14.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 15.03.2024 - 09:19
A Madrid corre la brama que Puigdemont no podrà ser candidat ni al Parlament de Catalunya ni al Parlament Europeu perquè té el carnet d’identitat caducat. No se sap si ara l’hi té, però el 2019 sí, i això no li va pas impedir de presentar-se a les europees. Només ha passat un dia d’ençà de l’avançament de les eleccions catalanes del 12 de maig i de l’anunci de Puigdemont de voler assistir a la sessió d’investidura (que seria a mitjan juny), i a la premsa espanyola ja circulen els arguments amb què es podria impedir que fos candidat. El cas és que, ara per ara, no ho podrien impedir, perquè ja ho van intentar sense èxit fa cinc anys. La incògnita de si Puigdemont farà el pas es resoldrà d’ací a pocs dies, i si finalment acaba essent candidat, això pot anar acompanyat del seu retorn, que coincidiria amb el calendari d’aplicació de l’amnistia. Això és cabdal, perquè fonts de la seva defensa consideren que el jutge Pablo Llarena no es podrà negar a amnistiar-lo, que ni tan sols farà cap pregunta pre-judicial al TJUE i que en tot cas haurà d’aixecar l’ordre de detenció estatal que li impedeix de tornar tan bon punt la llei hagi entrat en vigor.
Puigdemont podrà ser candidat el 12 de maig?
L’ordre de detenció vigent de Llarena és important perquè és la que li impedeix de tornar sense risc de ser detingut i empresonat. La llei d’amnistia, acabada d’aprovar ara pel congrés espanyol, restarà encallada dos mesos al senat, i tornarà tot seguit al congrés, que n’aixecarà el vet i l’aprovarà definitivament, a mitjan maig. L’endemà mateix ja podria sortir publicada al BOE i entrar en vigor, cosa que s’esdevindria poc després de la data de les eleccions, que són el 12 de maig. De manera que Puigdemont no pot ser amnistiat abans de les eleccions, però això no serà cap impediment perquè sigui candidat, si ho decideix.
L’amnistia seria important per a Puigdemont en cas que, si disposés de la majoria parlamentària necessària, hagués de ser investit president de la Generalitat. Perquè el Tribunal Constitucional ja va sentenciar que el president de la Generalitat no pot ser investit telemàticament, que ha de ser present a la sessió en què pronuncia el seu discurs i se sotmet a la votació de la cambra; i va establir aquesta doctrina precisament quan el gener del 2018 va voler (i va aconseguir) d’impedir que Puigdemont fos investit president, tot i que tenia la majoria de diputats per a ser-ho.
Per a poder assistir presencialment a la investidura (tal com dimecres declarava que tenia intenció de fer) i no ser detingut, caldria tenir retirada l’ordre estatal de detenció que Llarena va dictar el 2017 i que continua vigent. La constitució del nou parlament seria, a tot estirar, el 7 de juny, i abans de deu dies s’hauria de convocar la primera sessió d’investidura del candidat a la presidència que tingués més suport. La sessió d’investidura seria a mitjan juny, i la llei d’amnistia ja faria dues setmanes o tres que hauria entrat en vigor. El jutge Pablo Llarena tindrà dos mesos (fins a final de juliol) per a aplicar l’amnistia, o per a traslladar els dubtes que tingui al TJUE o al TC. Però, mentrestant, segons la llei, ja hauria hagut de retirar l’ordre estatal de detenció contra Puigdemont.
Els juristes i jutges d’ultradreta que volen trinxar l’amnistia demanen de presentar una pre-judicial al TJUE sobre la conveniència de retirar una ordre de detenció d’una persona de qui es tenen dubtes que sigui beneficiària de l’amnistia. Però la defensa de Puigdemont considera que una pregunta com aquesta seria refusada immediatament pel TJUE i que, en tot cas, ells podrien demanar al tribunal europeu la mesura cautelar d’aixecar l’ordre de detenció mentre no es resol la pre-judicial. Tot amb tot, les mateixes fonts insisteixen a dir que difícilment Llarena faria cap pregunta al Tribunal de Luxemburg, atès l’historial de fracassos europeus en les seves accions i atesa la claredat de la llei sobre l’amnistia en la causa de l’1-O per malversació.
Amb el calendari a la mà, i amb la convicció de la defensa de Puigdemont que Llarena l’amnistiarà, el jutge només li podria impedir d’assistir a la investidura si trigués massa a retirar l’ordre de detenció. I sempre, és clar, que Puigdemont no decidís de tornar fins i tot amb l’ordre de detenció vigent.
És compatible que sigui candidat a les europees i a les catalanes?
Cal tenir present que Puigdemont pot ser alhora candidat a les eleccions catalanes i a les europees tot mantenint, encara, la condició d’eurodiputat. Les eleccions europees són el 9 de juny, i el darrer dia per a presentar candidatures a la circumscripció de l’estat espanyol és el 7 de maig, cinc dies abans de les eleccions catalanes. La qüestió és què passaria si Puigdemont fos elegit diputat al Parlament de Catalunya? D’entrada no seria incompatible amb la seva condició d’eurodiputat ni de candidat a les europees (si fos el cas que també s’hi presentés). Ja hi ha un precedent el 2021, quan fou elegit en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i va renunciar a l’escó.
Perquè és incompatible ser eurodiputat i diputat al parlament alhora. Per això Puigdemont hauria de prendre tard o d’hora una decisió: si vol ser diputat al Parlament de Catalunya i poder ser president de la Generalitat haurà de renunciar a la condició d’eurodiputat i a la prerrogativa de la immunitat, que ara per ara el protegeix de cap acció del Suprem contra ell en la causa del Tsunami Democràtic mentre no disposi del permís de l’eurocambra amb el suplicatori corresponent. I això trigaria molts mesos, en el cas que s’acabés aprovant. Ara, sense immunitat d’eurodiputat, el Suprem el podria investigar sense permís de ningú i en podria ordenar la detenció.
Cal tenir present, això sí, que els investigats en la causa del Tsunami també haurien de ser amnistiats. Una altra cosa és que els jutges que la instrueixen no ho vulguin fer i que consultin amb pre-judicials el TJUE o el TC: aleshores podrien dilatar un cert temps l’aplicació efectiva de l’amnistia, però la defensa de Puigdemont podria demanar també al tribunal europeu mesures cautelars per a l’aixecament immediat de les ordres de detenció tal com preveu la llei.
I fins quan disposaria de la immunitat d’eurodiputat Puigdemont? Fins al 16 de juliol, que és el dia que s’acaba la present legislatura i comença la nova. Si fos reelegit eurodiputat, automàticament renovaria la seva immunitat, és a dir, no la perdria en cap moment. Però si decidís de mantenir l’acta de diputat al Parlament de Catalunya, si no hi renunciés, perdria la condició d’eurodiputat i la immunitat quan fes el jurament per escrit com a diputat al parlament català. Tanmateix, no hi ha cap termini fix per a fer aquest jurament, i res no impediria que pogués trigar uns dies o setmanes a fer-lo.
Que Puigdemont pugui assistir a la investidura dependrà, doncs, del compliment de la llei d’amnistia per part de Pablo Llarena, però també i sobretot de la seva decisió política, i de si la vol prendre amb total seguretat jurídica o assumint algun risc que pugui portar la justícia espanyola a haver de decidir si el vol fer detenir i empresonar, amb les conseqüències que això pugui tenir ara.
