09.08.2024 - 21:40
|
Actualització: 09.08.2024 - 21:45
El periodista russo-basc Pablo González va ser inclòs en el bescanvi més gran entre els EUA i Rússia d’ençà de la Guerra Freda. Empresonat durant dos anys i cinc mesos, i acusat de ser un espia rus mentre informava de l’arribada de refugiats ucraïnesos en territori polonès, la setmana passada va arribar a Rússia juntament amb agents dels serveis secrets i persones clau per al règim de Vladímir Putin.
Ara, en una entrevista a la televisió Canal 1, González explica les seves experiències durant aquests anys i nega ser espia rus. El reportatge es fa al seu barri natal i repassa amb l’entrevistador la casa on va créixer, l’escola on va anar i com ha canviat tot el paratge després de dècades. Explica que el seu avi va arribar a l’URSS provinent de l’estat espanyol “fugint dels nazis”, com milers d’infants durant la guerra del 1936-1939. Quan es va esfondrar l’URSS, el seu avi va tornar, juntament amb Pablo González i la seva mare, que s’havia divorciat.
Això fa que tingui dues nacionalitats i dos passaports: un de rus i un d’espanyol. El seu nom original és Pavel Aleksiévitx Rubtsov, però també té el de Pablo González Yagüe, adoptat a partir dels cognoms de la família materna. Va estudiar filologia a Barcelona i va passar a fer periodisme en l’antic espai soviètic. Sobre això afirma que no considera que sigui un periodista de guerra, però que justament es troba en indrets on hi ha guerra.
La detenció
El 28 de febrer de 2022 fou detingut a Polònia. González explica que el van anar a detenir a l’hotel i que li demanaven que confessés, però ell assegura que no sabia a què es referien. “Tu saps perfectament de què t’acusem”, li deien. Va estar deu mesos sense advocat propi i el van posar a la cel·la amb un criminal perillós per provar d’intimidar-lo. Assegura que allà va sofrir maltractament psicològic i que es va aprimar més de dotze quilos.
En el seu pas per la presó de Rzeszów (Polònia) diu que l’advocat polonès li insistia que valia més confessar que era un espia. Però no es presentava cap acusació formal i s’anava prolongant la presó preventiva. Sobre això, el seu company de cel·la, de qui es va fer amic, li va dir que si actuaven d’aquesta manera era perquè no tenien res i que valia més no declarar res.
Aleshores el van portar a la presó de Radom i el van posar en una cel·la de màxima seguretat, en règim d’aïllament. Diu que allà ho va passar molt malament, amb molt de fred a l’hivern i calor a l’estiu, i en condicions higièniques nefastes. Assegura que va necessitar psicòlegs, però que van tenir l’efecte contrari. Segons que explica a la televisió, el psicòleg es dedicava a fer monòlegs. Quan ell li deia que no estava bé i ho passava malament, li responia: “Sempre pots provar el suïcidi.”
Arribada a Rússia
Tot continuava igual fins que un dia el van introduir en un bus sense donar més explicacions i el van traslladar a l’aeroport, on hi havia tot de personalitats russes. I va restar sorprès. Quan va pujar a l’avió i va veure que les assistentes de vol eren russes va respirar tranquil: “Són de les nostres”, diu González.
Explica que, quan va baixar, es va emocionar en veure “el president Vladímir Vladímirovitx Putin”, i que, malgrat que estava molt dèbil, li va voler fer una forta encaixada de mans, “d’home”.
Sobre les acusacions d’espia diu que són “ridícules”. Segons ell, l’han culpabilitzat perquè té dos passaports, però no se n’ha amagat mai i en el passaport espanyol ja diu que és nascut a Rússia. Afegeix que, si fos el cas, seria més subtil i que, per exemple, no hauria posat noms russos a tots els seus fills. Ara diu que es vol recuperar i que vol continuar fent periodisme, sense especificar ni on ni quan.
