Podrem saber si tenim la covid-19 en quinze minuts?

Ara que els estudiants tornen a les aules i els treballadors a la feina, la prevenció és l’única eina per a mantenir una vida més o menys normal, mentre no arribi el vaccí. I ací pren força la necessitat de detectar tants infectats com sigui possible per aïllar-los i tallar les cadenes de transmissió. Ara per ara, aquesta detecció es fa amb proves PCR. Segons fonts del Departament de Salut, cada prova costa noranta-tres euros per al sistema públic i se’n poden saber els resultats entre vint-i-quatre i quaranta-vuit hores després, però això es podria abaratir i agilitar amb les noves proves d’antigen. Aquestes proves ultraràpides donen el resultat al cap de deu o quinze minuts i costen quatre euros, cosa que ajudaria a universalitzar-les i a fer campanyes de detecció constants.

A diferència de les PCR, que detecten si en un moment determinat hi ha una infecció activa a partir del material genètic del virus en una mostra nasofaríngia, les proves d’antígens –amb una mostra nasal– detecten proteïnes de virus (antígens) en secrecions respiratòries. S’assemblen a una prova d’embaràs i no cal fer-ne l’anàlisi en un laboratori.

Oriol Mitjà és un dels epidemiòlegs que s’han mostrat més partidaris de començar a fer servir aquestes proves ràpides com més aviat millor. Ja al mes d’abril va insistir en la necessitat de fer diagnòstics ràpids que permetessin un aïllament més eficaç, sense perdre temps durant els dies en què hi ha més perill de contagi: ‘Amb les proves PCR tarden entre dos dies i tres a donar-te el resultat i perds aquest temps que és el de més infecciositat –explica Mitjà–. Ara es necessita una prova que et pugui identificar la persona infecciosa al moment, i això és l’antigen. En una situació en què veiem que el nombre de casos augmenta i la cerca de casos és difícil, cal intensificar les proves ràpides en massa.’

Malgrat que en uns quants països ja es poden comprar a la farmàcia, aquí encara no. Ni el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ni el Govern Balear ni la Generalitat Valenciana no s’han pronunciat sobre si implantaran aquestes proves d’una manera ràpida, ni tan sols si les implantaran aviat, com ja ha confirmat la Junta d’Andalusia, que n’ha comprat un milió. La Generalitat de Catalunya sí que ha dit que les van provant, i no tan sols les d’antígens, sinó més menes de proves que permetin de millorar el diagnòstic.

El principal entrebanc per a generalitzar-les és que no hi ha consens sobre la fiabilitat que tenen. Si bé és cert que no són tan precises com les PCR, perquè poden donar un resultat negatiu quan la càrrega viral és baixa, també és cert que diversos estudis en garanteixen una fiabilitat molt alta. Oriol Mitjà, que ha treballat en un estudi de l’Hospital Trias i Pujol sobre aquesta fiabilitat, explica que han analitzat cinc proves diferents i hi han trobat una fiabilitat del 90%: ‘Pot ser que amb la prova de l’antigen se t’escapi algú amb menys d’un milió de virus a la gola, i això no seria bo per al diagnòstic individual. Però les proves en massa són una eina diferent. Vols fer, de manera molt ràpida, la prova a moltes persones i detectar les que tenen molta càrrega viral.’

La prova ràpida d’antígens no s’ha de confondre amb la d’anticossos. La prova d’anticossos pot detectar els dos tipus d’anticossos que generen els humans en presència de virus: les immunoglobulines IgM (les que el cos genera en els primers estadis de la infecció) i les IgG, que són els anticossos capaços de reconèixer infeccions anteriors. Són dues proves separades i habitualment es fan servir per saber si hom ha passat la malaltia i té anticossos.

Un canvi radical de paradigma

En cas d’implantar-se, les proves ultraràpides servirien per a passar de les campanyes de PCR en massa en barris concrets d’algunes ciutats a un sistema de garbellament sistemàtic en escoles, centres de treball i residències. Si s’arribessin a distribuir lliurement a les farmàcies, els familiars i amics, abans de visitar persones vulnerables –com ara gent gran i malalts–, podrien comprovar ràpidament si tenen la covid. Fins i tot es podrien fer proves abans d’assistir a esdeveniments multitudinaris, com ara espectacles culturals i esportius. ‘Si vols obrir el Primavera Sound, muntes uns pavellons provisionals i cites els qui vulguin entrar quatre hores abans, els fas la prova ràpida en deu minuts, els inclous el preu de la prova a l’entrada, els dónes el resultat immediat i els permets l’entrada, si surt negativa’, deia Mitjà. D’aquesta manera seria possible de fer una obertura molt més accelerada d’esdeveniments d’aquesta mena.

Segons que va dir a RAC1 el doctor Bonaventura Clotet, hom podria disposar d’aquestes proves d’aquí a poques setmanes o mesos. ‘Tenim validades totes aquestes tècniques, però després hi ha la qüestió de la logística i la manera de poder-les proveir’, va dir. Els governs hauran d’avançar-se i fer-ne a temps una comanda molt grossa per no trobar-se sense subministraments per la gran demanda al mercat internacional. Així s’evitarien les escenes de mancança que hi hagué durant els primers mesos del confinament.

Aquestes proves s’apliquen regularment a Corea del Sud, i des d’aquest estiu també a Colòmbia i als Estats Units, on l’administració de Trump ha autoritzat la distribució de cent cinquanta milions de proves del laboratori Abbot. La particularitat de la dels EUA és que va associada a una aplicació del telèfon mòbil que genera un codi personalitzat amb el resultat. Aquest codi de control d’accés es vol fer servir en espais amb una gran concentració de gent. D’una altra banda, la farmacèutica suïssa Roche ha informat que a final de mes posaria a la venda un model de prova d’antígens per a competir amb la d’Abbot. En farà una producció de quaranta milions de proves cada mes, una xifra que esperen doblar a final d’any per satisfer la demanda mundial.

La prova salival

Malgrat el silenci d’aquests dies, tot fa pensar que aviat els governs s’hauran de definir sobre l’ús d’aquestes proves d’antígens. El començament de curs escolar i l’arribada de la tardor fan que la decisió esdevingui inajornable. I ben segur que també s’hauran de pronunciar sobre la prova salival que s’ha començat a fer servir als Estats Units i que l’estat francès estudia de manera prioritària: la SalivaDirect, impulsada per la Universitat de Yale.