26.04.2024 - 21:25
|
Actualització: 26.04.2024 - 21:50
Mentre els simpatitzants i les bases socialistes de l’estat espanyol incrementaven la pressió per a convèncer Pedro Sánchez que valia la pena de continuar, un dels titulars de la primera jornada de la campanya de les eleccions catalanes emfatitzava una evidència: que els resultats del 12-M poden complicar-li encara més la governabilitat si fa allò que li demanen. Carles Puigdemont diu que condicionarà el suport de Junts al pressupost espanyol a la cessió de tots els tributs que es paguen a Catalunya. En concret, volen que s’inclogui una clàusula a la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes que reconegui la singularitat del sistema institucional de la Generalitat. El mateix dia que el president Pere Aragonès va anunciar que convocaria eleccions, Sánchez ja va prendre la decisió dràstica de renunciar a intentar d’aprovar el pressupost d’enguany i s’encomanava a les negociacions del de l’any vinent. Un parèntesi pendent que es resolgués la pugna catalana. En podia sortir escaldat davant la rivalitat de Junts i ERC. Sembla que no li fallaven les previsions.
En la presentació del programa electoral a Argelers (Rosselló), Puigdemont va apujar el preu dels vots al congrés espanyol amb una proposta que ERC també reclama (la d’un finançament singular amb la gestió de tots els tributs) però que no ha lligat tant en el calendari. La vella reivindicació política del control de la caixa és, sobretot, una qüestió de poder que topa amb el règim de finançament comú de les comunitats autònomes i que obriria un conflicte polític d’alta volada amb els territoris de l’estat que hi participen. Sánchez ja va refusar la proposta de finançament singular que va presentar el govern d’Aragonès i, a més, el PSOE va deixar clar no tenia gens de pressa a destapar la capsa dels trons que el podria enfrontar amb la majoria de les comunitats governades pel PP. Les presses de Junts per condicionar-ho a la negociació del pressupost espanyol són una promesa que –com totes– es poden incomplir, però també són un avís indirecte arran de les veus que demanen a Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança per a revalidar el seu lideratge, i que Puigdemont mateix li suggeria com a possible solució. Si Gabriel Rufián va aclarir ràpidament que ERC li donaria suport, Puigdemont va insistir en la idea que els vots de Junts eren més cars i volien contrapartides.
Això, malgrat que el dirigent de Junts necessita que el congrés espanyol aprovi definitivament la llei d’amnistia per poder tornar a Catalunya, i que sigui abans del 29 de maig, quan farà un any de la darrera dissolució de les cambres espanyoles i Sánchez tindrà la potestat legal de convocar eleccions. La de la cessió dels imposts és una de les propostes de Puigdemont per als primers cent dies si pot governar, però que es relliga amb la necessitat del govern espanyol d’enfilar els comptes després de l’estiu, si continua. Junts també va plantejar de fer una proposta de cancel·lació del deute amb l’estat espanyol per les inversions pressupostades i no executades. I ERC va reivindicar l’autoria de la proposta: “Benvinguts al club!”, els deia Aragonès. “ERC hem aconseguit la cancel·lació de 15.000 milions d’euros de deute amb l’estat i un estalvi de 1.300 milions en interessos”, hi afegia la consellera d’Economia, Natàlia Mas.
Aragonès ha presentat la seva proposta ja coneguda per a establir les bases per a un referèndum en la legislatura vinent. Diu que com més suports obtingui ERC, “més aviat” serà la data. El cas és que Aragonès ha arribat a la campanya amb la majoria de les seves propostes estrella presentades en pre-campanya. El partit va prémer l’accelerador mentre la majoria de partits es ressituaven arran de l’avançament inesperat per a mirar de guanyar distància. També va fer públic el seu programa electoral abans que ningú. Ara és Puigdemont qui sembla que prova de desmuntar l’argument d’ERC que l’únic projecte de Puigdemont és ell mateix, tot presentant propostes com una revisió a la baixa de la cistella dels imposts per a reduir-los o suprimir-los.
