06.10.2023 - 19:50
Veure roba d’hivern als aparadors, quan només pensem en la fresca de l’aire condicionat, no fa venir gaires ganes de comprar. Com ens afecta, als consumidors, la calor i els preus? En un parell de dies han sortit dades interessants i val la pena de comentar-les per fer-nos una idea global de com pensa la gent a l’hora de gastar els seus diners.
Comencem pel CIS, que abans-d’ahir va publicar l’Índex de Confiança dels Consumidors (ICC) corresponent al mes de setembre, amb un resultat negatiu, atès que el situava en 77,2 punts, que són 17,2 punts menys que no pas la dada del mes de juliol (a l’agost fan festa). Aquest descens de l’índex respon a l’evolució negativa dels seus dos grans components. Així, la valoració de la situació actual baixa de 18,7 punts i la corresponent a les expectatives es redueix de 15,7 punts. Amb aquesta baixada, tant l’ICC com els seus dos components se situen a cotes anteriors al mes de maig d’enguany. Aquest descens intermensual de l’ICC, sense tenir en compte el mes d’agost, és el tercer més gran de la sèrie històrica, després del març del 2020 i el març del 2022, en els quals la baixada va ser superior.
Després d’aquesta patacada, el CIS matisa de seguida la situació. I diu que, en relació amb el mes de setembre de l’any anterior, l’evolució interanual de l’ICC és molt positiva, perquè augmenta de 21,5 punts. Aquesta millora és deguda a l’augment de 21,2 punts en la valoració de la situació actual l’últim any i a una millora de 21,7 punts en les expectatives de futur respecte del setembre del 2022. En definitiva, tenim els consumidors molt menys animats a comprar que no pas fa dos mesos, encara que força més que no ho estaven fa un any. Això, en la realitat del dia a dia, què vol dir? Convindreu amb mi que aquesta enquesta del CIS és com un gran trencaclosques, a l’hora de buscar-ne una utilitat directa.
Sortosament, aquest matí, m’ha arribat l’informe de les perspectives del consumidor que elabora la consultora Kantar i que, com a criteri, és l’altra cara de la moneda de l’enquesta del CIS. És a dir, procura d’orientar els lectors després de fer les seves entrevistes, que, per cert, s’han dut a terme a final de setembre. Em centraré en l’aspecte de la confiança. La cosa més destacada és que la percepció general que hi ha sobre la situació econòmica del país s’ha afeblit. I fa un pas més enllà. Veient el panorama global, diu que potser l’opinió pública creu que els problemes escapen de l’abast de les polítiques econòmiques estatals, perquè són problemes globals. D’aquesta manera, la reacció negativa cap a les autoritats internes, s’escapa, en part, del seu probable enuig. Per tant, sembla que hi ha una certa resignació davant allò que és inevitable i la successió de “crisis parcials” que hem viscut.
De fet, no podria ser altrament, tenint la pandèmia i la guerra d’Ucraïna com a referents més pròxims de les crisis. Així, doncs, amb la percepció que els problemes econòmics operen a escala global, els consumidors creuen que la cosa més prudent en aquests moments és mantenir els nivells de consum. Ni augmentar-los ni reduir-los. Aquesta idea podria explicar les amortitzacions anticipades de les hipoteques a tipus variable que es van fent als bancs, la reducció de la demanda de crèdits al consum o l’evolució positiva del moment per a contractar plans o fons de pensions… Per això, conclouen els analistes de Kantar, “és possible que els mesos vinents els consumidors eludeixin tota mena de riscs”. I destaquen que “una dada molt cridanera és que, d’ençà del 2019, amb prou feines hi ha persones que pensen que poden incrementar els seus nivells de consum”. D’això, n’estic segur.
Ara bé, un dels aspectes cabdals és que, a diferència d’altres vegades, tot i que veuen complicat el futur, els consumidors no creuen que els seus ingressos perillin en excés. Probablement, l’aplicació dels ERTO en la darrera crisi ajuda a haver canviat la manera de pensar de molta gent –en el sentit de tranquil·litzar-la. Aquesta percepció és sòlida, la qual cosa explicaria decisions com ara amortitzar hipoteques o haver gaudit de les vacances d’estiu. Els analistes de Kantar fan un plantejament que em sembla molt interessant. Diuen que en cada consumidor conviuen dues idees. Per una banda, la que continuem sumits en una crisi, atès que l’impacte de la inflació i la guerra d’Ucraïna no s’han paït encara, i, per una altra, la percepció d’una seguretat moderada en les feines i els ingressos. En definitiva, l’informe conclou que tots plegats hem après molt aquests darrers temps. Concretament, afirmen que “es continua constatant que els consumidors han après a ‘surfejar’ les crisis, després de quinze anys de sacsejades continuades”.
