El PSC, el campió de les llistes sospitoses d’un sol candidat

La presentació de les candidatures a les eleccions municipals ha creat un degoteig de denúncies de llistes fantasma, és a dir, de gent sense cap mena de relació amb la localitat i que es presenta amb dos objectius clars: que el partit polític presenti tantes candidatures com sigui possible i que aconsegueixi el màxim nombre de vots.

Un fet revelador de les eleccions municipals és que hi ha unes quantes candidatures formades per un sol candidat, que sovint competeixen en llocs amb força població i contra llistes formades per més gent. És comú que hi hagi candidatures amb un sol candidat en pobles petits, atès que es fan llistes obertes i es permet de votar diferents candidats.

Ara, una volta analitzades totes les candidatures de les eleccions municipals que s’han presentat a les juntes electorals, sorprèn el fet que hi hagi una desproporció evident entre formacions. D’acord amb el recompte que ha fet VilaWeb, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) és el que, amb diferència, n’ha presentat més amb un sol candidat.

La setmana passada, la vice-primera secretària d’Organització, Lluïsa Moret, es vantava que el partit havia estat capaç de presentar 615 candidatures, 89 més que no pas ara fa quatre anys. Però en cap moment no va mencionar que de les 615, 137 són uninominals, el 22% del total, i representen el 62% de totes les llistes d’un sol candidat que presenten tots els partits, cosa que fa pensar que va més enllà d’una implantació molt més àmplia a la resta de formacions en els petits municipis.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és el segon partit que més candidatures amb un sol candidat ha presentat (38), seguit de Junts (19), el PP (18) i més formacions (10), algunes de les quals independents i d’àmbit local. També hi ha candidatures d’aquesta mena a la demarcació de Castelló, la major part en municipis petits. En aquest cas, el partit que més en presenta és el PP.

Qui encapçala les llistes?

Entre els candidats del PSC, hi ha gent que té un càrrec orgànic en poblacions diferents d’on es presenta. La major part no té cap mena de vinculació amb el poble. Són noms triats a dit que permeten d’engreixar el nombre de candidatures. VilaWeb ha analitzat una quarantena de casos, molts dels quals han estat trobats gràcies al suport dels subscriptors. N’hi ha de tota mena, vegem-ne uns quants exemples.

A Santa Maria de Besora (Osona), el cap de llista del PSC es diu Luis Fuentes Alba. En les llistes electorals de les municipals del 2019, Fuentes apareix de cap de llista del PSC a Espinelves, també a Osona. En una entrevista de l’abril del 2021 al Triangle, el definien com un activista aliat del feminisme, la lluita per la igualtat d’oportunitats i l’equitat de drets entre homes i dones. El 2012, Fuentes era el secretari d’Igualtat d’Oportunitats i Comunicació del PSC-Sant Martí, a Barcelona. Així és com es presenta al seu perfil de Twitter: “Ciutadà de Barcelona, europeista, federalista i socialista compromès, home igualitari.” A Clariana de Cardener (Solsonès), el cap de llista és Ivan Marza Viola, prou conegut a Barcelona: és conseller municipal del PSC al districte de Sant Andreu. És de Canet lo Roig (Baix Maestrat), viu a Barcelona i és graduat en dret.

A la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), la Candidatura de Progrés, la marca blanca del PSC, es presenta amb Jordi Jiménez Horcajadas al capdavant. Segons que consta en la pàgina web oficial del PSC, Jiménez és vocal de l’executiva de la federació del PSC de Barcelona i ha estat portaveu adjunt del Consell Comarcal del Segrià. Ara es presenta a un municipi que és a cent seixanta-cinc quilòmetres de Barcelona.

Vegem-ne més casos. Maria del Mar Media Ponce és la cap del gabinet de la batllia de Badia del Vallès (Vallès Occidental), on govern el PSC amb Eva Menor de batllessa, i és la cap de llista dels socialistes a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany). No és la primera volta que es presenta per governar un municipi. El 2019 va ser candidata a Sant Martí de Llémena (Gironès), a quaranta quilòmetres d’on es presenta ara. El tripijoc de les llistes uninominals també es fa palès a Tírvia (Pallars Sobirà). El cap de llista és César Millán Marfil, que alhora també és membre del consell municipal del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. A Pinell de Solsonès (Solsonès), el cap de llista és Rafael Morante Luque. Segons que consta al seu perfil de Linkedin, és funcionari públic a l’Ajuntament de Terrassa i secretari de Medi Ambient i ODS del PSC Terrassa.

Les joventuts també van d’excursió pel Principat

Les joventuts dels partits no són exemptes de l’estratègia del PSC per a aconseguir el nombre més gran de candidatures. A Sant Pere Sallavinera (Anoia), el PSC es presenta amb una sola candidata, Alba Bermejo Gómez. Als veïns els ha sorprès, ningú del poble no la coneix. Malgrat això, té una vinculació estreta amb el partit: és la secretària de Feminisme de la Joventut Socialista a Barcelona.

