10.12.2021 - 16:49
|
Actualització: 10.12.2021 - 16:51
Els grups a l’oposició de Lleida han tombat l’aprovació del pressupost de 2022 del govern de la Paeria, format per ERC i JxCat i que no té majoria. Malgrat que el Comú de Lleida, antic soci de govern, havia pactat fa unes setmanes el vistiplau als comptes, els dos regidors de la formació s’han abstingut. El PSC, el PP i els regidors no adscrits hi han votat en contra, fet que amb l’oposició ha suposat que el pressupost no s’hagi aprovat. El batlle Miquel Pueyo, ha anunciat que davant del “blocatge temporal” dels comptes, convocarà al gener un ple per debatre una qüestió de confiança vinculada al pressupost.
Pueyo ha lamentat que ahir se’n van anar a dormir amb la previsió que l’acord anunciat fa unes setmanes entre el govern municipal i el Comú de Lleida es ratificaria al Ple d’avui, però finalment a primera hora ha saltat la notícia que no seria així. En aquest sentit, ha posat de manifest el “moment transcendental” que suposa l’aprovació d’un pressupost com el de 2022 i ha demanat a l’oposició que meditin i reflexionin sobre la decisió presa.
Davant el “blocatge temporal”, Pueyo ha avançat que després de Reis convocarà un Ple on es debatrà una qüestió de confiança vinculada a l’aprovació dels comptes i ha desafiat l’oposició, de qui ha dit que és “heterogènia i amb discrepàncies en els comportaments a l’hora de votar” a meditar, en el termini d’un mes si decideixen “descavalcar” la batllia i escollir un nou batlle o batllessa.
El Comú de Lleida diu que no hi havia prou garanties de complir els compromisos pactats amb el govern
L’assemblea del Comú de Lleida ha valorat que, malgrat que la proposta de pressupost incorpora mesures acordades amb la formació, els compromisos que acompanyen aquestes partides pressupostàries no tenen prou garanties de compliment. En aquest sentit, han recordat que després de la presentació de l’acord, ja van advertir que havien constatat que el govern municipal no havia assumit aquests compromisos polítics fonamentats de donar continuïtat a polítiques de transformació que ja figuraven al Pacte d’Entesa.
Segons la regidora Elena Ferre, entre la signatura de l’acord de pressupostos i avui, han vist que en polítiques de participació s’ha retornat al vell model on es perd el paper dels consells de zona, formes presidencialistes amb escassa participació real, i que s’ha desvirtuat el projecte de dinamització comunitària com a via d’actuació en els barris amb major problemàtica social i econòmica.
El Comú de Lleida havia demanat un relleu i reorganització de la regidoria de Participació com a mesura per, més enllà de les bones paraules, garantir que no es “desmantellés” el treball fet en el primer tram del mandat i que formava part del pla d’acció municipal d’Entesa. En una reunió mantinguda amb Pueyo, afirmen que tot i que es van prometre alguns canvis i es va manifestar la voluntat de millora, es va constatar que el govern no tenia clar el model de participació com a peça clau d’un model de govern obert.
D’altra banda, l’assemblea del Comú també ha valorat que en l’àmbit de la participació s’ha posat en evidència una falta de compromís amb el “canvi real” que ja venia manifestant-se també en les polítiques de mobilitat. El Comú afegeix que en la reunió mantinguda amb Pueyo, van constatar que més enllà de les paraules de bones intencions ja escoltades altres cops, l’equip de govern no estava disposat a assumir amb fets el “l’impuls necessari que requereix el projecte de canvi” plasmat al Pacte d’Entesa i que la formació diu que volia recuperar amb les seves aportacions al pressupost.
196 milions de despesa
El 25 de novembre el govern de la Paeria i el Comú de Lleida van tancar un acord per al pressupost 2022, descrit com el més elevat de la història de l’ajuntament amb 196,1 milions d’euros, un 17% més que l’actual. L’objectiu dels comptes plantejava un avanç en la transformació i la reactivació de la ciutat i, en aquest sentit, s’hi incloïa una inversió de 25,3 millions, xifra que multiplicaria per més de 8 la pressupostada per enguany. Aquesta, això si, estaria condicionada a l’obtenció de 15,5 milions provinents dels fons Next Generation UE, i a transferències d’altres administracions.
