26.03.2024 - 21:40
The Washington Post · Rachel Chason
El candidat del partit governant, Amadou Ba, va reconèixer abans-d’ahir la derrota a les eleccions presidencials del Senegal davant Bassirou Diomaye Faye, un recaptador d’imposts i, alhora, una figura antisistema. La seva presidència probablement marcarà un canvi dramàtic en la política d’aquesta nació de l’Àfrica Occidental.
Ba, que va comptar amb el suport del president sortint, Macky Sall, va emetre un comunicat felicitant Faye i desitjant-li “l’energia i la força necessàries per a assumir aquest alt càrrec al capdavant del nostre país”. Faye, un home de quaranta-quatre anys que no té experiència de govern, és conegut com la mà dreta d’Ousmane Sonko, un popular rival de Sall a qui els tribunals han impedit de presentar-se com a candidat. Ha fet campanya per renegociar els lucratius contractes de petroli i gas del Senegal, reconsiderar les relacions amb l’estat francès i revisar la moneda, vinculada a l’euro i compartida per unes quantes antigues colònies franceses a l’Àfrica occidental.
Les eleccions de diumenge es van fer sense dificultats, després de setmanes d’incertesa sobre quan es farien i qui s’hi podria presentar. Quan els resultats inicials van mostrar Faye al capdavant, diumenge a la nit, amb uns resultats millors que no preveien molts analistes, els seguidors es van abocar als carrers de Dakar, fent onejar banderes i encenent focs artificials.
L’any passat, Sall va descartar de presentar-se a un tercer mandat, que hauria estat considerat inconstitucional, però el mes passat va sorprendre molta gent de dins el país i de fora amb la decisió d’endarrerir indefinidament les eleccions, un altre fet inèdit en la història del Senegal. Es va fer enrere després d’una decisió del tribunal constitucional, i les eleccions es van acabar fent diumenge, gairebé un mes després de la data original, el 25 de febrer.
“El Senegal ha votat per una ruptura amb el passat, per un canvi complet”, diu Maurice Soudieck Dione, professor de ciències polítiques de la Universitat Gaston Berger de Saint-Louis. Segons ell, hi ha profundes frustracions amb el règim de Sall, especialment per l’alt cost de la vida del país. “Però la crisi que va desfermar quan endarrerí les eleccions va unir totes les forces contra ell.”
Quina importància internacional tenen les eleccions del Senegal?
El Senegal és en una regió assetjada pels cops d’estat militars recents, com ara el de Mali el 2020 i el 2021, i el de Guinea el 2021. Recentment, els cops d’estat a Burkina Faso, el 2022, i el del Níger, l’any passat, tenien de rerefons un creixent sentiment antioccidental.
En aquest context, el Senegal, una nació costanera de divuit milions d’habitants, ha esdevingut un aliat occidental com més va més important i un punt brillant per a la democràcia. D’ençà de la independència de l’estat francès, el 1960, el Senegal ha tingut quatre transicions de poder i no hi han governat mai els militars. Tanmateix, els observadors nacionals i internacionals han estat preocupats aquests darrers anys, perquè Sall s’ha tornat cada vegada més repressiu i ha empresonat periodistes i opositors. Desenes de manifestants van morir durant la violència desfermada després dels judicis contra Sonko, que els seus partidaris van dir que tenien motivacions polítiques.
Mucahid Durmaz, analista sènior de la consultora de riscs Verisk Maplecroft, ho resumeix així: “L’agitació demostra la forta cultura democràtica del Senegal.” I afegeix: “Hi havia un president amb tendències cada cop més fortes. Però també una societat civil vibrant i institucions fortes que el van mantenir sota control. És important que les eleccions es desenvolupin sense entrebancs i amb transparència, però en general sóc optimista.”
En què es diferencien els principals candidats?
Bassirou Faye, de quaranta-quatre anys, és una figura antisistema popular entre els joves del Senegal, que s’ha vist reforçat per l’estreta connexió amb Sonko. Va fer campanya amb l’eslògan “Diomaye és Ousmane”, però es va negar a dir en una entrevista a Reuters quin paper podria tenir Sonko en una futura administració.
Faye, que era dirigent sindical abans de convertir-se en cap del partit fundat per Sonko, havia estat empresonat per acusacions com ara difamació i desacatament al tribunal, però va ser alliberat aquest mes, de resultes d’un acord d’amnistia.
Amadou Ba, de seixanta-dos anys, havia estat ministre d’Economia i Exteriors abans de ser nomenat primer ministre, el 2022. Membre del partit del govern, va ser vist com a continuador de les polítiques de Sall durant els dotze anys al càrrec. Durmaz el descriu com un “polític sensat” i un “tecnòcrata entre bastidors, acostumat a resoldre problemes, però que ara es troba a l’escenari públic”.
Quin és el llegat de Macky Sall?
Els dotze anys de Sall al càrrec han estat marcats per inversions espectaculars en infrastructures, com ara un nou sistema ferroviari, un nou aeroport i la creació d’una ciutat, Diamniadio, que segons Sall serà un segon nucli urbà fora de la capital, Dakar. El govern del Senegal també va signar contractes lucratius per explotar les reserves de petroli i gas del país, que els analistes diuen que augmentaran dràsticament el PIB del país en els anys vinents.
En el context mundial, Sall s’ha convertit en un defensor mundial del dret del Senegal i més nacions en via de desenvolupament d’utilitzar els seus recursos, inclosos els combustibles fòssils, per industrialitzar-se i desenvolupar-se.
Sall, que va presidir la Unió Africana i de la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental, també ha fet del Senegal un actor global cada volta més important, a parer d’Alioune Tine, expert en drets i fundador del Centre AfrikaJom, una organització de recerca amb seu a Dakar. “Macky és estimat per les potències mundials –diu Tine–. Putin, Macron, els nord-americans, tots… Ha reforçat una tradició de forta diplomàcia senegalesa.”
Tanmateix, aquests darrers anys el llegat de Sall s’ha vist embrutat per l’augment de la repressió. Entre el 2021 i el 2023, el Senegal ha baixat cinquanta-cinc llocs –fins al 104è– de l’índex mundial de llibertat de premsa elaborat per Reporters sense Fronteres. Sall també ha estat molt criticat per no haver descartat un tercer mandat abans; pel tracte a Sonko, que va estar sota arrest domiciliari durant mesos abans de ser alliberat en virtut de l’acord d’amnistia; i per la decisió d’endarrerir les eleccions.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