A les JSC de Barcelona hi ha més noms que són caps de llista en uns altres municipis o van en llistes electorals. Parlem de Rodrigo Reyero Garcia, secretari de Política Municipal i LGTBI de JSC Barcelona, que és el cap de llista a Siurana (Priorat). En aquesta llista, hi apareix de número tres Albermarx Garcia Javier, el secretari de comunicació de les JSC Barcelona. Albert Salmeron Cojo, també de les JSC de Barcelona i secretari de Cultura del PSC Ciutat Vella, és el cap de llista a Toses (Ripollès).

De què serveix fer llistes “fantasma”?

La presentació de llistes “fantasma” és una estratègia molt important per als partits. D’entrada, els permet de marcar múscul a escala nacional i anunciar el nombre més alt de llistes. A més, sempre hi ha l’opció, si tot va bé, d’aconseguir un regidor, malgrat que no hagi trepitjat mai la localitat i li pugui ser un autèntic maldecap.

Més enllà d’això, les formacions reben una subvenció de les despeses originades per activitats electorals a les formacions polítiques. La fixació de quanties es van publicar el 4 d’abril al Butlletí Oficial de l’estat espanyol (BOE), en concret, l’ordre HFP/329/2023. Hi ha una subvenció de 270,90 euros per cada regidor electe, i una altra de 0,54 euros per cada vot aconseguit.

La norma també regula la despesa electoral. En aquest cas, diu: “El límit de les despeses electorals per a les eleccions municipals serà el resultat de multiplicar per 0,11 euros el nombre d’habitants corresponents a les poblacions de dret de les circumscripcions on presenti les candidatures cada partit, federació, coalició o agrupació. I, a més, també podran gastar 150.301,11 euros extra per demarcació si presenten llistes en almenys un 50% de municipis en el territori. També se subvenciona l’enviament de publicitat electoral. S’abonaran 0,23 euros per elector en cadascuna de les circumscripcions en què hagi aconseguit representació als municipis de què es tracti, sempre que la candidatura de referència hagi presentat llistes al 50% dels municipis de més de 10.000 habitants de la província corresponent i hagi obtingut, si més no, representació al 50% dels municipis.”

Més enllà dels municipis i les factures electorals, els partits no paren de pensar en la configuració dels consells comarcals i les diputacions, que tenen un sistema d’elecció indirecta que sorgeix dels resultats municipals. En el primer cas, els consellers es trien entre les formacions que han tret més d’un 3% dels vots, i es calcula el percentatge de vots que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total dels vots emesos a la comarca. En el cas de les diputacions, els membres de la cambra han de ser regidors o batlles i les eleccions municipals també determinen quins electes de cada municipi en formaran part. La distribució dels diputats es fa per partits judicials proporcionalment al nombre d’habitants. Així ho explica la pàgina web oficial de la Diputació de Barcelona: “Una vegada constituïts tots els ajuntaments, la Junta Electoral de Zona elabora una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut algun regidor dins cada partit judicial. La Junta Electoral de Zona procedeix, aleshores, a distribuir els llocs de diputats que corresponguin a cada partit d’acord amb els vots obtinguts i aplicant-hi el sistema d’Hondt.”

Llistes obertes i consell obert

Hi ha municipis que tenen un sistema electoral i de govern diferent de l’habitual. En les eleccions d’ara fa quatre anys, en 137 municipis del Principat –els que tenen menys de 250 habitants– es va fer una votació amb llistes obertes. Són localitats que no funcionen amb llistes tancades, com la resta del país. Als municipis de menys de 100 habitants es trien 3 regidors, i els electors poden votar 2 candidats. En la butlleta els candidats apareixen agrupats segons els partits en què es presenten, però l’elector és lliure de combinar candidats presentats per partits diferents. En els que tenen entre 100 habitants i 250, es trien 5 regidors amb un sistema idèntic, però en aquest cas els electors poden votar 4 candidats.

Quant a les formes de govern, trobem municipis del país amb un consell obert, és a dir, assemblees veïnals formades per tots els electors i un batlle triat en les eleccions. No hi ha cap organització municipal com a tal, i tots els veïns deliberen i prenen les decisions que correspondrien al ple de l’ajuntament.

Segons la legislació, aquest sistema es reserva als municipis de menys de 100 habitants que vulguin i a aquells que, tradicionalment, hagin funcionat així. Són, concretament, Castell de Cabres (Baix Maestrat), Castell de l’Areny (Berguedà), Fígols (Berguedà), la Font de la Reina (Alt Palància), Gisclareny (Berguedà), Palanques (Ports), la Quar (Berguedà), Savallà del Comtat (Conca de Barberà), Senan (Conca de Barberà), Torredarques (Matarranya) i Villores (Ports).

Aquest article s’ha fet amb la col·laboració d’un centenar de subscriptors de VilaWeb, que han explicat les situacions en què es troben en cada municipi.