Prova pionera per a cartografiar el fons marí de Portlligat amb robots i analitzar l’estat de la posidònia

El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i l’empresa Seabots han posat en marxa, en el marc d’un projecte europeu, una prova pilot pionera a Portlligat, Cadaqués (Alt Empordà), on uns robots cartografiaran el fons marí. L’objectiu és analitzar l’estat de les praderies de posidònia, determinar les reserves de carboni que tenen i poder establir estratègies per protegir-les. La Mediterrània sofreix d’ençà de fa dècades una regressió de les praderies. Una planta que, a més d’un gran paper per a biodiversitat marina, té la funció de capturar diòxid de carboni, que emmagatzema durant segles. La seva destrucció implica, de facto, l’alliberament del carboni a l’atmosfera i, per això, en un context de canvi climàtic és vital preservar-la.

La regressió d’aquestes praderies s’estén per tot el litoral català víctima, entre d’altres, de l’impacte del fondeig d’embarcacions, Zones com Portlligat, però, en ple Parc Natural del Cap de Creus encara es conserven en molt bon estat. Es tracta d’un espai protegit on d’ençà de fa més de quinze anys s’hi regula el fondeig amb boies de baix impacte. Els científics del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) calculen que en aquesta zona d’unes 10 hectàrees hi ha uns sis metres de reservori de carboni blau que equivaldrien a unes vuit mil tones. “Es calcula que cada any als sediments s’hi acumula un centímetre i aquesta praderia té uns sis mil anys”, expliquen.

Les particularitats d’aquest espai l’han convertit des de fa anys en objecte d’estudi científic amb mostrejos presos mitjançant immersions. Ara, a través del projecte europeu EFFECTIVE, les dades obtingudes es creuaran amb les que un equip de robots de l’empresa Seabots prendran durant mesos. El projecte, que tindrà una durada de dos anys, preveu que ciència i tecnologia aplicada a la intel·ligència artificial (IA) es combinin per perfilar millor aquest fons marí. “És el més semblant a una ecografia, perquè a través de l’emissió de sons que reboten aquests robots permeten veure la composició de la posidònia”, explica el CEO de Seabots, Pau Guasch. I no només les capes exteriors sinó també els sediments. Aquest és el primer pas: creuar les dades. En una segona fase, l’objectiu és que els mateixos robots siguin “autònoms” i acabin determinant sols no només l’estat de les praderies sinó també quin emmagatzematge de carboni hi ha.

Això, explica Guasch, estalviarà recursos i, alhora, permetrà fer un “mapatge no invasió i molt extensiu en poc temps”. “En un sol dia podem fer 10 mostrejos i agafar milers de milions de punts”, afegeix Guasch. La tecnologia no és nova però sí que és la primera vegada que s’utilitza amb aquesta finalitat, assegura Guasch.

La importància de la seva conservació

“En un context de canvi climàtic, ens interessa molt conservar aquests ecosistemes, que el que fan és reduir el diòxid de carboni a l’atmosfera. Volem invertir esforços en conservar-los i entendre’ls millor”, explica la doctorant del CEAB en la matèria, Mar Truc. “El carboni s’hi emmagatzema durant mil·lennis i no torna a l’atmosfera, per això diem que és un gran actor mitigador del canvi climàtic”, afegeix Truc.

Sobre això, Truc diu que una vegada s’hagi cartografiat la zona i s’hagi comprovat que el sistema funciona, es podrà extrapolar a altres punts de litoral. “Això permetrà delimitar les àrees més importants a protegir i, potser, fer noves regulacions i àrees marines protegides”, afegeix Truc.