De totes maneres, el consumidor sí que té una certa preocupació a l’hora de decidir quin és el moment adequat per a comprar. En l’anàlisi de la valoració del moment, l’informe destaca dos elements curiosos. En primer lloc, la dada trimestral trenca bruscament la tendència, una cosa que només va passar amb la covid-19. I, en segon lloc, el desig de compra de gairebé tots els productes i serveis considerats baixen, un fet insòlit, tret dels plans i fons de pensions, i tots els productes que cerquen seguretat. Això sí, hi ha una escala de prioritats. Per exemple, les despeses en formació i productes de drogueria i bellesa registren descensos moderats. Segons l’informe, aquests últims solen tenir un caràcter d’autogratificació en situacions de crisi. La valoració del moment per a comprar també baixa considerablement en tot allò relacionat amb el lleure (sortir a bars o restaurants, fer viatges…) i les despeses que impliquen compromisos a llarg termini (reformes de la casa, cotxe, electrodomèstics…).
Aquesta, doncs, és la predisposició que hauríem de definir com a prudent per als mesos vinents. I el comerç com ho veu? Ahir, Comertia va publicar l’informe corresponent a les vendes del mes de setembre. I no és pas negatiu. Segons que diu, una vegada començat el darrer trimestre de l’any, es manté el bon ritme de creixement de l’activitat, amb una mitjana de creixement, en conjunt, del 7,1% durant el setembre, respecte del mateix mes de l’any anterior. Ara bé, les dades també posen de manifest que, més enllà del valor total, hi ha una polarització important entre sectors i això fa que alguns tinguin un fort creixement, mentre que uns altres pateixen i caminen en negatiu.
Potser la dada més clarificadora és que, durant el setembre, el 79,5% de les empreses associades ha tingut un augment de vendes, en valor, respecte del mateix mes de l’any anterior, un 0% les ha mantingudes i un 20,5% les ha disminuïdes. És a dir, quatre de cada cinc han millorat. És una dada rellevant. Però la diferència intersectorial també s’ha de valorar, pensant que venim d’un setembre insòlit pels rècords de calor assolits i que això haurà afavorit uns i castigat uns altres.
No ha d’estranyar, doncs, que les activitats que van créixer més el mes passat fossin les del sector del lleure i la cultura, que han encapçalat les vendes totals, amb un 19,3% d’augment, i tampoc que en segon lloc hi hagi la restauració (11,8%), ambdós sectors molt lligats a la bonança climàtica. Els han seguit seguit l’alimentació bàsica (10,9%), altres (sobretot cotxes i telefonia, un 10%), complements de la persona (9,9%) i alimentació no bàsica (7,4%). En canvi, la forta calor ha afectat negativament els sectors de la moda i la llar, que han tingut una disminució important de les vendes, amb un -1,1% i un -6,7%, respectivament.
Quant a les perspectives, els empresaris de Comertia preveuen un augment del 5,6% de les vendes del mes entrant, respecte del mes d’octubre de l’any passat. Sembla clar que la tardor, per dir-ho d’alguna manera, no comença gaire bé per alguns sectors que depenen molt del clima.
La directora general de Comertia, Elisabet Vilalta, matisa les dades de l’informe. “Al setembre hem notat que la gent s’havia gastat una bona part dels diners en les vacances, i això ho hem registrat en les vendes.” Per exemple, el creixement en valor del 7,1%, una vegada deflactat pel pes de la inflació, minva molt. En termes reals, diu que “el volum d’unitats venudes ha augmentat d’un 1,9% aquest mes respecte del mateix mes de l’any anterior; una diferència significativa entre el creixement en valor i el creixement en volum que s’explica, sobretot, per l’efecte inflació”. I m’explica: “A la tornada de les vacances, veiem els compradors molt prudents i no sembla que tinguin gaire clares les expectatives. Els empresaris en són conscients, però, malgrat això, definiria el seu estat d’ànim d’optimisme moderat.”
En síntesi, segons els testimonis presentats, sembla que consumidors i comerciants tenen força clar que vénen uns mesos de moderació en la despesa, presidits per la prudència. A més, fins ara, la inflació i el clima han estat determinants en l’estructura de les compres. De moment, el mes d’octubre ha començat –climàticament– de manera molt diferent d’altres tardors. Veurem on ens porta.
