27.02.2018 - 05:01
La pseudociència (falsa ciència) i la ciència basada en estudis defectuosos i esbiaixats (mala ciència) produeixen coneixement fals o incert, sense proves o amb evidències de baixa qualitat. Ambdues representen un risc per a la salut: les teràpies basades en pseudociència, perquè poden reemplaçar o retardar els tractaments convencionals i la biomedicina de baixa qualitat perquè propicia intervencions mèdiques que poden ser perilloses. En la premsa, les teràpies alternatives tenen menor presència que les investigacions de baixa qualitat, mentre que l’enquadrament sol ser negatiu per a les primeres i positiu per a les segones. Ambdues necessiten estudis més complets i rigorosos per a comprendre millor els seus efectes negatius sobre el pensament crític, l’economia i la presa de decisions que afecten la salut.
L’immerescut predicament que té la pseudociència o falsa ciència és un efecte indesitjat del prestigi de la ciència moderna. Les falses ciències han proliferat a l’empara de la ciència com ho fa una falsificació a costa del producte original. En paral·lel, ha proliferat també el que se’n diu «mala ciència» o ciència de baixa qualitat metodològica. A pesar de les seues diferències, la pseudociència, que es fa passar per ciència sense ser-ho, i la mala ciència, que es presenta com a ciència rigorosa sense ser-ho, tenen en comú la producció d’idees i coneixement fals, incert o de baix grau de certesa. En ambdós casos, aquest coneixement no és l’idoni per a prendre decisions ben informades, especialment quan aquestes poden afectar la salut. Com que en les xarxes i els mitjans de comunicació conviu la pseudociència amb la mala ciència, com que per a molta gent no és fàcil diferenciar els missatges de l’una i l’altra, i dels de la ciència de qualitat, i com que aquestes informacions poden ser nocives per a la salut, sembla justificat analitzar de manera conjunta la pseudociència i la mala ciència.
Hi ha moltes maneres de fer mala ciència, des de la falsificació de les dades fins a la mala praxi per acumulació d’errors i biaixos, tant de manera voluntària com involuntària. Però el problema de la mala ciència, popularitzat amb aquest nom per Ben Goldacre en una columna de The Guardian i en un llibre posterior (Goldacre, 2009), encara no està ben definit i caracteritzat. Tot i que en grau variable, totes les modalitats de mala ciència comparteixen mancances i flaqueses en l’aplicació del mètode científic i es caracteritzen per oferir resultats incerts o de baixa confiança.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Gonzalo Casino.
