04.11.2019 - 21:50
El govern espanyol i alguns mitjans de comunicació s’han alarmat per les accions que el Tsunami Democràtic ha anunciat que faria dissabte, amb motiu de la jornada de reflexió electoral. La plataforma ha publicat una crida a desobeir la Junta Electoral espanyola i ha convocat una jornada política, cultural i festiva, amb concentracions entre les 16.00 i les 22.00 a les places del país. També ha defensat el dret de vot el 10-N, amb què ha desmentit els rumors i especulacions sobre la possibilitat que s’ocupessin els col·legis electorals per boicotar les eleccions.
Així mateix, el Tsunami Democràtic recorda que el moviment dels indignats i el 15-M van organitzar accions de reivindicació de l’espai públic a les jornades de reflexió de les eleccions espanyoles del 2011 i del 2015. Malgrat el comunicat, el govern espanyol ha amenaçat dient que si es cometien delictes electorals hi hauria conseqüències.
El ‘Passa-ho’ del 2004
Però avui el PSOE, sembla que no recorda com va esperonar –i com se’n va beneficiar– les protestes del 13 de març de 2004, davant les seus del PP durant la jornada de reflexió de les eleccions de l’endemà, unes protestes convocades amb el famós SMS ‘Passa-ho’. Milers de persones van aplegar-se a diverses ciutats de l’estat espanyol davant els locals del partit que governava amb majoria absoluta, amb José María Aznar a la Moncloa, per exigir que s’expliqués la veritat sobre els responsables de l’atemptat de l’11 de març a Madrid. Ángel Acebes, llavors ministre d’Interior, insistia que havia estat obra d’ETA. Fins a la matinada va amagar informació sobre nou detinguts que la policia espanyola vinculava a al-Qaida i un vídeo en què aquella organització feia seu l’atemptat.
Els socialistes no s’han atribuït l’èxit d’aquelles convocatòries que, juntament amb la caiguda del castell de cartes de mentides del PP sobre la responsabilitat de l’atemptat de l’11-M a Madrid, van capgirar les enquestes i van fer que José Luis Rodríguez Zapatero derrotés Mariano Rajoy el 14 de març de 2004, tres dies després de l’atemptat.
D’on va sortir l’SMS?
El 2014, Pablo Iglesias, deu anys després, va assegurar que aquella crida s’havia gestat a la seva facultat. El PSOE va criticar el dirigent de Podem per altiu, però sense dir que hagués donat corda a la convocatòria. Dirigents del PP, com Jesús Posada, sí que van aprofitar l’avinentesa per a criticar els socialistes, sense esmentar-los.
El cas és que aquell terratrèmol va fer que Rajoy sortís a fer una conferència de premsa el dia 13 al vespre per atacar els manifestants, dient que les manifestacions eren il·legals i il·legítimes. Durant la jornada de reflexió, a més, Acebes havia comparegut dues vegades per a parlar de l’11-M. El PSOE havia optat per la prudència, però l’aparició de Rajoy va motivar una resposta d’Alfredo Pérez Rubalcaba. El dirigent socialista va comparèixer aquella nit prèvia a la jornada de votacions, per a expressar la complicitat amb les manifestacions d’indignació davant de les seus del PP, amb una intervenció recordada: ‘Aquest comportament exemplar dels ciutadans no s’ha vist acompanyat d’un comportament semblant per part del govern. Els ciutadans espanyols mereixen un govern que no els menteixi. Un govern que els digui sempre la veritat. […] Hem callat quan des del govern es feien desqualificacions i afirmacions que no sempre s’han correspost amb la veritat. Mai, mai no utilitzarem el terrorisme en la confrontació política.’
Tot seguit, el PP va denunciar les manifestacions i les declaracions de Rubalcaba en jornada de reflexió a la Junta Electoral espanyola, que a la matinada va limitar-se a dir que podia haver-hi indicis de delicte en les concentracions, però no pas en la declaració de Rubalcaba. Les denúncies van acabar en no res. I l’endemà el PP va perdre unes eleccions que una setmana abans tenia coll avall que guanyaria, una altra vegada per majoria absoluta. Les va guanyar el PSOE i José Luís Rodríguez Zapatero va acabar essent el nou president espanyol.
