PSC, PP i Ciutadans, preparats per a apartar Sabater de la batllia de Badalona

‘Jo vinc de deixar el meu despatx net i amb el document de traspàs preparat’, diu per telèfon José Téllez, el tinent batlle de l’Ajuntament de Badalona, que ja té coll avall que avui triomfarà la moció de censura presentada contra Dolors Sabater. ‘Preparem un traspàs impecable’, deia la batllessa ahir, el mateix dia en què s’anunciava que es tornaria a presentar a les eleccions de l’any vinent. Sabater és plenament conscient que únicament una mala entesa entre PSC, PP i Ciutadans podria evitar que triomfés la moció de censura presentada per tots tres partits. El ple de l’ajuntament la debatrà avui en una sessió extraordinària. Si els deu regidors del PP, els tres del PSC i el de Ciutadans hi voten a favor, el dirigent socialista, Àlex Pastor, serà nomenat immediatament batlle de la ciutat, quan no falta ni un any per a les eleccions municipals.

El pacte entre el PP, el PSC i Ciutadans no és segellat del tot. Si més no, no s’ha fet oficial. Dilluns Xavier García-Albiol va vincular l’aprovació de la moció de censura a Badalona a un acord amb el PSC per al mandat vinent. ‘Vull que l’acord vagi més enllà d’aquests nou mesos’, va dir. Albiol, tot i tenir deu regidors, renuncia ara a la batllia i la cedeix al PSC, que en té tres i prou. Però aquesta cessió no és gratuïta i vol assegurar-se un compromís de suport programàtic del PSC per a les eleccions del 2019.El problema d’aquest acord és que el PSC vol governar tot sol, sense el PP, i els tres regidors s’hauran de repartir la batllia i les deu regidories.

Quan tot va començar
Dolors Sabater, de Badalona en Comú (5 regidors), va poder convertir-se en batllessa ara fa tres anys i formar govern amb ERC (3) i ICV-EUiA (2) gràcies als quatre vots crucials del PSC, que després del referèndum del primer d’octubre en va perdre un: arran dels fets del referèndum i la reacció posterior del Partit Socialista, Concepción Botey es va donar de baixa del partit i va passar a ser regidora no adscrita. Ella no donarà suport a la moció de censura, però els tres vots socialistes continuen essent definitius perquè PP i Ciutadans puguin formar una majoria alternativa.

El PSC no va voler entrar al govern, però sí que va arribar a acords amb l’executiu en els aspectes cabdals. De fet, fins ara havia votat a favor dels dos pressuposts del govern de Dolors Sabater, però en canvi es va girar d’esquena als comptes d’enguany. El president del grup municipal del PSC, Àlex Pastor, va dir que retiraven la confiança a Sabater perquè consideraven que havia incomplert les dues condicions principals acordades per facilitar-ne la investidura: mantenir la neutralitat institucional sobre el procés cap a la independència i impulsar polítiques socials. ‘Ha posat la ciutat de Badalona al servei del procés sobiranista’, va argumentar.

‘Jo no vull dir que tot ho hàgim fet bé. Però em fa l’efecte que, haguéssim fet el que haguéssim fet, hauríem arribat a aquesta situació’, explica Téllez, que recorda les converses per a aprovar el pressupost. ‘Ens van demanar un gest i vàrem anar a fer una foto a la seva seu. Vàrem assumir una mena d’humiliació i quan vàrem ser allà ens van dir que no volien parlar del pressupost, sinó que esperaven un gest en la qüestió nacional i que retiréssim la pancarta del balcó de l’ajuntament. Els vàrem dir que podíem parlar-ne i llavors ens van dir que el problema era la licitació de l’escola bressol… Volien un gest de trencament.’ Aquest gest de trencament ha estat el paper de Sabater amb el procés. En les files socialistes encara cou la participació de la batllessa en la proclamació d’independència del 27 d’octubre, quan va oferir un discurs a les escales del parlament.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=4565&v=OgLUSXDz3DE

Segons Sabater, és després de la publicació del baròmetre que el PSC comença a manifestar-se per a fer-la fora de la batllia: ‘El baròmetre deia que un 60% dels votants del PSC aprovaven l’acció d’aquest govern. I una altra dada: el coneixement del cap del PSC [Àlex Pastor] és del 22%. El de Dolors Sabater, d’un 86%. El d’Albiol, d’un 97%. Són dades interessants. Una tesi, doncs, és que han volgut començar la campanya ara’, explicava la batllessa en una entrevista a VilaWeb. Ella mateixa també assenyalava que hi ha la teoria que tot plegat fos ‘una certa venjança dels socialistes pel que ha passat a Barcelona, on el PSC n’ha quedat fora. No et dic que ho cregui’.

Una relació tensa
Després de les eleccions del 2015 el PSC va assumir el compromís de fer fora Albiol per les seves polítiques racistes. ‘No és que fem batllessa Sabater. Volíem fer fora Albiol’, deia Jordi Serra, ex-batlle del PSC, després d’anunciar-se l’acord amb Badalona en Comú, ERC i ICV ara fa tres anys. Però abans d’acabar el mandat el PSC ha canviat de parer, i no només la direcció, sinó les bases també. Àlex Pastor, dirigent del partit després d’haver plegat Serra, va consultar la militància sobre si havia d’impulsar la moció presentada amb PP i Ciutadans, i el sí es va imposar per un aclaparador 92,6% dels vots.

La relació entre govern i PSC s’ha anat tesant a mesura que ha anat avançant la legislatura. La primera vegada que la moció de censura va planar sobre Badalona va ser la primavera del 2016, quan feia un any que governava aquest equip. El PSC va convocar una consulta a la militància per a valorar quin paper havia de tenir a partir de llavors, després d’haver garantit la governabilitat des de l’oposició. Una de les opcions que es podia triar era la moció de censura, però les bases socialistes van decidir d’empènyer el grup municipal a fer-se visible mirant d’integrar-se en el govern municipal. Aquest propòsit no va arribar a bon port i el PSC va continuar donant-hi suport des de l’oposició.

Els fets del 12 d’octubre d’aquell any, però, van canviar l’escenari. El debat nacional es va instal·lar de ple en la política local. Durant la Festa de la Hispanitat a Badalona es van obrir les dependències municipals i l’endemà mateix els socialistes van proposar obertament una moció de censura juntament amb el PP. Tanmateix, no van poder arribar a cap acord perquè tots dos líders reclamaven la batllia.

Mesos més tard, ja el 2017, la reobertura del cas del 12-O, inicialment arxivat, va dur el PP a oferir això mateix que ofereix ara als socialistes: els deu vots sense condicions i mantenir-se a l’oposició. Llavors la cúpula nacional del PSC va barrar el pas a qualsevol possibilitat d’acord, adduint que els vots del PP no podien ser utilitzats pel PSC de cap manera. Ara, amb les eleccions a tocar, la direcció del PSC ha decidit d’acceptar la proposta i recuperar una batllia que va perdre el 2011.