06.04.2018 - 20:00
TEMA DEL DIA
Gripau. La casualitat ha fet que la sortida de Carles Puigdemont de la presó de Neumünster coincidís amb la roda de premsa del govern espanyol. Feia molt de temps que el ministre portaveu Íñigo Méndez de Vigo no havia d’empassar-se un gripau tan gros amb un somriure tan forçat intentant explicar que la decisió del tribunal alemany era només una discussió jurídica sense conseqüències polítiques. El revés polític que ha rebut el govern espanyol és de dimensions còsmiques i Puigdemont el pensa aprofitar.
Només sortir de la presó, ha dedicat unes paraules d’agraïment en alemany als qui li han donat suport, ha demanat la llibertat dels presos polítics catalans i ha enviat un missatge que no tenia com a destinatari la Moncloa sinó les cancelleries europees: ‘És el temps del diàleg, és l’hora de la política.’ I en una nova maniobra inesperada, ha suspès la compareixença de premsa que tenia prevista aquesta tarda i ha agafat el cotxe cap a Berlín per instal·lar-s’hi mentre duri el procés d’extradició, que es pot allargar seixanta dies. Puigdemont no va a la capital alemanya a fer turisme, sinó a continuar treballant, no solament perquè no l’extradeixin sinó per continuar internacionalitzant el procés català amb un objectiu molt concret: que Europa forci Espanya a obrir un diàleg amb Catalunya. I a Europa qui mana és Alemanya, amb Angela Merkel al capdavant.
A partir de demà, l’objectiu del president són les institucions alemanyes, començar a trucar a portes, perquè la solució de Catalunya no vindrà de la Moncloa ni tampoc de la Comissió Europea mentre Jean-Claude Juncker la presideixi. L’entorn de Juncker està controlat pel PP per mitjà de la cap de gabinet, Clara Martínez Alberola, que barra el pas a qualsevol diàleg amb representants del govern català. Aquest divendres s’ha reproduït una altra vegada l’espectacle patètic de la compareixença de premsa del portaveu de la Comissió a Brussel·les que, a preguntes dels periodistes, continuava dient que el tema de Catalunya era un afer intern que s’havia de resoldre en el marc de la constitució espanyola. Mentrestant, tots els mitjans europeus informaven de la sortida de Puigdemont d’una presó alemanya.
La detenció i posterior empresonament de Puigdemont a Alemanya ha aconseguit de fer canviar l’opinió publicada del país, que ha passat de la fredor a posicionar-se clarament contra l’extradició i també ha despertat suports polítics, sobretot entre les formacions d’esquerres, amb Die Linke com a actor més destacat. És significativa la reacció que ha tingut el govern alemany a l’hora de valorar la sortida de la presó de Puigdemont, molt diferent de la que ha tingut la Moncloa. El portaveu del ministeri d’Afers Estrangers, Rainer Breul, ha demanat que es deixi fer govern a Catalunya perquè ‘només així es pot avançar cap a una solució política’. El terme ‘solució política’ és insòlit en el llenguatge dels polítics espanyols, que ni tan sols reconeixen la naturalesa política del conflicte i limiten la retòrica a ‘fer complir la llei’ per judicialitzar-lo.
MÉS QÜESTIONS
La Caixa reuneix la primera junta d’accionistes a València. Sis mesos després d’haver decidit de traslladar la seu social a València, amb l’excusa de la inestabilitat política del Principat a causa del procés, la Caixa ha reunit per primera vegada la junta general d’accionistes al Palau de Congressos de la capital valenciana. Amb menys assistents dels previstos, el president de CaixaBank, Jordi Gual, ha defensat el trasllat perquè era ‘la millor decisió’ per a protegir clients i treballadors i ha subratllat la ‘fortalesa’ de l’entitat amb xifres: el 2017 ha obtingut un benefici de 1.684 milions d’euros, la qual cosa represneta un increment del 61% respecte de l’exercici precedent, la ‘xifra més alta de la seva història’. Per Gual, els resultats són ‘especialment meritoris en un any particularment difícil per les tensions polítiques a Catalunya’.
La futura llei LGTBI prohibirà les teràpies per a modificar l’orientació sexual. El Consell ha aprovat l’avantprojecte de llei valenciana per a la igualtat de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals (LGTBI). L’objectiu és garantir la igualtat real i efectiva de totes les persones amb independència de l’orientació sexual, identitat o expressió de gènere i desenvolupament sexual, i per això prohibeix l’ús de programes i teràpies destinades a modificar l’orientació sexual amb sancions que van fins als 45.000 euros. La vice-presidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha reconegut que aprovar l’avantprojecte havia estat ‘especialment emotiu’ per la seva trajectòria vital i professional dedicada al rebuig de la discriminació del col·lectiu LGTBI, i que ara es feia ‘un gran pas’ per a aconseguir una societat més inclusiva.
Andorra intensifica la lluita contra el contraban de tabac. Avui s’ha escenificat l’entrada en vigor del nou conveni de cooperació duanera i policíaca entre Andorra i França amb controls conjunts a la duana francoandorrana per lluitar contra el contraban de tabac. Després de les advertències de la Unió Europea, aquest és un objectiu prioritari dels dos governs, que també reforçaran l’intercanvi d’informació. Però la col·laboració no acaba a la duana. També destinaran més recursos per a fer front als contrabandistes, fins i tot recursos aeris, que sobrevolaran la zona fronterera.
Convoquen una manifestació a Eivissa contra la massificació turística. Un total de setze entitats culturals, ecologistes i associacions veïnals d’Eivissa s’han adherit a la concentració que es farà el divendres 20 d’abril al passeig Vara de Rey sota el lema ‘Jo dic prou!’. L’objectiu de la mobilització és denunciar ‘la saturació turística i les contínues agressions al patrimoni ambiental, cultural i lingüístic’ eivissenc i per donar l’oportunitat ‘a la gent indignada que faci públic aquest malestar’. La plataforma es considera que ‘Eivissa ha arribat a extrems de sobreexplotació insuportables i ha arribat el moment de posar límit als excessos, a la sobresaturació de persones i vehicles i a tots els seus efectes indesitjables, com l’esgotament de recursos naturals, la desfiguració del paisatge i la manca de qualitat de vida’, entre més.
LA XIFRA
11.746 persones en situació irregular han recuperat la targeta sanitària a les Illes i accedeixen, sense discriminació, a tots els serveis sanitaris públics en les mateixes condicions que la resta de ciutadans d’aquesta comunitat. El govern balear va recuperar el dret a la salut universal el juliol del 2015, després d’haver-lo suprimit l’anterior executiu del PP.
TAL DIA COM AVUI
Un 6 d’abril de 1983 el Parlament va aprovar per unanimitat la primera llei de normalització lingüística. Aquesta unanimitat avui seria impossible, perquè el PP i Ciutadans han trencat el consens lingüístic vigent des de la transició.
