Puig entén que l’amnistia pugui incloure els policies de l’1-O: “No és una concessió”

El conseller de Cultura exiliat a Brussel·les, Lluís Puig, entén que l’amnistia pugui incloure els policies espanyols que van actuar a Catalunya durant el Primer d’Octubre, “agradi més o menys”. En una entrevista a l’ACN, diu que no n’és un expert, però que l’amnistia haurà de delimitar una tipologia de presumptes delictes i incloure tothom que hi encaixi. “No veig manera que es puguin diferenciar un cop de porra de la policia amb haver cremat un contenidor al carrer. […] No és una concessió, sinó la manera de funcionament del sistema judicial. No som uns més bons o dolents, cadascú sap què va fer i quan”, assenyala. Puig es mostra esperançat amb l’opció de l’amnistia i diu que no té por d’una repetició electoral.

“Cal establir les bases, a partir de l’amnistia i de la mediació neutral, per a un diàleg de futur, per anar millor tothom, no només uns quants, siguin catalans o espanyols. […] D’alguna manera s’haurà d’afinar la tipologia dels delictes. Si en la definició entren els policies o no, no m’amoïna pas gaire”, afegeix Puig, que puntualitza que si, per exemple, s’amnistien els delictes a internet durant el procés, s’hauran d’amnistiar tant els pirates que atacaven webs espanyoles com els que atacaven webs independentistes.

Amnistia, català i autodeterminació

Puig defensa les tesis presentades pel president Carles Puigdemont a Brussel·les i remarca que abans d’una hipotètica investidura de Pedro Sánchez cal aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea, l’amnistia, i un compromís per a negociar l’autodeterminació que inclogui la figura d’un mediador.

“No són exigències ni línies vermelles”, defensa Puig, que considera que les peticions de Junts són les normals per assentar les bases de la resolució del conflicte. “Un diàleg no pot ser amb una persona dalt d’un pedestal i l’altra sense micròfon i a l’exili, tots han de ser al mateix nivell”, apunta.

Puig celebra que, sigui gràcies a l’aritmètica, els compromisos d’Europa o la persistència de Junts, l’actual camp de joc sigui el del diàleg. Amb tot, lamenta la dificultat de canviar les inèrcies, dinàmiques i discursos de catalanofòbia de part d’una classe política espanyola vella representada per Aznar, Guerra o González, i avisa que els independentistes s’han de mantenir ferms. “No ens pot fer por repetir eleccions al gener. Si el resultat és que ja no som tan determinants, no passa res, el problema de la relació Catalunya-Espanya continuarà existent, no som nosaltres els que tenim aquesta pressió”, considera.

Puig destaca els passos endavant per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea, però avisa que també cal treballar a Catalunya per evitar que la llengua vagi enrere: “Ens hem relaxat tots plegats, pensant que amb la immersió ja n’hi havia prou, quan resulta que no hi havia immersió. Hi era en paper, però no de facto”, lamenta, i reclama més recursos públics per aprendre la llengua catalana. “No podem pensar que la gent aprendrà català com una margarida que floreix al bell mig d’un prat, s’han d’aportar recursos.”

Petició d’extradició

Lluís Puig és a l’exili d’ençà del 2017, i fa uns dies la fiscalia del Suprem espanyol va demanar al jutge Pablo Llarena que en reactivés l’euroordre. El conseller afronta la possibilitat de tornar als tribunals amb serenitat.

“Confio que Bèlgica dirà que tot això ja s’ha jutjat”, defensa Puig, que recorda que els tribunals de Brussel·les van refusar la seva euroordre amb l’argument que li vulneraven drets fonamentals. “No ha variat res, ni l’acusació ni la defensa”, apunta, i recorda que ell sempre ha estat acusat de malversació i desobediència, amb una petició entre 6 anys de presó i 12, que no ha canviat per la reforma del codi penal espanyol.

“Em continuo sentit ben protegit en l’espai europeu lliure de justícia”, apunta Puig, que creu Llarena no vol córrer a redactar una nova euroordre contra ell perquè acabarà davant d’un nou fracàs. Amb tot, descarta de tornar a Catalunya mentre pesi sobre ell “l’espasa de Dàmocles” d’una petició de presó fins de dotze anys: “Seria una insensatesa.”

Després de prop de sis anys a l’exili, Puig diu que no es penedeix d’haver assumit la conselleria de Cultura el 2017, en què va estar només uns quatre mesos. “Ho tornaria a fer ara mateix.”