13.11.2023 - 18:51
|
Actualització: 14.11.2023 - 02:52
El PSOE ha registrat al congrés espanyol la llei d’amnistia, que ha d’anul·lar la responsabilitat penal, administrativa i comptable en les actuacions vinculades al procés independentista d’ençà del 2012. Tot i que la proposta de llei havia de portar també la signatura d’ERC, Junts, Sumar, Bildu, PNB i BNG, finalment l’ha registrada el grup parlamentari socialista tot sol, sense esmentar cap més formació.
Els socialistes han negociat els darrers serrells de la norma amb Junts, primer, i ERC, després, sense tancar un acord definitiu, i han optat per registrar la llei i confiar que els grups que li han de donar suport s’afegeixin a l’entesa durant la tramitació. Això implica un canvi de guió, perquè els socialistes preveien de portar el text amb la signatura de tots els socis. Justament, aquest matí, la presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, ha convocat el ple d’investidura, que es farà dimecres i dijous.
[DOCUMENT] Així és la llei d’amnistia: dels CDR i el Tsunami als policies de l’1-O
ERC ha justificat el fet de no signar la proposta encara adduint la necessitat de garantir “la màxima seguretat jurídica del contingut del text de la llei”. “La llei és prou transcendent perquè les coses no es facin condicionats per res més que no sigui el rigor i la seguretat jurídica”, diuen. I afegeixen: “Queda algun detall tècnico-jurídic que s’ha d’acabar de tancar aquestes hores o dies vinents.” Fonts del PNB han dit que, malgrat que formalment estan d’acord amb el text que els socialistes els han fet arribar, de moment aquesta formació no ha signat la proposició de llei “perquè les parts negociadores no ho han requerit”. La llei és batejada amb el nom de “Llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya”.
La negociació amb Junts s’ha allargat fins a la matinada, i el registre s’ha prorrogat per desacords tècnics amb ERC. Els republicans havien rebut l’última versió de la llei a la mateixa matinada, igual que formacions com ara el PNB i Bildu. Quant al format, s’ha registrat com a proposició de llei –és a dir, a iniciativa dels grups– i no pas com a projecte de llei del govern espanyol, de manera que no ha calgut fer els tràmits previs preceptius ni demanar criteri a òrgans com el Consell General del Poder Judicial i el Consell d’Estat.
Els apartats de la llei d’amnistia que cerquen de blindar el retorn de Puigdemont
Una volta registrada, la llei superarà la setmana que ve la qualificació de la mesa del congrés. No serà a la reunió de la mesa de demà, perquè, segons que ha explicat Armengol, seguirà el curs normal, i la mesa acostuma a qualificar les lleis que arriben fins divendres. Després de qualificada per la mesa, la llei començarà els tràmits. El primer serà la presa en consideració al ple del congrés, on previsiblement obtindrà 178 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG) i 172 en contra (PP, Vox, UPN i CC). Si en aquest punt els grups aproven que també es tramiti per la via d’urgència, el temps s’escurça a la meitat respecte del d’una tramitació normal. En acabat, la norma se sotmetrà al tràmit d’esmenes a la totalitat i d’esmenes parcials, i finalment es farà un ple per a aprovar el text resultant. Una vegada superat el congrés, la reforma anirà al senat.
El PP ha emprès una reforma del reglament del senat per dilatar-ne l’aprovació. Consisteix a donar la potestat a la mesa de la cambra, controlada pel PP, per a decidir si les iniciatives enviades pel congrés es tramiten per la via d’urgència, que és de vint dies en compte dels dos mesos del procediment ordinari. El senat rebutjarà la llei amb tota probabilitat, de manera que el text tornarà al congrés, on serà aprovada definitivament.
Bolaños, sobre la llei d’amnistia: “És impecable des del punt de vista constitucional”
El ministre de presidència en funcions del govern espanyol, Félix Bolaños, ha comparegut després d’haver registrat al congrés espanyol la llei d’amnistia. Tot i que no ha estat signada per cap més partit, el ministre de la Presidència en funcions ha dit que han “aconseguit una àmplia majoria parlamentària que farà que la llei d’amnistia sigui una realitat en les setmanes vinents” i que farà que la llei obtingui el vot de 178 diputats.
En referència a la llei, Bolaños ha assegurat que la proposta de llei és “impecable des del punt de vista constitucional” i que, sobre això, hi ha altres textos legals sobre amnisties que han estat reconegudes com a totalment constitucionals, com ara la llei d’amnistia del 1977, així com una trentena de tractats internacionals que parlen de l’amnistia i que, per tant, ja formen part de l’ordenament legal.
