El PSC vol reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional

‘Reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional‘ és una de les propostes que el PSC inclou al document marc que vol aprovar en el seu XIV congrés, que se celebrarà entre els dies 13 i 15 de desembre. El text esbossa en les seves 36 pàgines les propostes dels socialistes sobre l’encaix territorial de Catalunya a Espanya, amb una aposta pel federalisme, però també per altres qüestions com la llengua, el treball, l’emergència climàtica o la inclusió social.

’Una Catalunya unida en la diversitat i ben governada’ conforma el primer punt d’aquest document, en el qual diu que Catalunya i Espanya, amb una història ‘entrellaçada’, són ‘plurals i diverses, un conjunt de pobles amb singularitat pròpia amb llaços socials, culturals i polítics que els han mantingut units’. Espanya, sosté el PSC, és un país modern, plurilingüe i pluricultural, que es fonamenta en la igualtat de drets i la garantia del dret d’autonomia dels pobles que la integren.

Aquest reconeixement de Catalunya com a nació va més enllà de la Declaració de Granada, el document de referència per a la proposta federal del PSOE. Aquell text, pactat el 2013, proposava una reforma constitucional a Espanya per a enfortir el sistema autonòmic amb mesures que impedeixin que el TC anul·li un estatut votat pels ciutadans, com va passar amb el de Catalunya.

Els socialistes catalans veuen en el federalisme la solució al conflicte polític a Catalunya, atès que ofereix la possibilitat de ‘reconèixer, respectar i integrar les diverses identitats nacionals que conviuen, sense disminuir la cohesió social i la igualtat entre espanyols’. ‘La reformulació en sentit federal és la més viable políticament, la més estable econòmicament, la més justa socialment i l’única capaç d’aglutinar un ampli suport social’, remarca el PSC, que entén que federalisme és també sinònim de ‘reconeixement, autogovern i govern compartit, finançament just i suficient’. Subratlla que la reforma constitucional és el camí per ‘recompondre consensos trencats’ i afegeix: ‘Davant la crisi catalana, l’única solució passa per la via del diàleg, la negociació i el pacte des d’un total respecte a la legalitat’.

Segons el PSC, Catalunya s’ha instal·lat ‘una divisió important’ i una ‘crisi institucional sense precedents’, fruit de ‘dècades de nacionalisme conservador hegemònic’ i la seva decisió d”exacerbar els sentiments, dividint-nos entre els que consideren qui és i qui no és català’. ‘Un conflicte permanent agreujat pel victimisme a través de la tergiversació de la història i de la situació de Catalunya’, sosté el PSC, que critica així mateix ‘l’ús partidista de les institucions’ i ‘la manca d’imparcialitat i neutralitat dels mitjans de comunicació públics’.

Acabar amb la immersió lingüística a tot el país

En matèria lingüística, els socialistes creuen que les últimes dècades ‘s’ha trencat’ el pacte de convivència que regia en aquest àmbit per la ‘instrumentalització que els nacionalismes han fet de la llengua’, pel procés independentista, i per una suposada utilització partidista del català a l’escola. Per això, davant el suposat risc que la llengua materna es converteixi en un factor de divisió social, els socialistes proposen de ‘fer tot el possible per a una convivència efectiva i afectiva del català i el castellà, fent desaparèixer la confrontació entre llengües que posen en risc la convivència i el patrimoni lingüístic comú’. En aquest sentit, proposa de renunciar a la immersió lingüística a tot el país i, per contra, planteja un model ‘plurilingüe a l’escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix’.

Així mateix, el PSC defensa ‘uns mitjans de comunicació lliures i responsables’ que siguin capaços de recuperar ‘la credibilitat per part de tota la ciutadania’. Considera que TV3 i Catalunya Ràdio s’han convertit, en una part de la seva programació, ‘en instruments d’agitació i propaganda al servei d’una determinada idea política a Catalunya’, i proposa contractar mitjançant un concurs internacional les noves direccions de la televisió i la ràdio públiques catalanes.