El CNI va fitxar Es-Satti el 2014 a canvi de no deportar-lo i el va ajudar a ser imam a Ripoll

Membres del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) van fitxar l’any 2014 Abdelbaki Es-Satti, presumpte cervell dels atemptats contra Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017. Ho van fer a canvi de no deportar-lo, i posteriorment el van ajudar a esdevenir l’imam de Ripoll. Ho treu a la llum Público en el tecer capítol de la investigació sobre la relació que mantenien Es-Satti i el CNI. L’any 2010, va ser detingut mentre conduïa una furgoneta amb 136 quilos d’haixix que volia embarcar al ferry Ceuta-Algesires i va al·legar que ho havia hagut de fer per les amenaces d’un grup islamista. Això, segons Público, va despertar l’interès del CNI per captar-lo com a informador.

El diari publica parts d’un informe confidencial facilitat als cossos policíacs els dies posteriors als atemptats en què es resumia allò que se sabia d’Es-Satti. S’indica que a la presó de Castelló, on complia quatre anys de condemna per narcotràfic, Institucions Penitenciàries el considerava un islamista radical i el líder secundari d’un altre pres anomenat Abdellatif Sif, amb qui feia proselitisme entre la resta d’interns musulmans.

Però el març del 2012 fou traslladat a Ceuta per assistir a un judici, i quan en va tornar, segons la documentació reservada a la qual ha tingut accés Público, va mostrar un canvi d’actitud molt pronunciat, amb un perfil baix que podria haver estat motivat pel temor a ser expulsat al Marroc.

Aquest canvi d’actitud va fer créixer l’interès dels serveis d’intel·ligència espanyols per captar-lo com a confident, segons el rotatiu, i el 5 d’abril del mateix any Es-Satti va rebre la primera visita de la Guàrdia Civil. Público diu que fonts del CNI li han revelat que l’any 2014, poc abans de ser posat en llibertat, es va tancar un acord amb ell perquè fes de confident a canvi de no deportar-lo.

A la sortida de la presó, la subdelegació del govern de Castelló va decidir de deportar-lo, però els seus advocats van recórrer contra la decisió i el jutjat va considerar que el delicte no era amenaça ni per a l’ordre públic ni per a la seguretat ciutadana. A més, el jutge va considerar que tenia ‘arrelament laboral’ perquè la defensa va presentar un contracte de feina en vigor i un certificat de vida laboral que acreditava que Es-Satti feia més de sis anys i mig que era donat d’alta a la Seguretat Social. Público posa en qüestió l’origen d’aquesta documentació.

El rotatiu diu que en tot aquest litigi va rebre ajuda ‘extraoficial’ i que, segons les mateixes fonts del CNI, el servei d’intel·ligència ‘va arreglar les recomanacions i avals’ que van permetre a Es-Satti de ser admès com a imam a Ripoll. La idea era que des d’allà es pogués infiltrar en xarxes gihadistes europees.

Público explica que el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils ja havia col·laborat amb les forces de seguretat espanyoles l’any 2005, durant una operació infructuosa que investigava les connexions entre els atemptats a Casablanca el 2003, l’ajut a terroristes fugits dels atemptats de l’11-M i l’atac a una base de Carabinieri italians a Nasiriya, a l’Irac.

Diverses informacions, segons el rotatiu, vinculaven Es-Satti amb l’islamisme radical, i fins i tot la policia va demanar permís a Fernando Grande-Marlaska, aleshores jutge de l’Audiència Nacional espanyola i avui ministre d’Interior, per a punxar-li el telèfon, però un mes després es va sol·licitar d’aturar les escoltes argumentant que no tenia cap activitat, i que segurament utilitzava un altre terminal.

El rotatiu arriba a la conclusió que les forces de seguretat espanyola van prendre aquesta decisió perquè Es-Satti ja col·laborava com a informant privilegiat, atès que acudia a les reunions d’aquests grups radicals.