Puig fa els primers passos a la borsa

“Avui s’obre un capítol nou i decisiu en els cent deu anys d’història de Puig. Creiem que convertir-nos en una companyia cotitzada alinearà la nostra estructura corporativa amb la de les millors companyies familiars del sector de la bellesa, ens ajudarà a atreure i retenir talent i recolzarà l’estratègia de creixement de la nostra cartera i les nostres marques.” Ho deia Marc Puig, president executiu de la multinacional catalana de perfumeria i moda Puig, el dia que anunciava la seva sortida a borsa, el passat 8 d’abril.

I, gairebé un mes després, demà a primera hora, començarà a cotitzar a un preu de 24,5 euros per acció, el més alt de la forqueta prefixada en el fullet de sortida a borsa. Aquest preu de sortida li suposa una capitalització borsària propera als 14.000 milions d’euros. Per posar-la en context, n’hi ha prou de dir que és l’operació de sortida a borsa d’Europa més important des de començament d’any. Cal dir que han hagut de passar gairebé tres anys perquè vegem una altra gran sortida a borsa en el mercat domèstic.

És una companyia molt important i d’un sector molt preuat pels inversors, que pren la decisió en un moment dolç de la seva història. Actualment, treballa de manera directa en 32 països amb 17 marques, entre les quals destaquen, en termes d’ingressos, Paco Rabanne, Charlotte Tilbury i Carolina Herrera. El 2023 va registrar una xifra rècord de vendes netes, superior als 4.300 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 19% respecte de l’any anterior. Fa tan sols dos mesos, va inaugurar la nova seu corporativa de l’Hospitalet de Llobregat. L’espai, espectacular, que té una superfície de 21.000 m² i 20 plantes, donarà feina a 500 persones i representa el final d’una construcció que ha durat deu anys.

Respecte de l’operació, la companyia ha subratllat que l’oferta ha estat superada per la demanda múltiples vegades en tot el rang de preus, la qual cosa demostra “l’interès important registrat per inversors institucionals, internacionals i nacionals”. De fet, després de l’obertura del llibre d’ordres per part de les entitats col·locadores, un dia després d’haver anunciat la sortida a borsa, Puig ja va aconseguir una demanda superior a l’oferta.

Puig col·locarà fins a 3.000 milions d’euros en el mercat. L’operació, dirigida a inversors institucionals, consisteix en una oferta pública de subscripció de 1.250 milions d’euros de noves accions i una oferta pública de venda d’accions ja existents, per 1.360 milions d’euros, que avui és en mans de la família. A més, es guarda la possible col·locació d’uns altres 390 milions d’euros en cas que l’oferta sigui un èxit, que podrà exercir fins el primer de juny.

Aquesta serà la captació més gran de diners en una sortida a borsa al mercat espanyol d’ençà que Aena va saltar al parquet el 2015, i supera debuts com el d’Acciona Energia, que va captar més de 1.500 milions, i el de Cellnex, que va atreure una mica més de 2.000 milions.

L’estructura accionarial que ha triat ha tingut com a referents unes altres empreses internacionals també d’origen familiar, com ara, la nord-americana Estée Lauder o la suïssa Richemont. En concret, les accions de classe A quedaran restringides a la família Puig i tindran cinc drets de vot cadascuna, i els títols de classe B –els que es vendran als nous accionistes i seran al mercat– comptaran només amb un dret de vot. Tots dos tipus d’accions estaran equiparades en drets econòmics, amb una proporció d’un a un. Aquesta arquitectura així dissenyada permetrà als membres de la família Puig de retenir el control polític de la companyia durant les generacions vinents. A més, la família ha blindat els títols amb més drets polítics, per a evitar que siguin transferits a terceres persones fora de l’àmbit familiar, durant un determinat període de temps.

Segons que es comenta en el mercat, les assignacions han estat molt concentrades, atès que les deu primeres que s’han fet representen el 50% de tota l’adjudicació. Encara més, entre els vint primers inversors s’han quedat amb el 70% del total. Això vol dir que en l’accionariat hi haurà pesos pesants del món econòmic. Cal pensar que l’empresa ha tingut un paper molt actiu en el procés d’assignació de les accions entre els nous inversors, nacionals i internacionals.

En aquest sentit, abans-d’ahir, es va saber que CriteriaCaixa, hòlding que gestiona el patrimoni empresarial de la Fundació la Caixa, ha adquirit accions de classe B representatives del 3,05% del capital social de Puig. Això representa una inversió de 425 milions d’euros i, segons l’entitat financera, aquesta operació s’emmarca en la seva política d’inversió, que “selecciona empreses capdavanteres en sectors altament atractius, amb capacitat de creixement i generació de valor”.

Fins aquí, els principals ets i uts de l’operació. Però vull saber com es veu de dins del mercat i, per això, en parlo amb algú que ho coneix bé, Jaume Puig, director general de GVC Gaesco. D’entrada, el balanç que en fa és positiu, per tres motius. “El sol fet de decidir sortir a borsa ja és important, per a ells i per al mercat. A Catalunya tenim moltes empreses que hi podrien sortir, però els fa molt de respecte i frenen la idea de fer el salt. També em sembla rellevant pel sector en què es troba. És un sector en què hi ha poques empreses en el mercat i va molt buscat a escala internacional. I el tercer motiu, perquè estic convençut que, per a una empresa internacional com Puig, el fet d’estar cotitzada a borsa serà un punt de qualitat a favor a l’hora de presentar-se a l’exterior, de cara a l’opinió que en tinguin els interlocutors.”

De totes maneres, no ho veu tot de color rosa. “Per a mi, hi ha dos clarobscurs en aquesta operació. El primer és l’estructura accionarial que ha decidit, amb accions A i B. El fet que només cotitzin les B, les que tenen menys pes polític, pot allunyar molts inversors que acostumen a ser interessants. I el segon és que ha escollit el preu més alt del rang per a sortir, per la demanda elevada existent. En aquests casos, crec que és més prudent tirar una mica més avall el preu, perquè així augmenten les possibilitats de mantenir la cotització a llarg termini. Sortir al preu més alt afavoreix una entrada més alta de diners a curt termini, la qual cosa també implica –s’ha de dir tot– més comissions per als assessors, però hi ha el risc que d’aquí a un temps la cotització costi més de mantenir. A curt termini, segur que sí, perquè hi ha molta demanda insatisfeta, però en un salt tan important, penso que és cabdal tenir la mirada llarga.” El temps dirà quin pes tenen en el futur aquests clarobscurs que avui hi veu el director de Gaesco en l’evolució borsària de la companyia, que, tot sigui dit, no enterboleixen el balanç positiu final que fa de l’operació.

En definitiva, benvinguda sigui la perfumera Puig al mercat borsari, entre més coses, perquè no anem sobrats de companyies catalanes a les llistes de cotització, malgrat la potència empresarial del país. Cal recordar que la meitat de les 24 empreses catalanes que cotitzen en el mercat continu van traslladar la seva seu social lluny de Catalunya després del primer d’octubre de 2017 i, més de sis anys després, cap no ha volgut tornar. Per tant, Puig serà la quarta empresa catalana cotitzada, en termes de capitalització borsària, darrere de CaixaBank, Naturgy i Cellnex, però la primera entre les catalanes que tindran la seu a Catalunya, per davant de Grífols.