04.05.2021 - 23:10
|
Actualització: 04.05.2021 - 23:51
Atropellats pel PP, i fins i tot per Més Madrid. Hi va haver una època en què segons Alfonso Guerra, ex-capitost socialista i vice-president espanyol, “el PSOE guanyaria totes les eleccions encara que hi presentés una cabra”. Ja és lluny, aquell temps. Ben lluny. L’ex-ministre Ángel Gabilondo ha aconseguit avui els pitjors resultats de la història del PSOE a la comunitat de Madrid, i ha estat superat en vots per Més Madrid, l’escissió de Podem encapçalada per Íñigo Errejón. De 37 escons el 2019 a 24, vuit menys que els 32 que havia esgarrapat Joaquín Leguina el 1995, quan el govern de Madrid va passar a les mans del PP per primera vegada. (Leguina, per cert, ha dit que preferia Ayuso abans que no Pedro Sánchez.)
Des d’aleshores, el PP ha encadenat mandats ininterrompudament. Alberto Ruiz Gallardón, Esperanza Aguirre, Ignacio González, Cristina Cifuentes. El 2019, una relliscada. Tot i que no va poder governar, Gabilondo va dur el PSOE a la primera victòria en escons d’ençà del 1987, perquè es beneficià especialment dels escàndols que havien apartat Cifuentes de la presidència i del fet que Ayuso era molt poc coneguda. Però en els dos anys que han vingut després, Ayuso s’ha fet conèixer de sobres. I avui ha enterrat ben fonda la il·lusió d’un PSOE que no havia deixat d’acumular bons resultats a tot l’estat espanyol d’ençà que va fer fora Mariano Rajoy del govern espanyol. Primera maniobra que surt malament a Pedro Sánchez: el partit que governa l’estat, clarament derrotat al seu epicentre per un Partit Popular que feia tres anys que estava encallat en una oposició més aviat galdosa al parlament espanyol, amb un Pablo Casado erràtic. Avui, Ayuso i Casado somreien en el seu discurs de victòria, i gairebé han fet més referències a Espanya que no pas a Madrid mateix. Auguraven un canvi de cicle.
Quan Ayuso va convocar eleccions, el primer instint de Pedro Sánchez i de la seva mà dreta, Iván Redondo, va ser convertir-les en un plebiscit entre la presidenta madrilenya i l’espanyol, amb l’esperança de fer una estocada a Casado. En albirar uns sondatges extraordinàriament bons per al PP, Sánchez va plegar veles ràpidament i va limitar la seva presència electoral a Madrid. Però Ayuso li havia recollit el guant, i durant tota la campanya ha mirat de mantenir la lògica del plebiscit contra el president espanyol. Sánchez esperava que Ayuso necessités Vox no tan sols per a ser investida sinó també per a governar, i així poder escorar el PP en el mateix esquema a escala espanyola: per a governar, o PSOE o extrema dreta. Els 64 escons d’Ayuso, tan sols a cinc de la majoria absoluta, han esvaït l’esperança minsa de Sánchez.