El PSOE porta al límit el govern amb Podem trencant l’acord per a regular els lloguers

José Luís Ábalos, ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana espanyol, ha certificat la seva negativa a regular el preu del lloguer, cosa que Unides Podem considera un incompliment de l’acord del govern de coalició. En comptes de regular els lloguers, l’esborrany de l’avantprojecte de llei pel dret de l’habitatge proposa de modular l’actual desgravació del 60% en l’IRPF per rendiment net del lloguer d’habitatge habitual com a mecanisme per a la contenció de preus.

La proposta que el secretari general d’Habitatge, David Lucas, ha lliurat a la secretària d’Estat per a l’Agenda 2030 i assenyalada com a futura ministra de Drets Socials, Ione Belarra, proposa d’establir en els nous contractes d’arrendament una reducció general del 50%, modulable en funció de diversos criteris. A més, el document manifesta explícitament que la regulació de preus dels lloguers reclamada per Unides Podem i els moviments de defensa del dret de l’habitatge “no han demostrat la seva eficàcia a Alemanya o França”.

Concretament, l’acord de govern estableix que per a aturar les pujades abusives dels lloguers s’habilitarà que els ajuntaments i les comunitats autònomes estableixin un índex de referència de preus de lloguer d’habitatges perquè “puguin regular les pujades abusives del preu del lloguer a les zones prèviament declarades tensades i evitar possibles efectes de contracció de l’oferta d’habitatge de lloguer”.

Fonts d’Unides Podem citades per l’ACN critiquen, d’una banda, que la proposta consisteix a “dedicar recursos públics a assumir, per part de tots els contribuents, les rebaixes en la renda que faci qui tingui un habitatge per llogar”. “La bombolla del lloguer no s’ha de sostenir amb fons públics“, defensen. A més, critiquen que el text de llei d’habitatge del PSOE no inclou la regulació del lloguer, la qual cosa veuen com un “incompliment flagrant de l’acord de govern”.

“Unides Podem considera que no tan sols incompleix l’acord de govern per no incloure la regulació de preus del lloguer sinó que, a més, és antisocial promoure que qui més té i més ha contribuït a inflar la bombolla es beneficiï més d’aquests incentius sostinguts amb els diners de tots”, diuen les mateixes fonts. Lamenten que els socialistes “sucumbeixin a les pressions de la patronal immobiliària” i reclamen que “els diners dels contribuents no vagin a parar a les butxaques dels especuladors de l’habitatge”.

Per contra, fonts del ministeri d’Ábalos diuen que la seva proposta de llei d’habitatge és “de les més ambicioses d’Europa” i que fa compatible “la contenció dels preus de lloguer amb l’increment de l’oferta”. A més, diuen que “compleix els acords” de govern i de pressupost subscrits amb Unides Podem.

Aquest nou xoc entre els dos socis afegeix més tensió al si del govern espanyol, on les desconfiances mútues són constants. Dilluns, el seu principal impulsor, el vice-president segon Pablo Iglesias, va anunciar que deixarà l’executiu per a ser candidat d’Unides Podem a les eleccions de la Comunitat de Madrid.

70% de desgravació per al lloguer a joves

L’avantprojecte de llei preveu una reducció addicional del 20% (70% de desgravació en total) per al lloguer d’habitatges a joves entre 18 i 35 anys. Per al lloguer d’habitatge protegit i cases rehabilitades recentment la desgravació seria d’un 10% addicional (60% en total), sempre que s’hagin fet obres de rehabilitació o millora en l’habitatge els darrers tres anys que impliquin un desemborsament de més de sis mesos de renda. En els casos d’arrendaments d’inquilins amb “ingressos reduïts” en un percentatge per determinar, proposa una bonificació també en fase d’estudi.

La proposta preveu la possibilitat que les comunitats i els ajuntaments puguin declarar zones de mercat residencial tensat sobre la base dels índexs estatals de referència per un període de tres anys. En aquests àmbits en els quals “hi hagi hagut un increment sostingut en els lloguers i les llars tinguin una sobrecàrrega financera més alta per al pagament del lloguer”, el ministeri opta per bonificar els lloguers inferiors a una renda màxima amb un 20% addicional, si es tracta de la incorporació al mercat de nous habitatges, i més d’un 10% si és respecte al contracte anterior (+ 40%).

Bonificació del 70% per a cessions destinades a lloguer social

Així mateix, proposa d’atorgar una bonificació del 70% als propietaris que cedeixin els seus habitatges per a lloguer social o assequible a comunitats autònomes o ajuntaments en el marc d’algun programa públic. Quant a la cessió o lloguer d’habitatge a entitats sense ànim de lucre especialitzades en l’atenció a llars o col·lectius vulnerables, preveu que els propietaris s’acullin a la mateixa reducció del rendiment net obtingut mitjançant l’acord amb l’entitat.

El ministeri espanyol ho exemplifica de la següent manera: si un propietari signa un nou contracte de lloguer en una zona tensada reduint un 10% la renda del contracte anterior, tindria dret a una reducció del 90% sobre el rendiment net en la seva declaració.

És a dir, suposant un contracte d’arrendament de 700 euros mensuals, si signa un nou contracte per 630 euros, tindria dret a un benefici fiscal en l’IRPF de prop de 950 euros l’any, superior al benefici net que li reportaria optar per un increment de la renda.

Recàrrec a l’IBI d’habitatges buits

Una altra de les mesures que proposa l’avantprojecte de llei és que els ajuntaments puguin aplicar el recàrrec en la quota de l’impost de béns immobles (IBI) als immobles d’ús residencial que estiguin desocupats més de dos anys, fixant un nombre mínim de quatre immobles per propietari, i establint una sèrie de causes justificades de desocupació temporal. Entre aquestes causes, es preveu com a excepció el trasllat per raons laborals o de formació, canvi de domicili per raó de dependència, salut o emergència social i immobles destinats a segona residència amb un màxim de quatre anys de desocupació continuada o aquells en obres o immersos en algun litigi. També exceptua els immobles en venda (un any màxim) o lloguer (amb un màxim de sis mesos) en condicions de mercat.