Si fins ara la majoria de les enquestes havien situat ERC en el tercer lloc de la cursa electoral, l’enquesta del CEO ha donat aire a ERC. A Aragonès no li convé que Sánchez acabi espanyolitzant la campanya i la converteixi en un plebiscit indirecte sobre el seu lideratge: un 21% dels indecisos dubten entre els socialistes i ERC, segons el mateix sondatge. Els socialistes catalans estan preparats per afegir-se a la possible onada amb una adhesió entusiasta al president espanyol, com van deixar clar en l’obertura de la campanya, tot i que això els alteraria els plans inicials. Fa temps que el destí de Salvador Illa va lligat al de Sánchez. José Luis Rodríguez Zapatero, que s’ha abocat a afavorir la continuïtat del president espanyol i ha acompanyat Illa en un míting a Lleida, ha demanat als socialistes que es moguin. “Som aquí, com en tants altres llocs d’Espanya, compromesos, convençuts i decidits que Salvador Illa sigui president i Pedro Sánchez continuï de president del govern”, ha dit la vigília que el PSOE escenifiqui una gran mobilització a la seu del carrer madrileny de Ferraz a favor del seu líder. Illa participarà aquest matí en el comitè federal del PSOE que es transmetrà en obert i amb pantalles al carrer.
Un intent de transformar les eleccions catalanes en una mena de referèndum sobre Sánchez també podria perjudicar els Comuns. Per això Jéssica Albiach avisava que les eleccions no són un plebiscit sobre si torna Puigdemont o la presidència de Sánchez. Una buscada mobilització visceral del vot contra els intents de l’extrema dreta i el PP de deslegitimar el president espanyol (ara amb denúncies i una investigació judicial contra la seva dona) podria arrossegar una part dels seus votants a la candidatura d’Illa-Sánchez. Això deixaria les propostes per a Catalunya en un segon pla, i és en la defensa sectorial ideològica on se senten còmodes. En canvi, en podria sortir guanyant, aglutinant un vot contrari, el PP, que ja va quedar tercera força en vots en les darreres eleccions espanyoles.
Una altra variable, encara: Illa ha descartat avui de ser investit president amb els vots dels populars, com va passar amb Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona. Ho ha dit en un debat electoral de RAC1 i La Vanguardia. Puigdemont ja havia amenaçat de dinamitar la governabilitat espanyola si el PSC s’avenia a una operació així. Però les sumes que pronostiquen les enquestes la fan igualment inviable. Si més no, per ara. Qui sap si en la reflexió de Sánchez hi ha també la variable catalana sobre la taula. Però si pretén de mantenir-se a la Moncloa, una cosa és clara: els resultats a Catalunya seran decisius.
La lupa
El PSC ha canviat el lloc del míting de diumenge al matí a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), on havia d’intervenir Pedro Sánchez, perquè el president espanyol ha suspès tota la seva agenda fins dilluns. Els socialistes ja havien convocat els seus al poliesportiu de la Bastida, però finalment serà al Teatre Sagarra, amb una cabuda més petita.
L’anècdota
L’agenda de Carlos Carrizosa tenia avui un acte “embargat” que no han fet públic fins al matí. El candidat de Ciutadans ha fet un viatge llampec de Barcelona a Argelers per denunciar l’ús “il·legítim” de l’exili que creu que fa Puigdemont, en contraposició als refugiats de la guerra del 36-39 que van ser al camp de concentració d’Argelers. Després, s’ha dirigit a Lloret de Mar (Selva).
La frase
“Som enmig d’una ofensiva reaccionària, masclista i retrògrada que intenta que tot allò que s’ha aconseguit amb la lluita feminista vagi enrere”, ha dit la candidata de la CUP, Laia Estrada, en la presentació de les propostes feministes del seu programa a la Glorieta de la Transsexual Sònia, al parc de la Ciutadella de Barcelona.
