30.04.2019 - 21:50
Des que a les eleccions andaluses un partit d’ultradreta, Vox, va emergir amb força al parlament autonòmic, he anat escoltant antics companys de trinxera mentre cridaven que calia aturar el feixisme a les eleccions espanyoles. Que arriba el llop! Que arriba el llop! La major part d’aquests vells col·legues –o camarades– no ho deien en veu alta, però tampoc no desmentien una mena de conseqüència directa d’aquest crit d’alerta: enfront de l’amenaça de la ultradreta, l’única alternativa viable era el vot útil. I per bé que van guardar-se prou d’expressar-ho amb claredat s’entenia que la utilitat més útil de totes era votar el PSOE.
En realitat, fa unes quantes setmanes molts ja van sortir a les xarxes a qüestionar amb ràbia que els diputats d’Esquerra Republicana a Madrid no aprovessin el pressupost del govern espanyol i forcessin unes eleccions en què, deien, s’hi jugava l’ascens de la dreta més rància. Que arriba el llop! Sí, és veritat que aquests antics combatents són conscients que es fa un judici escandalós al Tribunal Suprem espanyol, però les denúncies que en fan sempre són forçades, com si la seva comprensió de la desigualtat i la injustícia fos selectiva. I quan veuen un dels seus, un tipus íntegre com Jaume Asens, denunciar amb energia extrema la situació dels presos polítics, fan veure que no el senten i continuen amb la seva màxima dels drets socials, com si només ells poguessin situar el focus de la reivindicació, en la qual l’independentisme rupturista no entra ni amb calçador.
Després dels resultats de diumenge, no sé què diran. M’imagino que defensaran que la victòria dels socialistes ha servit per a aturar momentàniament l’ascens d’aquell partit d’ultradreta. I començaran a exigir a ERC que de seguida doni suport a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias perquè a Espanya hi hagi un govern progressista i els socialistes no tinguin la temptació de pactar amb els Rivera & Arrimadas. Per a aquests vells companys, l’esquerra catalana ha de donar suport a qui ells diuen que s’ha de donar suport, independentment del judici, dels empresonats, de les mentides de la policia i de la ignomínia general. La qüestió és aturar el llop. O dissimular que el llop fa temps que és aquí.
La veritat és que aquesta insistència a fer servir l’arribada del llop com a amenaça, l’eslògan ‘hem d’aturar el feixisme’ que hem vist tantes vegades a les xarxes els dies previs a les eleccions de diumenge, em sembla massa fàcil. Implica col·locar-se de ple en els arguments simplistes del sistema: uns són dels meus i uns altres no; uns treballen per al bé de tots i uns altres beneficien els de sempre; uns són el llop i uns altres són els pastors. I davant d’aquestes dualitats, només ens queda triar. Triar el millor? No, simplement triar.
I així és com s’ha anat construint la democràcia espanyola: que arriba el llop, que arriba el llop… i el llop resulta que ha estat sempre aquí. Els dos milions i mig llargs de vots que ha obtingut Vox (ep!, cent cinquanta mil a Catalunya), no han sorgit del no-res. Ja eren aquí, al PP, a Cs, en alguns partits catalans ja extingits o en el socialisme mateix. Entre més coses, perquè hi ha hagut partits (el PSOE de manera hegemònica després de les seves reculades ideològiques al congrés de Suresnes) que s’han cansat de posar catifes de vellut que tapessin les clavegueres on el llop sobrevivia. De vegades, les clavegueres no eren ni tapades. Però el PSOE sempre sortia a salvar el sistema: els rics han continuat essent rics i els pobres, pobres; la dictadura franquista no ha estat mai denunciada; la monarquia ha resultat ser un règim en què els republicanistes se senten molt a gust (Pedro Sánchez dixit); la justícia espanyola, tan cafre, la pinten com l’equanimitat feta toga… Socialdemocràcia? No fotem!
Diumenge, onze milions i escaig d’espanyols (i catalans) van votar els partits de dreta; i una xifra similar va votar PSOE i Podem. En una banda hi ha llops; però en la banda socialista, també, o llops o protectors dels llops. Després, a la vida hi ha de tot: qui es conforma amb el pastor dolent, que viu i treballa en connivència amb els llops; i els qui han vist que de llops n’hi ha de moltes menes, i campen impunement per les institucions des de la mort del qui ho va deixar tot ‘atado y bien atado’.
El feixisme esperpèntic fa por, hi estic d’acord; però és la mateixa por i el mateix fàstic que causen els feixistes que fa anys que s’amaguen en la cortina que va crear Fraga Iribarne (el fatxa per excel·lència); aquests feixistes que han col·laborat en els afers d’estat amb una suposada esquerra que, si ho fos de debò, els havia d’haver ofegat en les clavegueres pútrides on nien.
