PSC i Junts es fan pregar i allunyen l’acord pel pressupost fins passat Reis

El govern de la Generalitat hauria volgut començar l’any amb el pressupost de 2023 en vigor, però no serà possible. Conscient d’això, ahir va aprovar una pròrroga dels comptes del 2022 fins que no s’hagin aprovat els de l’any vinent. Des de principi de mes, tant el govern com ERC repeteixen que l’acord pot arribar en qüestió de dies, però ara per ara l’única fotografia que pot lluir el president Pere Aragonès és una encaixada de mans amb Jéssica Albiach, totalment insuficient per a arribar la majoria absoluta del parlament. En canvi, els grups grans –PSC i Junts– diuen que les converses encara no han avançat prou per a formalitzar cap pacte que doni estabilitat pressupostària al govern per a encarar amb calma l’any vinent, que serà una muntanya russa electoral.

L’any 2022 va començar amb els comptes aprovats i en vigor, tota una excepció en la història recent de la política catalana, però el trencament del govern i la caiguda en minoria d’ERC ha fet obligatòria una negociació de quatre bandes prou difícil. De primer, ERC deia i redeia que volia poder pactar el pressupost amb els comuns –que ja van votar els de 2022– i Junts, com si no hagués passat res i no s’hagués fracturat la relació sempre delicada entre tots dos partits. A un costat, el PSC bracejava oferint-se com a soci garant de l’estabilitat que podia donar els vots necessaris. Tanmateix, amb el pas de les setmanes i la constatació que Junts es comportaria com un partit d’oposició més, i a mesura que ERC començava a acostar-se als socialistes, el PSC ha anat apujant el preu del seu “sí”.

Els socialistes han posat sobre la taula de negociació el desblocatge del complex turístic Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i la construcció del quart cinturó, la B-40, que connecti Sabadell i Terrassa. Són projectes que històricament han causat recel a ERC i oposició ecologista a les comarques afectades. Dilluns, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, argumentava que aquestes qüestions no tenen a veure directament amb el pressupost de 2023, perquè l’ampliació de l’aeroport i la construcció de la B-40, si de cas, haurien de figurar al pressupost espanyol, i que el projecte de Hard Rock ve d’antic i segueix el seu camí.

Junts coincideix a demanar que s’accelerin els terminis del Hard Rock, i hi afegeix peticions com ara rebaixes impositives en l’IRPF, bonificacions en l’impost de successions i augments en les subvencions a l’escola concertada. La consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha dit que una deflactació de l’IRPF es notaria poc entre els ciutadans –les rendes baixes s’estalviarien fins a vint euros, diu–, però que per a l’administració seria una gran pèrdua econòmica, de vora cent milions d’euros.

En compte d’això, l’acord amb els comuns inclou una modificació de l’impost sobre el patrimoni amb l’objectiu que les grans fortunes paguin més i la Generalitat recapti dotze milions d’euros. També s’ha pactat la creació d’un impost a la contaminació dels creuers i un altre sobre els aliments ultraprocessats, i augmentar d’un 33% l’impost sobre habitatges buits.

No es preveu cap acord fins passat Reis

Segons ERC, que manté converses amb el PSC i alhora amb Junts, ja s’ha superat la fase de negociació de les polítiques sectorials i no hi ha esculls insalvables que impedeixin l’acord, però els interlocutors posen el fre i diuen que no es pot negociar amb presses. La perspectiva és que les negociacions continuaran durant les festes de Nadal, però que difícilment es podrà presentar cap acord fins després de Reis.

Dimarts es va fer el darrer consell executiu i en principi no n’hi haurà més fins al gener, tot i que se’n podria fer un d’extraordinari si hi hagués un acord de pressupost. El parlament mantindrà el període de sessions fins al 31 de desembre i ja no es reprendrà fins el 16 de gener. Tanmateix, la mesa ha habilitat la setmana de 9 al 15 de gener per a fer reunions de mesa i de la junta de portaveus, que, arribat el cas, podria admetre a tràmit el projecte de pressupost. No ha habilitat, en canvi, el còmput de terminis parlamentaris, que s’hauria d’activar per obrir el període d’esmenes al pressupost.

El reglament del parlament estableix que, una vegada el govern hagi aprovat el projecte de pressupost i l’hagi dut a la cambra, la mesa ha d’obrir dos períodes d’esmenes que comencen el mateix dia. D’una banda, el període d’esmenes a la totalitat, que no pot ser inferior a deu dies naturals; i d’una altra, un d’esmenes a l’articulat i als estats de despeses, de vint dies naturals pel cap baix.

Amb aquesta perspectiva, en el supòsit que el govern tingué prou suport per a aprovar el pressupost al primer consell executiu després de Reis –que es farà el 10 de gener–, el parlament el podria arribar a aprovar poc abans d’acabar el gener. Això sí, sempre que arribés a algun acord amb PSC o Junts (o amb tots dos).

Aprovar el pressupost al govern sense acord

Un altre supòsit que ERC ha fet córrer aquestes darreres hores és la possibilitat d’aprovar al govern el projecte de pressupost sense esperar a tancar cap acord. Consideren que el PSC i Junts dilaten artificialment la negociació i que començar el compte enrere seria una manera de fer pressió en els partits perquè expressin, definitivament, si volen aprovar els comptes o no. Si fos el cas, encara hi hauria marge durant la tramitació parlamentària de fer-hi modificacions per incloure-hi les propostes dels grups.

Tanmateix, és una opció arriscada que al govern li pot esclatar a les mans, perquè es podria trobar amb una nova fotografia que evidenciï al parlament la solitud d’ERC, el fracàs de perdre la votació més important de l’any i la frustració de no poder fer efectives moltes de les mesures anunciades per Aragonès en el ple de política general. Un cop encara més dur tenint en compte que, al maig, hi ha convocades eleccions municipals i, mesos després, espanyoles. Les que no hi haurà, diu ara el govern, són les catalanes, però el 2023 se li podria fer molt llarg, a Aragonès, si es troba amb les mans lligades per l’absència de pressupost.

El calendari electoral complica encara més la negociació d’ERC amb Junts i el PSC, que miren de marcar perfil propi. El primer, pel nou paper que li dóna ser un partit de l’oposició per primera vegada, i que podria argumentar públicament que, igual com va passar amb la ruptura del govern, ERC no ha fet prou per a guanyar-se la seva confiança. I els segons, per un tacticisme exacerbat que origina el fet de veure més a prop que mai des de l’època de José Montilla un retorn a la Generalitat i una recuperació del poder municipal perdut els darrers anys, que s’afegeix a la guerra del PSOE a Madrid i que podria dur els socialistes a mirar de forçar les eleccions catalanes abans de les espanyoles per guanyar-les, de manera que Pedro Sánchez pogués presentar-se com el pacificador de Catalunya.

L’acord de quatre bandes que ERC diu que cerca sembla difícil, i si finalment s’arriba a aprovar el pressupost –cosa que a hores d’ara no és segura–, és ben probable que als comuns només s’hi afegeixin Junts o el PSC. Sigui com sigui, la fotografia que es pugui arribar a fer condicionarà l’imaginari dels pactes del govern: podria tornar el fantasma del tripartit o significar un desglaç en les relacions entre ERC i Junts.