El PSC en cerca del vot més espanyolista: la batalla pel vot de Ciutadans

La proposta que ha fet el PSC de flexibilitzar el model d’immersió lingüística ha causat una gran controvèrsia. És un canvi d’actitud que s’ha explicitat en la ponència que se sotmetrà a votació al congrés del partit –podeu consultar-la ací. El motiu de tot plegat és un canvi d’estratègia davant l’enfonsament de Ciutadans a les eleccions espanyoles, una tendència que si es manté a les del Parlament de Catalunya significarà una bona bossa de vots a disputar-se entre els partits unionistes.

Les eleccions catalanes del 2017, després de l’aplicació del 155, van catapultar Ciutadans com a primera força del parlament, amb més d’un milió de vots, el 25% del total. Però el 10 de novembre proppassat el partit d’Albert Rivera va rebre una patacada històrica. Al Principat, per exemple, va ser la vuitena força menys votada, just davant del Pacma. Dit en xifres, va passar de 479.000 vots a 216.000. És a dir, que en va perdre més de la meitat.

Això implica una oportunitat per als partits unionistes –PSC, PP i Vox– i Catalunya en Comú Podem en unes eleccions al Parlament de Catalunya que encara no tenen data. No podem saber què votarà la gent, però sí quins són els comportaments dels votants de Ciutadans. A partir del Sondatge d’Opinió de Catalunya, si encreuem el record de vot d’aquells que asseguren que van votar Ciutadans a les eleccions del 21-D amb la intenció de vot que tenien el 10-N, podrem saber quins han estat els partits més beneficiats de l’esfondrament de Ciutadans.

Les enquestes del 10-N mostraven que poc més d’un terç dels votants de Ciutadans a les eleccions catalanes també els votarien a les espanyoles, un percentatge millor que el real, perquè no va arribar sinó a un 20% dels vots del 2017.

La resta, gairebé un votant de cada cinc, s’ha decantat pel PSC (19%), que ha guanyat als municipis de l’àrea de Barcelona, on ara fa dos anys va guanyar el partit d’Arrimadas. Un quart dels ex-votants de Cs han anat a Vox (13%) i al PP (11%). Cal tenir en compte que el 21-D, més enllà de la ideologia, va haver-hi un vot antiindependentista i ara totes les formacions unionistes intenten captar aquesta part dels votants. A més, encara que no sembli gaire significatiu, un 10% dels vots serien més de 110.000.

El cabàs de vots de Ciutadans serà motiu de disputa entre els partits unionistes i a mesura que s’acostin les eleccions es farà més evident en els discursos. La fotografia actual del suport als partits ens la dóna un sondatge acabat de fer per La Razón sobre unes virtuals eleccions al parlament. Clarament influït per la tendència que mostren els resultats 10-N, Ciutadans passaria de ser la força més votada al quart lloc, darrere d’ERC, JxCat i PSC, el gran beneficiat. El partit encapçalat per Lorena Roldán perdria dinou escons, més de la meitat dels que va aconseguir. El PSC en guanyaria set, el PP vuit i Vox tres.

La disputa pel vot que prioritza la unitat d’Espanya per sobre de l’eix esquerra-dreta pot ser l’explicació d’aquest canvi d’actitud del PSC en relació amb la immersió lingüística, que ha recordat gests de Ciutadans. De retruc, el partit d’Iceta perilla de perdre la ‘centralitat’ que ocupava entre l’independentisme i l’extremisme de PP i Ciutadans, cosa que podria beneficiar Catalunya en Comú Podem.