07.08.2024 - 20:00
|
Actualització: 08.08.2024 - 11:31
Amb el vídeo que ha enregistrat per a anunciar i explicar el seu retorn, el president Carles Puigdemont ha tingut l’encert de reenfocar correctament la situació política del país, tot recordant que el dèficit democràtic espanyol és la clau del conflicte obert entre Catalunya i Espanya.
Puigdemont ha estat eloqüent en la denúncia d’aquesta anormalitat. Fins al punt que la seua reflexió fa inevitable de pensar que, en realitat, Salvador Illa és qui hauria d’encapçalar la manifestació que servirà per a rebre’l. Al capdavall, si demà, dijous, vivim una situació tan incerta i difícil, tan indigna de qualsevol democràcia, serà perquè hi ha en marxa una rebel·lió judicial contra una llei presentada pel PSOE tot sol, contra una llei que és aprovada i en vigor. És en aquest context, “no pas perquè siguem independentistes sinó perquè som demòcrates”, que Puigdemont explica la seua decisió recordant que “tenim el deure de denunciar i de combatre” aquest autèntic colp d’estat actiu a Madrid.
Aquests dies molta gent ha opinat sobre el valor del retorn, fins i tot sobre si aquesta tornada tenia sentit. S’ha discutit si era lògic tornar per a participar en la investidura de Salvador Illa com a president. Però amb el seu discurs Puigdemont ha driblat qualsevol temptació d’embolicar-se en les anècdotes petites o no tan petites d’aquests darrers dies o de perpetuar la divisió i l’enfrontament entre independentistes per traure’n profit partidari i ha anat al moll de l’os de la crisi que enfronta Catalunya i Espanya en el combat per la independència. Ha deixat tothom retratat.
“Estic convençut que no hi ha altre camí per a la normalitat democràtica que la fi de la repressió política, una fi que està prevista en la lletra i en l’esperit de la llei d’amnistia”, diu Puigdemont. Amb la qual cosa remarca, com tots nosaltres hem pogut comprovar, que a l’estat espanyol no hi ha una democràcia capaç de respectar qualsevol projecte nacional distint del seu –que aquest és el problema real i de fons– i que, per això mateix, el Partit Socialista i el govern espanyol, com afirma uns instants després en el mateix vídeo, no n’estan gens preocupats. Perquè la repressió contra l’independentisme en el fons ja els va bé. Per a ells la llei d’amnistia sembla que eren únicament els vots per a investir Sánchez, no pas els canvis de cultura política que hauria d’introduir en un sistema que, precisament quan es constata aquest desinterès, torna a demostrar que és irreformable.
Veurem, en qualsevol cas, què acaba passant. Sobretot veurem si els Mossos –que han reaccionat a l’anunci amb la fúria inexplicable d’una miserable policia colonial– aconsegueixen el seu propòsit de detenir el president Puigdemont abans no arribe a Barcelona.
Però si hi arriba, si el president Puigdemont finalment apareix i, sobretot, si és envoltat al carrer de milers de persones, no pas tan sols de centenars sinó de milers, aleshores podem comptar que la raó de la independència catalana, la realitat tenaç i irreductible del conflicte nacional en marxa –aquesta realitat que tanta gent, pels interessos propis, voldria evitar que es veiés que continua viva– emergirà tota sola i novament, imparable: a un costat hi haurà la violència espanyola i a l’altre la democràcia catalana. I ell, arriscant-se i fent de president, a les nostres mans. A mercè que el defensem o no.
Aquest dijous VilaWeb desplegarà tots els mitjans per seguir en directe qualsevol cosa que puga passar. Us recordem, per això, que si podeu llegir VilaWeb de franc, sense un mur de pagament, és perquè milers de lectors com vosaltres són solidaris amb el diari i se n’han fet subscriptors. Cliqueu ací per a fer-vos-en vosaltres també.
