26.05.2023 - 08:06
|
Actualització: 26.05.2023 - 08:07
Abans de començar el debat, una periodista d’À Punt va donar una dada, atribuïda al CIS: en les eleccions passades, més d’un 4% de l’electorat va decidir el vot després de veure un debat per televisió. Malgrat que els dos blocs arriben al final de la campanya amb una igualtat extrema, no sembla probable que això passe després de seguir el debat d’ahir a la televisió pública amb els sis candidats a presidir la Generalitat. Ximo Puig, pel PSOE; Carlos Mazón, pel Partit Popular; Mamen Peris, per Ciutadans; Joan Baldoví, per Compromís; Carlos Flores, per Vox; i Héctor Illueca per Unides Podem – Esquerra Unida, es van tornar a veure les cares després d’aquell primer debat organitzat per la Cadena SER el primer dia de la campanya.
En les dues hores que va durar es podia apreciar com les aigües del Jordà s’obrien i els dos blocs, els del Botànic i el de les dretes unificades, com les anomena Illueca, anaven agrupant-se a banda i banda, per bé que Mamen Peris bracejava per a mantenir-se en el centre.
El pacte de no-agressió
Entre els tres partits del Botànic es va respectar un pacte de no-agressió només trencat en moments molt concrets sense que la sang arribàs al riu, com quan Baldoví va dir que s’havia trobat molt tot sol defensant un nou sistema de finançament. O quan Illueca va deixar anar una idea que repeteix en els mítings d’aquesta campanya, que és la descripció de la taula on es reuneix el Consell de la Generalitat, on, diu, a més dels consellers, hi ha molta més gent, com ara els lobbies de l’energia, el farmacèutic o els fons d’inversió. Quant a la resta, guant blanc per a no fer-se mal. Es tractava de no esgarrapar més vots dels necessaris als socis per no perjudicar-se.
Aquesta igualtat entre blocs no és nova, perquè a les eleccions del 2019 només 40.000 butlletes de vot van separar els dos blocs. Amb tot, ara tot sembla molt més fràgil. Hi ha dues variables que fa quatre anys no hi eren: l’autocombustió de Ciutadans i el dubte que Unides Podem -Esquerra Unida assolesca el 5% dels vots.
Entre els partits de la dreta hi hagué més escaramusses, sobretot de Mamen Peris, la candidata de Ciutadans a qui tots els sondatges esborren de les Corts a partir del 28 de maig. Ha estat molt més desinhibida que en alguns altres debats i ha atacat Carlos Mazón per tota la corrupció acumulada pel PP, per haver votat a favor d’una reforma que empitjora la vida dels autònoms, o preguntant-li si mantindria l’ecotaxa com faran els seus companys a les Illes, que ara diuen que no la llevaran si governen.
El format ho permetia, i l’intercanvi entre els intervinents va ser més o menys viu, amb algunes interrupcions, amb carasses d’uns i altres, i amb l’habitual exhibició de gràfics de suposades dades dibuixats segons la necessitat. La més prolífica en aquest sentit va ser la candidata de Ciutadans que més que un faristol semblava que tenia la bossa de Mary Poppins. Mamen Peris va exhibir una samarreta contra Baldoví, un clauer contra Illueca, en referència als pocs habitatges públics que ha fet, un datàfon perquè Mazón pague tot el que ha costat la corrupció del PP. I, en acabar, un foli amb dibuixets per a ensenyar al públic on és el centre i on són els extrems. “Mamen, ja sembles Rufián traient artefactes”, li va etzibar Baldoví quan va veure aquell bé de Déu d’andròmines.
Ximo Puig i Carlos Mazón
Els moments més tensos i intensos es van viure entre Ximo Puig i Carlos Mazón, els representants dels dos partits més forts de cada bloc. En algun moment s’insinuava una mena de cara a cara, però, a desgrat de les interpel·lacions directes, cap dels dos no van travessar la línia de la prudència. Els altres dos representants de l’esquerra, Joan Baldoví i Héctor Illueca, també van triar Mazón com a objecte de les crítiques amb constants recordatoris del passat del País Valencià governat pel PP que ell representa.
El debat s’havia preparat en quatre grans blocs: economia, hisenda i sectors productius; estat del benestar i polítiques socials; territori i canvi climàtic; i desafiaments del futur i possibles pactes. Amb tot, els candidats van fer poc cas dels enunciats i es preocupaven de no deixar per dir cap dels arguments, frases o retrets que havien preparat amb els seus equips.
