05.11.2024 - 15:29
|
Actualització: 05.11.2024 - 17:53
El PSOE opta per una reforma del sistema de finançament que garanteixi més recursos per a totes les comunitats autònomes i, alhora, compatibilitzi “solidaritat a igual esforç tributari amb el reconeixement de les singularitats” d’alguns territoris. Així ho exposa la ponència marc del PSOE per al 41è congrés federal, que no fa cap mena de referència a l’acord amb ERC per a la investidura de Salvador Illa, en què Catalunya havia de sortir del règim comú i que ha causat crítiques en el partit socialista, encapçalades pel president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page.
En l’apartat relatiu a qüestions fiscals, el PSOE inclou la creació d’un “autèntic fons autonòmic per a la reindustrialització i la convergència de les rendes entre comunitats autònomes”.
La ponència també posa el focus en la lluita contra l’evasió fiscal de les grans fortunes i explica que establiran “un tipus marginal del 50% en la tarifa general de l’IRPF a partir dels 300.000 euros anuals”. D’altra banda, els socialistes advoquen per una Unió Europea en què també hi hagi una unió política i fiscal.
El document marca la direcció de les polítiques dels socialistes per aprofundir en el procés de federalització de l’estat espanyol. Cita com a referència la Declaració de Granada, i apunta a la necessitat de desplegar “eines federals de coordinació, harmonització i participació territorial”. “És necessari millorar la claredat del repartiment competencial, el paper del Senat com a cambra de representació territorial o institucionalitzar les relacions entre comunitats autònomes”, diu.
El model, sostenen els socialistes, també ha de permetre una negociació per alleugerir el deute públic de les comunitats autònomes generades durant la crisi financera, i federalitzar la direcció de l’Agència Tributària “per donar més capacitat de decisió a les comunitats autònomes i desplegar una estratègia en xarxa amb les hisendes autonòmiques”. Es tracta, segons el PSOE, de “compatibilitzar multirealitat i bilateralitat amb un comú denominador del sistema perfectament conciliable amb l’acord, que no privilegi, de tractament de les singularitats i el manteniment de la solidaritat a igual esforç fiscal”.
