Quan el PSC fa de crossa de la ultradreta

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Lleida ha denunciat una pallissa en grup contra un membre de l’organització al barri de Pardinyes. L’activista, que intercedia en favor d’un temporer que havia ocupat un pis de l’edifici, fou agredit per un grup de veïns que de feia setmanes duien a terme una campanya d’assetjament contra l’ocupant, que no tenia papers i no tenia cap alternativa d’habitatge.

Per a la PAH, la pallissa respon a un “caldo de cultiu racista” promogut no tan sols per la ultradreta de Vox sinó també pel PSC, que acusen d’haver atiat deliberadament l’espectre del racisme al barri per a treure’n rèdit electoral. Lluny de ser un cas aïllat, aquest fet de Pardinyes és el darrer exemple de l’enduriment de la línia política dels socialistes en l’eix social, en una estratègia que abraça de l’atac a l’acollida de menors estrangers no acompanyats fins a les ocupacions. Durant aquests darrers anys, el partit ha mostrat una complicitat amb la dreta i la ultradreta en aquest àmbit, poc habitual d’una formació d’esquerres.

El PSC i Vox, de bracet a Pardinyes

Tot i que el cas no s’ha fet públic fins aquest mes, l’agressió a Pardinyes es remunta tres anys enrere, el 2020. Fonts de la PAH expliquen que l’agressió no és un fet aïllat, sinó la culminació d’una llarga campanya d’assetjament contra el temporer, que durant setmanes hagué de suportar insults racistes, talls de llum o fins i tot la instal·lació d’una porta al replà per a impedir que pogués tornar a l’edifici si en sortia. Quan l’organització provà d’intervenir en defensa del temporer, els veïns reaccionaren amb virulència, tot apallissant un activista que la comunitat posteriorment denuncià, en un judici que es farà dimarts vinent. L’ocupant, finalment, fou desallotjat pels Mossos, en una operació que segons la PAH es va fer sense ordre judicial.

No és pas la primera vegada que l’acolliment dels temporers desencadena conflictes polítics al barri. És a Pardinyes on hi ha l’espai en què la Paeria de Lleida ha proposat de construir un alberg per a allotjar temporers i persones sense sostre. És un projecte controvertit que ha topat amb l’oposició d’unes quantes organitzacions i formacions polítiques de la ciutat.

Entre aquestes formacions, ha tingut un paper molt destacat el PSC, que històricament ha estat un dels partits amb més suport electoral a Pardinyes. Segons la PAH, la proposta d’alberg per a temporers, impulsada pel consistori que encapçala ERC, ha concedit al PSC una oportunitat per a marcar perfil polític, encara que això hagi implicat una aliança tàcita amb la ultradreta. “El PSC, amb Vox, ha aprofitat la qüestió de l’alberg per a fer campanya. Volen evitar-ne la construcció amb tota mena d’excuses: que si potser s’hi hauria de construir una residència d’avis, que si allà hi ha unes cigonyes que s’han de protegir, etcètera”, diuen fonts de l’organització a VilaWeb.

També expliquen: “Aquesta estratègia d’oposició ha legitimat els veïns a donar una resposta racista i fins i tot, com s’ha vist en aquest cas, amb violència física.” I afegeixen: “És un discurs molt propi de la dreta: no als temporers, no a l’acollida, no a la immigració.”

Blocatge al centre de menors estrangers de Badalona

No és la primera vegada que el PSC fa seu el discurs de la dreta en matèria de política social per a consolidar el suport polític. Un dels casos més flagrants és el de la polèmica que l’any 2019 enfrontà l’Ajuntament de Badalona amb la Generalitat per la construcció d’un centre d’acolliment de menors estrangers no acompanyats a la ciutat. El projecte s’acabà estroncant arran de l’oposició del batlle de Badalona d’aleshores, el socialista Álex Pastor, que arribà a vantar-se en un piulet (ara esborrat) d’haver impedit la construcció del centre, originalment planificat al barri del Remei. “Hem aconseguit que la Generalitat no construeixi cap centre de menas al barri”, celebrà.

El missatge fou ràpidament reprovat pel conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, que lamentà que Pastor fos incapaç de desempallegar-se del marc mental de l’extrema dreta i confià que els seus companys de partit estiguessin tan consternats pel missatge com ho estava ell. El batlle es defensà tot adduint que el projecte havia generat una preocupació “excessiva” al barri, i que la tasca prioritària de l’ajuntament era “garantir la pau social, la convivència i la cohesió”. Alhora, negà que el govern municipal de la ciutat fos contrari a acollir menors estrangers no acompanyats, tot recordant que ja hi havia centres d’aquestes característiques a la ciutat.

Fos com fos, la controvèrsia ja havia esclatat. Des de Guanyem Badalona, Dolors Sabater titllà el missatge de Pastor de “totalment innecessari i impropi del seu càrrec institucional”; el regidor José Téllez el qualificà de “fastigós” i en demanà una rectificació immediata. El regidor d’ERC Oriol Lladó lamentà que el PSC emprés la immigració com a arma electoral, i considerà “gravíssim” el piulet de Pastor.

Xavier García Albiol (PP) –cara visible de l’oposició a la immigració a la ciutat– ho aprofità per a ficar-hi cullerada, tot demanant a Pastor que fes un pas més enllà i tanqués la resta de centres d’acollida de la ciutat. García Albiol no desaprofità l’avinentesa per a reivindicar la seva gestió com a predecessor a la batllia de la ciutat. “Volem veure Pastor i el seu govern encapçalar la reclamació que tanquin els [centres] que són conflictius. Així veurem la sinceritat d’algú que necessita mentir per a assemblar-se a mi”, li etzibà.