Ximo Puig, candidat a president
Quant a idees o propostes noves per a fer tombar la balança dels indecisos, se’n van dir més poques. Ximo Puig va exercir de president i va defensar, com ha fet tota la campanya electoral, la gestió no d’aquesta legislatura, sinó dels darrers vuit anys. Per a explicar com s’ha reduït la desocupació, quantes escoles s’han construït, quants sanitaris s’han contractat o quants nous mestres hi ha a les aules, Puig allarga la mirada i compta del 2015 ençà. A partir d’aquests indicadors que diu que tots són positius, vol continuar construint el País Valencià. I vol continuar atraient inversions estrangeres. Va anunciar que ahir mateix una empresa americana havia decidit d’instal·lar-se al País Valencià. Va parlar de l’economia verda i de la transició energètica, però no va entrar a fons en cap moment en la implantació racional ni en l’ampliació del port de València, per exemple. Es va mantenir en el paper de president adreçant-se a la ciutadania per a donar-li les gràcies pels sacrificis i esforços que ha hagut de fer en èpoques tan dures com la pandèmia.
L’infern de Carlos Mazón
Puig només perdia la ponderació quan Carlos Mazón parlava de l’infern en què, va dir, s’ha convertit el País Valencià. Infern fiscal i tota mena de plagues. Entre el material que portava preparat, les dades de les llistes d’espera en diversos hospitals i els dies que tarda una persona a ser operada. Cada volta que en tenia l’ocasió treia la llista i hi afegia més noms i més dies d’espera. “Vostè és el campió de les llistes d’espera”, va dir a Puig. Va acusar el Botànic de ser el govern més car de la història, amb més alts càrrecs, i va dir que de manera automàtica i immediata abaixaria els imposts quan governàs. Va parlar de tots els mòduls pre-fabricats que diu que encara hi ha, del milió de persones en risc de pobresa, de tota la gent que no pot menjar com toca i de la gent que no pot pagar la hipoteca. Després li va retraure tot d’anuncis fets en diversos moments de la legislatura que no ha complert.
Baldoví vol més força en el nou Botànic
Joan Baldoví va defensar la feina del Botànic, però, sobretot, va lloar la tasca feta per dues de les conselleries que ha gestionat Compromís: educació i afers socials. Va tornar a parlar de com havien desembossat la llista d’espera per a accedir a les ajudes de dependència que es van trobar, de les escoles que han construït, de les beques menjador, de la xarxa de llibres gratuïts per a tots els infants. També va atacar Carlos Mazón per haver anunciat aquesta rebaixa d’imposts que, diu, només beneficia les rendes més altes i li va retraure el copagament farmacèutic que el PP va implantar per als pensionistes. Baldoví vol que el nou Botànic siga més fort i més reivindicatiu.
Héctor Illueca, contra el gran capital
Héctor Illueca va mantenir el discurs contra el gran capital que ha encapçalat durant tota la campanya, i va repetir les propostes de crear una cadena pública de supermercats, una empresa farmacèutica també pública, i una empresa energètica pública. Va lamentar que la dreta es doblegue als interessos dels oligopolis. El candidat d’Unides Podem-Esquerra Unida també va fer una defensa abrandada de la transició ecològica i de la implantació de les renovables allà on no perjudique la població.
El passat de Carlos Flores
En un moment determinat, el candidat de l’extrema dreta va negar el canvi climàtic i va fer una giragonsa per a parlar de benestar, de família i d’immigració il·legal que va relacionar amb un augment de la violència als carrers. La resta de candidats no li va fer cas. Ningú no va entrar en alguns bassals que Flores provava de posar als peus de la resta d’intervinents.
Amb tot, sí que va haver-hi dos moments en aquest debat en què la condemna per maltractament psicològic a la seua ex-dona va planar en el plató. La primera és quan ell va retraure a Ximo Puig que feia molts anys que vivia de la política. “Però sense cap condemna”, li va respondre.
El segon moment va ser molt més intens, quan Mamen Peris va prendre la paraula per dir que s’havia mossegat la llengua durant tota la campanya. “Sóc l’única dona d’aquest debat i no em sembla normal que un condemnat per violència masclista puga ser ací.” Peris va recordar que ella és jurista i que sap que Flores ja va complir la condemna, però va remarcar que no vol cap condemnat per violència masclista a les institucions.
La llengua
Com ja va passar en el primer debat, l’únic de tots els candidats que féu totes les intervencions en català va ser Joan Baldoví. Héctor Illueca va començar en català, però a mitjan debat va emprar més el castellà. El comportament lingüístic més diglòssic i sorprenent va ser el de Mamen Peris que en una sola frase podia canviar tres voltes de llengua.
