Vist i no vist: Puigdemont apareix a Barcelona i es fon com un il·lusionista

El 2017 Carles Puigdemont ens va acostumar a no ser puntual en les seves compareixences públiques, però avui no ha estat així. Pocs minuts abans de les nou del matí ha arribat a l’Arc de Triomf pel carrer de Trafalgar acompanyat de batlles i de les primeres espases de Junts per Catalunya. La gernació que l’esperava ha esclatat a cridar i ell ha entomat el discurs amb força: “Fa set anys que ens persegueixen per voler escoltar el poble de Catalunya. Fa set anys d’una repressió que ens ha dut a la presó, a l’exili, que ha afectat la vida de milers de persones pel fet de ser independentistes, a vegades només pel sol fet de parlar en català.” Efectivament, feia gairebé set anys que Puigdemont no havia estat a Barcelona. L’última vegada, per declarar la independència d’acord amb el resultat del Primer d’Octubre. Després d’això se n’anà a l’exili i ja no en va tornar. Ni el gener del 2018, quan era el candidat a la investidura però Roger Torrent va suspendre el ple, ni quan va aconseguir la immunitat com a eurodiputat però el Tribunal Suprem no la hi va reconèixer. I ara, amb l’amnistia aprovada però tampoc no reconeguda, ha complert la promesa electoral de ser a Barcelona petit qui peti pel ple de la investidura, encara que no fos la seva.

Les organitzacions independentistes van deixar organitzat ahir un escenari amb diversos espais concèntrics. Just davant de l’escenari, una zona reservada per a autoritats, figures destacades de l’independentisme i un gruix important de voluntaris de l’Assemblea Nacional Catalana. En un cercle exterior, la premsa; amb una vintena llarga de mitjans de comunicació internacionals. I, més enfora, els assistents, que ja l’esperaven una hora abans. De fet, encara hi havia un espai més, rere l’Arc de Triomf i sense visibilitat de l’escenari, on un grup de voluntaris feia guàrdia per si havien d’aturar alguna operació policíaca.

Però la policia no ha aparegut. De ser-hi, hi eren, la gran majoria vestits de paisà, però no han tingut oportunitat d’actuar. Puigdemont ha arribat envoltat per càrrecs de Junts, ha pujat a l’escenari i, després d’un discurs abrandat que ha connectat amb el Primer d’Octubre i ha denunciat l’obsessió repressiva del sistema judicial espanyol, ha aprofitat un moment de distracció per a desaparèixer. “No sé quan ens tornarem a veure, però que puguem tornar a cridar ‘Visca Catalunya lliure!’”, ha dit per acabar, i s’ha adreçat darrere l’escenari. Tot seguit, la megafonia ha convidat els assistents a acompanyar Puigdemont cap al parlament i una columna de càrrecs de Junts –amb el president del parlament, Josep Rull, al capdavant– i més dirigents independentistes han baixat el passeig de Lluís Companys enmig de crits de “Puigdemont, el nostre president”. Però aquí ell ja no hi era. Després d’un discurs que no ha arribat ni a sis minuts s’ha fet fonedís i, com un il·lusionista hereu del Mago Pop, ha desaparegut. D’aquesta manera ha deixat desconcertada la policia que pretenia detenir-lo, els assistents que volien acompanyar-lo al parlament i el núvol de periodistes que no es volien perdre la fotografia d’una jornada excepcional per a un 8 d’agost.

Convertida en una manifestació, la columna ha baixat fins a l’entrada del parc de la Ciutadella i, quan semblava que tombaria cap al passeig de Picasso per a cercar l’únic accés obert cap al parlament –el de l’avinguda del Marquès de l’Argentera–, la gent ha trencat pel passeig de Pujades en direcció Besòs fins a arribar a l’accés al parc que hi ha a prop del carrer de Wellington, blocat pels Mossos d’Esquadra. Els diputats de Junts, en canvi, han anat cap al parlament, cosa que ha alimentat l’especulació d’on era Puigdemont i de si hauria pogut entrar al parlament. En aquell moment, els manifestants ja eren conscients que havien servit de maniobra de distracció i arribaven a especular si, de la mateixa manera que havia arribat fins a Barcelona sense ser detingut, seria capaç d’esquivar la policia i tornar-se’n a l’exili.

