30.06.2023 - 21:40
Retards generalitzats, manca d’exàmens, classes atapeïdes i violacions d’anonimat. Les oposicions d’estabilització de plantilles de la Generalitat del 29 d’abril van ser un caos absolut, amb incidències en gairebé totes les proves que van obligar a anunciar-ne la repetició. Unes setmanes més tard, els problemes es van repetir en la llista d’admesos a les oposicions d’estabilització de docents, amb destinacions errònies que van obligar a retirar les llistes i refer-les. Avui és un dia clau, hi ha vora quaranta mil aspirants que s’examinen, i és una prova de foc per a la credibilitat del govern català.
La Generalitat s’ha preparat a consciència. “Hem posat tots els mitjans possibles de la Direcció General de Funció Pública, amb seixanta-tres persones dedicades únicament a aquesta operació per tal de desenvolupar-la amb tota la seguretat”, explica la directora general de Funció Pública, Alícia Corral, en una trobada amb periodistes. Ha fet una crida a la tranquil·litat i ha promès que “tot anirà bé”. “Està tot cobert amb professionals de l’administració que ens ajuden voluntàriament. Han rebut una formació del tot exhaustiva, amb totes les possibles incidències que ens puguem imaginar. Estan preparats”, ha insistit. Les sessions de formació han consistit en la resolució d’incidències i els canals de comunicació i en una visita presencial a les seus per a orientar els aspirants.
La Generalitat es gastarà 900.000 euros i mobilitzarà 1.343 treballadors per vigilar la repetició de les oposicions fallides, que llavors s’havien subcontractat a l’empresa Cegos. En teoria, ara ho tenen tot apamat, amb un dispositiu que no vol deixar ni una escletxa. S’ha prohibit l’entrada d’acompanyants als recintes; els mòbils i els altres dispositius electrònics s’hauran de desar en una bossa abans d’accedir a l’aula; i per anar al lavabo, caldrà anar acompanyat d’un supervisor. Efectius dels Mossos d’Esquadra s’encarregaran de custodiar el trasllat de les proves fins a les vint-i-tres seus.
Dos mesos després de les oposicions fallides, la Generalitat encara no ha comptabilitzat quina serà la indemnització que reclamarà a Cegos, però sí que ha calculat que serà, com a mínim, de 2,1 milions d’euros, resultats de la imputació de la responsabilitat patrimonial (1,2 milions) i de la despesa extra per a repetir les proves (900.000 euros). El total no és tancat perquè encara s’han de quantificar els danys a la institució.
Les oposicions d’Educació més grans de la història
Avui es fa la primera de les proves amb la convocatòria d’agents rurals, execució penal i laborals transversals, en què concorreran 3.648 aspirants, i dissabte que ve es completarà la prova amb 9.886 aspirants i 1.344 places en joc.
Els exàmens d’avui coincideixen amb les proves extraordinàries de docents. Més de trenta-sis mil docents són cridats a les oposicions més grans de la història del Departament d’Educació, que es fan en 146 aules repartides per centres educatius de tot Catalunya. La convocatòria forma part del procés extraordinari per a reduir la temporalitat a l’administració del 35% al 8%. En total, 36.304 persones són aspirants en uns exàmens en què hi haurà 14.238 places en joc que ara mateix són ocupades per personal interí.
La defensa oral dels projectes dels professors s’allargarà durant l’estiu. A la tardor es farà la valoració dels mèrits. El procés no podrà cloure fins que no es completi la fase de pràctiques, que només es podrà fer a partir del setembre del 2024. Així doncs, els professors que es presentin a les proves de concurs oposició d’aquest dissabte no podran ser nomenats funcionaris de carrera fins el desembre del 2024, una vegada completades les pràctiques.
En una trobada amb mitjans, la secretària general del Departament d’Educació, Patrícia Gomà, ha remarcat que una vegada acabat el procés hi haurà “un gran guany per al sistema educatiu, que tindrà unes plantilles de centre estabilitzades i fixes”. Algunes de les persones que s’han presentat a aquestes proves també han format part del procés de concurs de mèrits que el departament va començar la tardor de l’any passat, com a part del “macroprocés d’estabilització” per a aconseguir de rebaixar la temporalitat. Aquest concurs, que a diferència de les oposicions no inclou un examen sinó que valora els mèrits i la formació per a consolidar les places, es donarà per acabat al setembre, quan els professors prendran possessió de la plaça.
No tots els qui hagin guanyat un lloc de feina l’acceptaran, perquè és habitual que hi hagi persones que desisteixin perquè han aconseguit plaça en alguna altra administració o lloc de feina. Una vegada fet el recompte a començament de setembre, el departament es posarà en contacte amb les persones que han quedat per sota a la llista perquè no quedin sense adjudicar cap de les 12.859 places incloses en aquest concurs excepcionals de mèrits. De moment, la conselleria ja ha comptabilitzat més de mil renúncies, principalment de docents del País Valencià i les Illes, que han guanyat més d’una plaça. “Anem incorporant les renúncies en el concurs de mèrits per fer entrar les vacants a la llista d’espera, per això deixem el termini obert fins a tenir la totalitat de les places del concurs de mèrit cobertes”, ha detallat Patrícia Gomà.
Gomà ha destacat que aquest procés és extraordinari per la magnitud de places, però no pas pel contingut, perquè es convoquen de manera periòdica oposicions de mestres i professors. Aquests darrers cinc anys, més de setze mil aspirants s’han convertit en funcionaris de carrera. “És el mateix sistema, amb les mateixes garanties, però tenim més gent participant-hi”, ha dit.
