PSOE i PP es reuniran avui a Brussel·les per tancar la reforma del poder judicial espanyol

El ministre de la Presidència i de Justícia espanyol, Félix Bolaños, i el vice-secretari d’Acció Institucional del PP, Esteban González Pons, es reuniran aquest vespre a Brussel·les amb la vice-presidenta de la Comissió Europea, Véra Jourová, per a tancar un acord sobre la renovació del poder judicial espanyol. Resten cinc dies perquè s’acabi el termini que va fixar Sánchez per a canviar els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que actua amb el mandat caducat des de fa més de cinc anys. En cas que no s’arribi a un acord, Sánchez va advertir que canviaria la facultat de l’òrgan per a fer nomenaments al Tribunal Suprem i als Tribunals Superiors de Justícia. Bolaños atendrà els mitjans a partir de les 17.30.

El turbulent inici de mandat de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, amb la tramitació de la llei d’amnistia, les eleccions a Catalunya i al parlament europeu i les causes judicials que afecten la seva dona i ex-càrrecs del PSOE, la negociació s’havia tornat a encallar. Hi ha dues carpetes pendents de resoldre: primer, la renovació dels integrants del CGPJ actual; i segon, escatir com s’han de nomenar els jutges a partir d’ara. El PSOE prioritza la primera i prefereix deixar la segona per més endavant; el PP, en canvi, insisteix que no té sentit de renovar els membres actuals sense segellar abans el nou sistema d’elecció.

L’òrgan de govern dels jutges ha estat una font de tensió constant entre els dos principals partits espanyols. És un conflicte de fons. Els socialistes acusen els populars d’incomplir la constitució per no perdre la influència que tenen en l’estament judicial, on consideren que hi ha un biaix conservador. Els populars acusen els socialistes de voler ser massa intervencionistes. El màxim dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, haurà d’afrontar probablement crítiques internes si finalment signa l’acord. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, considera que “és el moment més inadequat” per arribar a un acord, just quan s’ha aprovat la llei d’amnistia. Feijóo, tanmateix, ha fet senyals que s’estima més l’acord. “Ho intentarem”, va dir l’altre dia. 

La mateixa Comissió Europea ha advertit l’estat espanyol unes quantes vegades que la renovació del CGPJ és una urgència democràtica. Ho deia, per exemple, l’informe de Brussel·les de l’any passat sobre l’estat de dret a la Unió. El blocatge, deia la Comissió, “erosiona l’eficiència de la justícia i té un impacte negatiu en la durada dels procediments davant del Tribunal Suprem”, en què el 30% de places són vacants. D’ençà de la investidura de Sánchez, al novembre, la Comissió fa de mitjancera entre el PP i el PSOE perquè hi trobin una solució.

Sánchez també ha tingut desavinences amb el mateix CGPJ, que s’hi ha encarat públicament com no havia fet fins ara amb cap altre mandatari espanyol. Carlos Lesmes va dimitir l’octubre de 2022 per a protestar contra la falta d’acord. “Mantenir-me a partir d’ara en aquesta responsabilitat tan sols pot servir per a convertir-me en còmplice d’una situació que abomino i que és inacceptable”, va dir. El seu successor, Vicente Guilarte, ha entrat encara més en el cos a cos amb Sánchez i va arribar a tillar d’aterridora la seva proposta de prendre la capacitat al consell de nomenar els magistrats del Tribunal Suprem i dels Tribunals Superiors de Justícia. Fa uns dies, el consell permament del CGPJ va acusar Sánchez de deteriorar la democràcia amb les crítiques pel cas de la seva dona, Begoña Gómez.