01.02.2023 - 19:07
|
Actualització: 01.02.2023 - 20:47
L’esborrany de l’informe de conclusions de la comissió Pegasus del Parlament Europeu que es va publicar a començament de novembre va deixar molt malparat l’estat espanyol. El document, signat per l’eurodiputada i ponent Sophie in ‘t Veld, destaca que l’escàndol ha afectat seixanta-cinc persones, entre les quals diputats i eurodiputades independentistes i familiars seus, advocats i membres d’organitzacions civils. Ara que ha començat el període d’esmenes, els partits espanyols proven de diluir el contingut de l’informe. El PSOE, Vox, el PP i Cs han presentat unes quantes esmenes, totes amb la mateixa essència: invisibilitzar el Catalangate.
Segons els documents, als quals ha tingut accés VilaWeb, tots quatre partits demanen d’eliminar el paràgraf 111 del document, que és el que fa referència a les causes judicials pendents vinculades a les seixanta-cinc víctimes catalanes. En el paràgraf s’explica que un dels casos fou presentat per l’advocat i víctima de Pegasus Gonzalo Boye en nom de dinou víctimes pel cap baix, contra NSO i els tres fundadors. I que hi ha accions legals en curs en més estats membres de la Unió Europea de resultes de la vigilància de polítics exiliats a l’estat francès, Bèlgica, Suïssa, Alemanya i Luxemburg.
A part del paràgraf 111, els partits també en volen eliminar uns quants més que fan referència al Catalangate. Són el 110 –sobre la unificació del Catalangate amb la resta de casos–, el 114 –sobre el paper del govern espanyol–, el 118 –que fa referència a l’espionatge a Boye– i el 119 –sobre l’espionatge a l’advocat Andreu Van den Eynde–, que també fan referència al Catalangate.
Puigdemont prova d’introduir més referències al Catalangate
En contrast amb la campanya dels partits espanyols, Junts i Lliures per Europa prova d’introduir noves referències sobre el Catalangate. El president Carles Puigdemont ha presentat unes quantes esmenes en aquesta línia, en què es detalla que l’espionatge contra l’independentisme afecta polítics, activistes i advocats. El text presentat per Puigdemont fa esment d’un informe del Bundestag que assenyala la il·legalitat d’aquest espionatge en territori federal alemany, com ara el que se sospita que es va exercir contra el president Puigdemont quan fou detingut a Slesvig Holstein.
L’informe assenyala amb molta duresa l’estat espanyol
El document del Parlament Europeu explica que el govern espanyol ha reconegut l’espionatge a divuit persones amb autorització del Tribunal Suprem, però lamenta l’opacitat que envolta el cas. “El govern espanyol ha donat poca informació ara com ara sobre el seu paper, tot invocant la necessitat de confidencialitat en relació amb la seguretat nacional. Tanmateix, d’acord amb un seguit d’indicadors, s’assumeix que les autoritats espanyoles van exercir la vigilància dels objectius catalans, principalment en relació amb el referèndum d’independència de Catalunya del primer d’octubre de 2017 i els esdeveniments posteriors”, diu el text.
També s’assenyala que els atacs del Catalangate segueixen un patró clar: coincideixen amb moments d’importància política per a l’independentisme. Critica la lentitud de la investigació judicial en l’escàndol, en comparació amb la de l’espionatge dels membres de l’executiu de Pedro Sánchez.
Sophie in ‘t Veld indica que el govern espanyol segurament fou el primer client de la UE de l’empresa israeliana de vigilància NSO Group, encarregada de desenvolupar i comercialitzar programaris d’espionatge com el Pegasus.
La comissió ha viatjat a uns quants països, entre els quals Polònia i Hongria. I el 20 i 21 de març enviarà una missió a l’estat espanyol, malgrat que al començament ho va descartar. El PSOE, el PP, Ciutadans i Vox van pressionar unes quantes vegades per a aturar la missió investigadora i evitar la imatge d’una delegació d’eurodiputats de la comissió d’investigació sobre Pegasus visitant institucions espanyoles.
