però aquest pacte serà molt difícil de portar a la pràctica en el dia a dia, de manera que hom espera una política de diàleg i acords molt gran, en què gairebé cada eurodiputat comptarà.
A quin grup podrien adscriure’s Puigdemont i Comín?
L’adscripció dels eurodiputats independentistes catalans sembla molt clara en el cas d’Oriol Junqueras i Diana Riba, que s’integraran als Verds-Aliança Lliure Europea. De fet, l’ALE ha nomenat Junqueras el seu candidat a presidir la Comissió. Però no és tan clar on s’integraran Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí, que serà eurodiputada després del Brexit.
El pas més lògic seria que ells també s’integressin en l’Aliança Lliure Europea, que ara mateix, per l’acord que té amb els Verds, és el quart grup de la cambra i que ha obtingut un molt bon resultat, pujant de vint-i-dos escons a setanta-quatre. Dins aquest grup, hi figuren, al costat dels eurodiputats d’ERC, els de l’SNP escocès, el Plaid Cymru gal·lès i els nacionalistes corsos.
Però, tot i ser l’opció més lògica, no és l’única. Perquè Puigdemont i Comín també podrien optar per unir-se al grup de l’Esquerra Nòrdica-Esquerra Unida Europea. Seria una opció més sorprenent en termes ideològics, atès que és el grup que se situa més a l’esquerra del Parlament Europeu, però cal tenir en compte que dins aquest grup hi ha els partits que s’han distingit més en la defensa dels presos i exiliats catalans. Entre ells, els alemanys de Die Linke, els irlandesos del Sinn Fein, els portuguesos del Bloco i els bascs de Bildu. El grup ha obtingut un mal resultat i ha perdut catorze escons, quedant-se només amb trenta-vuit, que serien finalment quaranta si Puigdemont i Comín s’hi incorporessin. Izquierda Unida i una part de Podem també formen part d’aquest grup, que es defineix obertament confederal.
I encara hi hauria una darrera opció, que mostraria l’excepcionalitat dels diputats de Junts per Catalunya, per damunt de les fronteres ideològiques. Aquesta opció, que sembla la més remota de totes, seria la de sumar-se al grup Conservador i Reformista, de la mà de la NV-A flamenca. Però això comportaria greus problemes per a l’euroescepticisme de molts dels seus membres, molt contradictori amb els missatges emesos per Puigdemont mateix i del qual sempre ha volgut allunyar-se.
Tot i que els dos eurodiputats no necessiten aclarir de seguida a quin grup s’uniran, podria ser que ho anunciessin aviat, abans de la sessió constitutiva del Parlament Europeu.
