24.07.2019 - 13:46
|
Actualització: 24.07.2019 - 18:51
Els grups metropolitans de PSC, els comuns, ERC i Junts per Catalunya han arribat a un acord per governar plegats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant els quatre anys vinents.
El pacte, que es materialitzarà amb la legislatura que comença aquest dijous, conté cinquanta-quatre objectius d’entre els quals els grups destaquen l’aposta per fomentar l’accés a l’habitatge, la mobilitat sostenible i de baixes emissions, i l’augment de l’ocupació. L’acord de govern també fixa que el Consell Metropolità –màxim òrgan de govern- estarà presidit per la batllessa de Barcelona, Ada Colau, mentre el batlle de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón, serà el vice-president executiu.
El pacte inclou la proposta del pla director urbanístic metropolità i mesures per fer front a l’emergència del canvi climàtic, per garantir un medi ambient saludable i l’aprofitament racional dels recursos naturals. Així mateix, els grups subratllen que el programa de govern aposta pel progrés socioeconòmic de la metròpolis i preveu aprofundir les relacions de cooperació amb la resta de institucions locals de la regió metropolitana de Barcelona. Entre les mesures dels quatre anys vinents, també es preveu garantir la participació ciutadana i la màxima transparència de l’ens.
El Suprem no permet que Forn assisteixi
La Sala Segona del Tribunal Suprem ha denegat al conseller i regidor de l’Ajuntament de Barcelona Joaquim Forn el permís extraordinari que demanava per sortir de la presó dels Lledoners per assistir a la presa de possessió del càrrec de representant del Consell Metropolità de Barcelona, que té lloc aquest dijous 25 de juliol, i exercir els drets que se’n deriven.
Forn, que va poder agafar l’acta de regidor però a qui el Suprem no ha permès assistir a cap altre acte de l’ajuntament, tampoc ho podrà fer en aquesta ocasió perquè el Suprem entén que el permís que demanava no està justificat per raons de ‘caràcter extraordinari’. A la interlocutòria que ha fet pública avui, la Sala assegura que ‘és conscient de les restriccions que implica la privació de llibertat’ però ho justifica assegurant que és una mesura ‘proporcionada respecte a la necessitat de preservar les finalitats del procés judicial en un moment en què ja ha finalitzat l’acte del judici oral’.