La qüestió continuà portant cua els dies següents, especialment arran de la reprovació que els grups d’ERC, Junts i Guanyem Badalona en Comú presentaren al ple municipal contra Pastor, que acusaren d’haver criminalitzat els menors estrangers. El batlle, que dimití l’any següent després de ser detingut a Barcelona per desobeir el confinament amb un cotxe que conduïa embriac, superà per poc el tràmit gràcies al suport de Badalona en Comú Podem i el PP.

També a Sant Adrià, Rubí, Castelldefels…

La controvèrsia de Badalona no era pas la primera sobre la qüestió de la immigració en què el PSC havia estat involucrat els mesos anteriors. Així ho assenyalà Lladó, de fet, en la mateixa intervenció en què criticà les paraules de Pastor. “Per a mi no és un tweet desafortunat; malauradament lliga amb algunes coses que fa el Partit Socialista també en altres llocs de l’àrea metropolitana”, assenyalà. I afegí: “Té una coherència amb una aposta estratègica que no entenc.”

Un dels casos a què Lladó féu referència era el de Sant Adrià del Besòs, on pocs dies abans el batlle Joan Callau (PSC) havia enviat una carta a El Homrani en què li demanava que reconsiderés el projecte “certament preocupant” de construcció d’un centre d’acolliment a l’extrem oriental de l’avinguda Diagonal, a tocar del municipi. “La nostra ciutadania no s’ho mereix i la impressió que té és que sempre plou sobre mullat”, afegia. I afegia que la ciutat ja acumulava “una densitat de problemàtiques socials greus” i que la feien “un territori socialment molt castigat”.

En ocasions anteriors, les polèmiques per la qüestió de l’acolliment en municipis governats pel PSC havien pres un caràcter molt més directe. A Rubí, l’oposició veïnal a l’obertura un centre d’acollida de menors estrangers no acompanyats havia culminat mesos enrere amb una concentració veïnal de protesta contra la visita de la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat (DGAIA), Ester Cabanes, a l’equipament, un hotel vell en desús pendent de reformes. Cabanes, que s’havia desplaçat fins al municipi per a explicar el projecte als dirigents veïnals, hagué de sortir de l’edifici enmig d’esbroncades i amb escorta policíaca.

Lluny de condemnar els fets, la batllessa socialista, Ana María Martínez, aprofità l’episodi per a fer valer la seva agenda política i fer arribar el seu suport als veïns. “No és la manera de fer les coses. Si l’objectiu és la integració, aquest no és el tipus de centre adequat. S’ha generat una situació a la ciutat que no existia”, digué. I afegí: “No és racisme ni xenofòbia. Els veïns han protestat com han pogut contra allò que desconeixen, i estan molestos i enfadats per decisions que es prenen des dels despatxos.”

La direcció del PSC a Catalunya, al seu torn, prengués posició a favor de Martínez, tot demanant a la Generalitat de Catalunya que deixés de prendre decisions unilaterals i que dialogués amb els ajuntaments a l’hora d’impulsar aquests projectes. Dies més tard, Martínez paralitzà unilateralment les obres i demanà d’aturar el projecte, que finalment fou suspès enmig d’una espiral de retrets entre el govern municipal i la Generalitat.

Era un guió semblant al que el PSC havia seguit un parell de mesos abans, al març, en el cas de l’atac a cops de roc d’un grup de joves encaputxats contra la façana del casal de Castelldefels al qual la DGAIA havia traslladat feia poc una trentena de menors estrangers tutelats. L’atac, que es repetí l’endemà i requerí la intervenció dels Mossos, acabà amb l’hospitalització d’un dels menors.

Tant la Generalitat com l’entitat gestora de l’equipament, Fundesplai, atribuïren l’atac al racisme i el qualificaren de crim d’odi. Però María Miranda Cuevas, la batllessa socialista del municipi, es mostrà comprensiva amb els perpetradors de l’atac.

La seguretat, el nou eix vertebrador del PSC

Si bé la qüestió de l’acolliment de menors estrangers no acompanyats ha perdut pes en l’agenda política del país, aquests darrers anys el PSC s’ha acostat a posicions tradicionalment associades a la dreta en l’eix social. En aquesta legislatura, la seguretat s’ha convertit en una de les principals armes llancívoles del partit –que té a les seves files l’ex-conseller d’Interior Ramon Espadaler– contra el govern de Pere Aragonès, tot i que les dades de criminalitat han disminuït a bona part del país d’ençà de la pandèmia. Aquesta estratègia s’evidencià el novembre proppassat amb la reprovació del conseller Elena, que el parlament aprovà a proposta del PSC i amb els vots favorables del PP, Vox i Ciutadans.

L’intent d’erigir-se en partit d’ordre ha estat encapçalat per Salvador Illa, que ha reivindicat la seguretat com a valor d’esquerres i ha acusat repetidament el govern d’executar la política de seguretat de la CUP, però també ha tingut rèplica en les seccions locals del partit. El batlle de Mataró, David Bote, ha estat un dels principals impulsors de la proposta de llei espanyola antiocupació, molt criticada per organitzacions pel dret d’habitatge com ara la PAH. I el govern municipal de Badalona ha constituït una unitat de la policia local dedicada específicament a evitar les ocupacions. A l’Hospitalet de Llobregat, la batllessa, Núria Marín, ha impulsat un pla per a augmentar la presència policíaca als barris socialment més conflictius.

Per a la PAH de Lleida, l’agressió de Pardinyes forma part precisament d’aquesta estratègia discursiva i política. “El PSC ha anat abraçant a poc a poc tots els temes que fins ara eren propis de la dreta: ara parlen de la immigració, de les ocupacions, de la suposada inseguretat que hi ha als carrers”, afirmen.