Puigdemont, a mig camí

  • Quan el president legítim parla de fer des de Junts una nova eina política adaptada al segle XXI, cal demostrar-ho

Vicent Partal
31.08.2020 - 21:50
Actualització: 01.09.2020 - 00:46
VilaWeb

El president Puigdemont es va donar de baixa ahir del PDECat, un gest important, que molta gent reclamava feia temps. Ha hagut d’arribar enmig d’una agra polèmica per les sigles del nou projecte, però ha arribat, al cap i a la fi. Ara, una volta desempallegat del PDECat, Puigdemont fa la sensació que es troba encara, o més que mai, a mig camí. Com si travessàs un pont.

I això és així perquè la campanya promoguda per molts membres del PDECat anunciant la seua baixa és evident que val per a aïllar els dirigents actuals d’aquest partit, però reforça, alhora, la sensació que Junts per Catalunya té una part fonamental del seu gruix en allò que temps endarrere va ser aquell projecte. Al cap i a la fi tanta gent dient que deixa el PDECat per a restar a Junts reforça el missatge que Junts és ple de gent del PDECat.

És cert que a Junts s’hi ha incorporat, a les eleccions al parlament i a les europees, gent provinent d’unes altres tradicions polítiques, clarament d’esquerres. Ningú no podria dir sense causar estupor que Jordi Sànchez o Toni Comín, per a posar dos exemples, són allò que pejorativament alguns en dirien uns ‘convergents reciclats’.

Però, per això mateix, el moment de la veritat per a aquest projecte polític fa la sensació que tot just arriba ara. Perquè és ara quan es podrà comprovar si Junts passa a ser una altra cosa, un espai nou, i sobretot si té capacitat d’atreure gent diversa o no, més enllà del gruix provinent del PDECat.

No és raonable d’esperar que tot canvie d’avui per demà, però estic cert que bona part de la credibilitat se la jugaran en gests que puguen significar, i encapçalar, un canvi real –en contrast amb el nefast pacte de la Diputació de Barcelona, per exemple. Quan el president legítim parla de fer des de Junts una nova eina política adaptada al segle XXI, cal demostrar-ho. Amb una democràcia interna robusta i insubornable, per exemple, però també amb rectificacions en aquelles decisions que aquests darrers anys han causat més sorpresa.

El que intenta Carles Puigdemont no és poc: és un canvi de rumb total, no solament per al seu espai polític, sinó per al conjunt de la política catalana. Consisteix, en definitiva, a aplegar dins Junts la gent que creu que el procés cap a la independència ha de continuar essent la tasca prioritària i imminent, deixant en segon terme les ideologies privatives de cadascú. Veurem si pot reeixir, perquè aquesta no serà una tasca senzilla, després de la terra cremada que ha quedat després d’anys de mirar de forçar la unitat des dels partits polítics.

Siga com siga, poca gent discuteix avui que hi ha un sector de població molt cansat del partidisme i molt esgotat de les picabaralles, que en la proposta de Puigdemont pot veure-hi una opció constructiva per a recuperar el tremp de l’independentisme –per contraposició amb el caràcter destructiu i decebedor que ha adoptat aquests darrers anys la lluita per l’hegemonia autonòmica. Però el president ha de ser conscient que sense gests forts, d’aquells que aporten credibilitat, la inèrcia del passat encara pot frenar aquest procés de canvi, aquest trànsit, que amb el seu lideratge indiscutit sobre una part de l’espectre polític català, ell ha anat bastint i afavorint. El d’ahir en va ser un, de gest, esperat i molt necessari. Ara en caldran més.

 


Una gran notícia: avui obrim redacció a València

PS. Avui és un dia especialment important per a VilaWeb. Per fi podem explicar-vos que fem un gran pas endavant amb l’obertura de la seu del diari a València i la incorporació d’Esperança Camps com a cap de redacció de VilaWeb, en companyia de Josep Casulleras. Les dues notícies signifiquen per a nosaltres una gran aposta de futur i són una mostra més tant del compromís amb el bon periodisme i amb la nostra societat com de què comptant amb el suport de cada vegada més  subscriptors podem fer passos importants, que serien altrament molt difícils de fer. Gràcies, de nou, als 20.000 lectors que he heu decidit ja fer-nos aquesta confiança de ser subscriptors.

VilaWeb sempre ha tingut en el cap tots els Països Catalans, com els lectors saben de sobres, Però des d’avui, a més, VilaWeb és un diari amb dues seus, una a Barcelona i una altra a València, que agrupen una sola redacció, pendent tota ella del que passa de Salses a Guardamar. Esperem que la notícia siga especialment valorada pels nostres molts lectors i subscriptors valencians que veuran així incrementada d’una manera substancial la informació sobre tot el que hi passa. I per tots els lectors de la resta dels Països Catalans o l’estranger, als quals els prometem que treballarem de valent per a fer-los descobrir, apreciar i entendre encara amb més fortalesa la realitat valenciana. Avui, ja per començar, podeu escoltar les interessant reflexions que Joan Romero fa en aquesta entrevista.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor