Les proves manipulades i parcials que pretenen utilitzar contra els presos polítics al Suprem

El judici contra els dirigents independentistes al Tribunal Suprem espanyol començarà molt probablement la primera setmana de febrer, és a dir, d’ací a dues setmanes. Les acusacions i les defenses ja han presentat els seus escrits, i aquests mesos vinents acusats, testimonis i pèrits faran sengles declaracions en el judici oral, abans no resti vist per a sentència. Hi ha un munt de proves documentals aportades per les parts, de càrrec o de descàrrec. Les acusacions, representades per la fiscalia i l’advocacia de l’estat, però també per Vox, han demanat que el tribunal incorpori a la causa algunes proves que són manipulades i algunes declaracions de pèrits que són irregulars, parcials. La major part de les defenses ho denuncien en els seus escrits.

I per això demanen al tribunal que no les accepti. Entre aquestes proves, la que ha tingut més ressò és un vídeo elaborat suposadament per la Guàrdia Civil que aporta la fiscalia i que fou filtrat a El Periódico el setembre proppassat, l’aniversari del 20-S; s’hi manipulen precisament imatges d’aquell dia, de la protesta davant la conselleria d’Economia. S’hi barregen imatges d’aquella concentració amb unes altres en què es veuen manifestants increpant furgons de la policia espanyola quan se n’anaven de la seu de la CUP, aquell mateix dia. Les imatges seleccionades per la Guàrdia Civil són tan solament les del moment que la policia espanyola se’n va anar, quan, efectivament, hi va haver manifestants que van increpar els agents, els quals van disparar salves amb els fusells per a dispersar la concentració. I aquests segons de vídeo són presentats com si corresponguessin a la concentració davant d’Economia, on hi havia Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Hi afegeixen més dramatisme.

És un vídeo impugnable pel contingut, perquè l’edició que se’n fa pot afavorir la incriminació especialment de Sánchez i Cuixart, però també per la forma mateixa, perquè l’aportació d’un vídeo editat com a prova pot demostrar el biaix amb què actua la Guàrdia Civil i, per extensió, la fiscalia.

L’advocat d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, fa referència justament al fet que l’acusació presenti com a pericials, és a dir, com a valoració d’experts, les declaracions de dos agents de la Guàrdia Civil que van decomissar documentació en l’escorcoll del Departament d’Economia el 20 de setembre. ‘És una clara transgressió de les normes que regulen la prova –diu–, perquè seria una prova de caràcter documental i generaria un escenari d’indefensió inadmissible.’ Hi ha el dret, afegeix Van den Eynde, de no haver de suportar la pràctica de proves impertinents. Perquè, en aquest cas, ‘la seva condició de membres de la investigació policíaca els situa en risc de manca d’objectivitat i d’imparcialitat’. I ho sustenta en jurisprudència de l’Audiència espanyola. Haurien de ser testimonis, en tot cas, perquè no es pot assegurar que puguin tenir una condició d’experts. ‘Els agents de la policia actuants en un atestat formen part de la cadena de denúncia’, diu l’advocat.

Els atestats d’un troll de la Guàrdia Civil.
Però hi ha un cas més escandalós relatiu a un agent, concretament el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena. Un munt de fulls documentals aportats per la fiscalia com a prova contra els presos polítics són basats en atestats de la Guàrdia Civil sota el comandament de Baena. ‘No és en absolut imparcial’, denuncia l’advocat Jordi Pina, representant de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez; s’hi afegeix també l’advocada Marina Roig, en representació de Jordi Cuixart. Baena, l’agent T43166Q, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, fou enxampat a Twitter atacant i insultant polítics independentistes, que ell mateix investigava, sota el pseudònim de Tácito, amb l’usuari @maquiavelo1984. I l’acusació en aquest judici que començarà al Suprem espanyol vol aportar documents seus com a prova contra els acusats. Sobre Baena, l’advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, diu: ‘L’anàlisi del 4.565 tweets sobre el procés independentista a Catalunya que va llançar a les xarxes socials el tinent coronel Baena des que es va donar d’alta a Twitter, el 2012, revela uns prejudicis ideològics i una prepotència que difícilment poden considerar-se compatibles amb la seva responsabilitat com a cap màxim de les investigacions policíaques i dels informes en què es fonamenten les actuacions de fiscals i magistrats contra els dirigents sobiranistes.’

Moltes de les actuacions i atestats de la Guàrdia Civil responen a la investigació judicial del jutjat número 13 de Barcelona. El titular del tribunal, el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, va cometre diverses irregularitats durant el procés d’instrucció que va seguir en la investigació contra dirigents independentistes des de començament del 2017. Les defenses de Junqueras i Romeva i de Jordi Cuixart demanen que s’excloguin de la causa tots els documents provinents del jutjat 13, entre més raons, per la manera com es van obtenir les proves, amb punxades telefòniques irregulars, és a dir, amb mètodes que, segons que denuncien els advocats, van vulnerar drets fonamentals.