Els Mossos llancen gas contra els manifestants

Els Mossos d’Esquadra, desorientats, han reconegut a la premsa que no sabien on era Puigdemont i han activat l’operació Gàbia per a revisar cada cotxe de les principals vies catalanes. Mentrestant, l’objectiu dels manifestants ha passat a ser entrar en un parc de la Ciutadella blindat per la policia i, si era possible, arribar al parlament, on Salvador Illa exposava el seu programa de govern davant un hemicicle en què mancaven Puigdemont i Lluís Puig. Però un fort cordó policíac davant i darrere de la porta del parc els aturava i durant una estona manifestants i antiavalots han aguantat estoicament sota un sol inclement.

“Traieu les urpes!” “Empenyeu, empenyeu!” Per sorpresa, els manifestants s’han activat i han empès cap als Mossos, que no s’ho esperaven i els han agafat a contrapeu. Hi ha hagut una mica d’estira-i-arronsa, però la banda dreta del cordó policíac ha cedit i els agents s’han replegat cap a la porta mentre els manifestants mantenien la pressió. Acorralats, la policia ha obert la porta per socórrer els companys que hi havia a l’exterior i alguns manifestants ho han aprofitat per esmunyir-se dins. I llavors, el fum. Una broma blanca i una olor que de primer semblava de maduixa, però que aviat s’ha convertit en una picor intensa de pebre als ulls, la boca i el nas. I els mateixos manifestants que empenyien cap al parc de la Ciutadella, ara en volien fugir i empenyien cap enfora mentre la gent cridava que anessin amb compte i que “a poc a poc”. Estossecs, esternuts i gent remullant-se la cara per mirar d’apaivagar la coïssor. Contra el gol que els manifestants els havien clavat quan els han trencat el cordó policíac, els antiavalots hi han respost amb una decisió expeditiva i totalment sobtada. U a u amb el partit a punt d’acabar-se: amb el gas, la policia ha aconseguit que els manifestants es dispersessin i la pressió, si bé s’ha tornat a intentar, ja no ha estat la mateixa. El gruix de la gent s’ha esllanguit pel passeig de Pujades, amb alguns cercant refugi en les cafeteries de la rodalia, mentre continuaven els comentaris sobre on devia haver anat Puigdemont i cercaven resposta a Twitter i els diaris digitals en un combat amb la poca cobertura.

El desig d’entrar al parc de la Ciutadella s’ha complert quan la policia ha permès l’accés per una de les portes que hi ha al final del passeig de Lluís Companys. I una volta dins, doncs mirar d’acostar-se al parlament, però amb una manifestació tan desfeta i tan minvada d’efectius que poca cosa han fet quan s’han trobat l’exterior del parlament blindat per la policia. A dins, els diputats feien un recés després del discurs d’Illa; i a fora, els Mossos d’Esquadra col·lapsaven les carreteres de Catalunya en cerca d’un únic home que avui els ha deixat en ridícul.

Un cotxe blanc propietat d’un mosso d’esquadra

L’única pista a estirar: un cotxe blanc on, com ha explicat després el fotoperiodista Emilio Morenatti, Puigdemont ha pujat tan bon punt ha acabat el discurs mentre els seus companys de Junts distreien tothom. “L’he arribat a veure de lluny, però ha sortit accelerat i he vist que pujava en un cotxe, que crec que era de color blanc”, ha dit a RAC1. Una maniobra complicada i per la qual havia de passar per davant de molts policies, que no l’han clissat. Tanmateix, hores després els Mossos d’Esquadra han fet públic que havien detingut un agent del cos propietari del cotxe blanc on creuen que va Puigdemont. I mentrestant, el gran protagonista continua desaparegut.