Així és la prova de català de l’ICS: escriure un text de dues-centes paraules i llegir-lo

Escriure una redacció d’un màxim de dues-centes paraules i llegir-la davant l’examinador. Tan simple com això va ser la prova de català que l’Institut Català de Salut (ICS) va fer als facultatius que es van presentar al procés d’estabilització de places del setembre passat. Segons la legislació, els professionals han d’acreditar un nivell C1  –equivalent a haver cursat l’ESO i el batxillerat a Catalunya– per tenir-hi dret, però VilaWeb ha comprovat que la dificultat de les proves era molt inferior.

De fet, segons la documentació consultada, pràcticament tots els facultatius que es van examinar van ser declarats aptes. VilaWeb s’ha posat en contacte amb uns quants professionals, que han confirmat que van fer aquest model d’examen simplificat. “Em va sorprendre una mica el nivell. Era tan senzill que feia fins i tot una mica de vergonya”, ha declarat un dels facultatius, que ha volgut romandre anònim.

“La prova de llengua catalana que a continuació hauràs de realitzar consisteix en el desenvolupament per escrit d’una de les dues opcions que se’t plantegen i posteriorment dins de la prova oral caldrà que facis la lectura literal d’allò que hagis escrit, en veu alta davant de l’examinador”, deien les instruccions de l’examen del 30 de setembre.

Entre les opcions de redacció hi havia la possibilitat de fer un informe per a sol·licitar proves complementàries a un pacient de trenta-cinc anys o una carta de presentació per a optar a una plaça de facultatiu oferta per l’ICS. “El text ha de tenir un màxim de 200 paraules i un mínim de 150. En el recompte no es tenen en compte l’encapçalament ni la signatura”, deien també les instruccions. I puntualitzaven que tenien una hora per a escriure.

Gairebé un 100% d’aprovats

VilaWeb ha pogut consultar els resultats de les proves que es van fer el 30 de setembre als vuit hospitals que gestiona l’ICS. Dels 396 professionals que es van presentar, només tres van ser declarats no aptes. Això significa que el 99,24% va aprovar, segons els criteris dels examinadors.

El cas més xocant és el de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on es van declarar aptes els 125 professionals que s’hi van presentar. El segueixen l’Hospital Universitari de Bellvitge (70 d’aptes i 1 que no); l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (67 d’aptes); l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (53 d’aptes); l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona (30 d’aptes); l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (22 d’aptes); l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (16 d’aptes); i l’Hospital de Viladecans (10 d’aptes i 2 que no).

Els resultats contrasten amb les dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que en un sondatge publicat al febrer –amb una mostra de 1.300 professionals de quatre centres diferents– assegurava que tres metges de cada deu no parlen el català. I encara més, un 13% no tan sols no el parla, sinó que ni tan sols l’entén. De fet, l’àmbit sanitari és un dels que registra més casos de discriminació lingüística. Només l’any passat, la Plataforma per la Llengua hi va aplegar 221 queixes.

“Hi ha un fotimer de vegades que els pacients canvien directament de llengua si el metge els parla en castellà i si són mig maltractats no ho denuncien. Per tant, no és que hi hagi hagut 221 casos, hi ha hagut 221 casos prou emprenyats per a venir i adreçar-se a nosaltres. Per tant, sí, estem indignats, emprenyats i decebuts”, explicava Òscar Escuder, president de la plataforma.

“És un examen que no atorga certificat”

VilaWeb s’ha posat en contacte amb el Departament de Salut per saber el seu parer sobre les proves de català, però cap responsable no ha volgut fer declaracions i han derivat qualsevol comunicació a l’Institut Català de la Salut. Aquest organisme, dirigit per Xavier Pérez Berruezo, diu que les proves són “semblants a les que s’han fet anteriorment en processos de treball fix amb part escrita i oral”.

L’ICS argumenta que no eren exàmens per a atorgar un certificat de català, sinó que servien per a superar la fase de les oposicions. “No s’ha de fer aquesta prova si la persona candidata té el C1. Durant els processos d’oposició també es fan proves similars amb la llengua castellana”, ha afegit.