03.07.2018 - 14:12
|
Actualització: 03.07.2018 - 16:09
Les denúncies per violència sobre la dona presentades als jutjats catalans van augmentar un 17% l’any 2017 respecte del 2016 i la taxa de denúncia va passar de 51 a 60 denúncies per cada 10.000 dones. Tot i que 8 de les 10 dones mortes el 2017 no tenien cap ordre de protecció, els jutjats catalans van concedir el 47% de les ordres demanades.
Segons la memòria anual del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el nombre de procediments ingressats el 2017 va augmentar un 5,7% respecte del 2016, fins als 898.467, després de quatre anys de reduccions. La resolució va baixar un 0,02% i els assumptes en tràmit a finals d’any ha augmentat un 9,7%, també quatre anys després de baixades, ja que s’han resolt menys assumptes dels ingressats per primer cop des del 2013.
La jurisdicció que més ha augmentat ha estat la civil, amb un 15% més d’assumptes, la penal i la social han pujat menys d’un 1%, i la contenciosa-administrativa ha baixat un 1,3%. De fet, la majoria de jutjats estan per sobre de la xifra màxima d’assumptes que recomana el CGPJ, fins i tot doblant la xifra. Només els jutjats de violència sobre la dona, els d’Instrucció, els de menors i els socials d’executòries estan per sota.
Pel que fa a la violència de gènere, es van rebre prop de 23.000 denúncies, un 17,4% més que l’any anterior, cosa que va augmentar la taxa de denúncia per cada 10.000 dones de 51,4 a 60,4. Això no obstant, en més de 2.500 casos la víctima va renunciar a declarar contra el suposat agressor. En total es van seguir 29.911 procediments penals, un 2,3% més que el 2016. Per tipus de delicte, els delictes d’homicidi van pujar de 16 a 19. De les 10 dones mortes el 2017, només dues tenien ordres de protecció. Van augmentar un 60% els delictes contra l’honor, passant de 92 a 148, i van baixar un 35% els delictes contra la integritat moral, passant de 513 a 331. Els més habituals van ser les lesions i els maltractaments, amb més de 16.500 casos, més que el 2016.
Els delictes lleus, com injúries i vexacions injustes han baixat un 1,5%, i s’han situat per sota dels 1.000. En total, es van sol·licitar prop de 5.500 ordres de protecció, de les quals es van adoptar 2.611, un 47,8%. Contra els encausats per aquests delictes, es van ordenar 4.926 mesures cautelars, com presó preventiva, ordres d’allunyament o prohibició de comunicació, entre més.
En el 37% dels casos, víctima i agressor eren ex-parella, el 29% eren parella afectiva, el 22% eren matrimoni i el 12% eren divorciats. La immensa majoria d’encausats eren de nacionalitat espanyola. Pel que fa als assumptes més vinculats a la crisi econòmica, els procediments concursals han baixat un 3,2% i s’han quedat amb 1.067, mentre que el 2013 van ser 2.114.
Els concursos de creditors han baixat a Barcelona i Tarragona i han augmentat a Girona i Lleida. Els procediments laborals d’acomiadament han pujat prop d’un 2%, amb 18.275 en total, però lluny dels 24.770 del 2013. L’única demarcació on han baixat ha estat a Lleida. Els procediments socials de reclamació de quantitat han augmentat un 2,3%, amb 14.318, també lluny dels 18.124 de l’any 2013. Els procediments monitoris han pujat un 2,1%, i van arribar als 72.428. Els procediments hipotecaris han seguit baixant, com els últims quatre anys, i s’han quedat en 4.635, la meitat que el 2016 i molt lluny del 2013, amb 18.341. Els desnonaments han baixat un 2% i s’han situat en 27.169. La majoria, el 64% són per lloguers i el 31% per hipoteques.
Per al president del TSJC, Jesús María Barrientos, les reclamacions són les habituals: major plantilla i jutjats, més estabilitat i augment de la informatització dels procediments. A l’Audiència de Barcelona demana 10 magistrats més, a la ciutat de Barcelona 14 jutjats nous, i vuit més a la resta de la demarcació. A Tarragona, reclama dos magistrats a l’Audiència, dos jutjats a la capital, dos a Reus i un a Valls. A Girona caldrien dos jutjats a la capital, un a Figueres i un a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). I a Lleida només caldria un jutjat contenciós-administratiu a la capital.
