30.11.2022 - 19:38
|
Actualització: 30.11.2022 - 19:56
Una onada de manifestacions ha esclatat per tota la Xina, inicialment en resposta a la mort de deu persones en un incendi a Xinjiang, al nord-oest del país. Les manifestacions representen l’expressió més gran de malestar públic d’ençà del moviment pro-democràtic de la plaça de Tiananmen del 1989, que va ser esclafat salvatgement per les autoritats.
Les morts s’han atribuït a l’estricta política xinesa de covid zero. Segons que sembla, a les víctimes hom els va impedir de sortir de l’edifici en flames, i aquestes morts han desencadenat una onada de dolor i ràbia.
Moltes manifestacions han estat encapçalades per estudiants. Diumenge, segons que informen mitjans de comunicació internacionals, estudiants d’almenys setanta-nou universitats, repartides en quinze províncies, van organitzar protestes públiques de magnitud diversa.
Els estudiants presenten un seguit de reclamacions, sobretot la de posar fi a la política de covid zero. Però, en general, molts protesten contra la repressió de la llibertat d’expressió i el control polític del règim. Al campus de la Universitat de Tsinghua, a Pequín, un vídeo va capturar centenars d’estudiants reunits per a manifestar els seus greuges.
Una jove va fer un discurs en què deia: “Si no ens atrevim a parlar perquè tenim por de ser detinguts, crec que el nostre poble se sentirà decebut amb nosaltres. Com a estudiant de la Universitat de Tsinghua, ho lamentaré la resta de la meva vida.” Mentrestant, de fons, una munió d’estudiants cridava: “Democràcia, estat de dret i llibertat d’expressió.”
Les protestes s’han batejat amb el nom de “revolució A4” i “revolució del paper en blanc”, perquè els estudiants manifesten la seva ira amb fulls A4 en blanc, que simbolitzen tant el silenciament de la protesta com el desafiament i el rebuig de la censura i el control de l’estat.
El problema dels estudiants
D’ençà que el moviment pro-democràtic dels estudiants va ser esclafat, l’any 1989, en la matança de la plaça de Tiananmen de Pequín, les protestes als campus universitaris xinesos han estat poc freqüents. Aquest fet ha estat el blanc de les crítiques d’Elizabeth Perry, experta en la Xina de la Universitat Harvard, que ha acusat l’acadèmia del país d’allò que anomena “aquiescència educada”.
En un article publicat l’any 2020, titulat “Com l’acadèmia sosté l’autoritarisme a la Xina”, Perry acusava estudiants i acadèmics de “resignar-se a la conformitat política en canvi dels nombrosos beneficis que els confereix l’estat” És per aquesta raó que conclou que el món acadèmic ha reforçat l’autoritarisme a la Xina.
Però darrerament, i fins i tot abans de l’incendi a Xinjiang, el descontentament generalitzat ha esdevingut palpable als campus xinesos. A la ira creixent pels confinaments prolongats i incessants –en molts casos sense ni tan sols casos de coronavirus– s’hi ha afegit un rerefons de descontentament per la deterioració progressiva de les condicions econòmiques del país, que ha fet créixer la desocupació i ha malmès la confiança dels joves en l’ultranacionalista “somni xinès” de Xi Jinping.
El govern xinès ha ordenat confinaments en unes quantes regions del país de manera gairebé continuada aquests darrers tres anys. Les mesures de control, caòtiques i dures, han causat per tot el país trastorns enormes en la vida quotidiana: no solament la pèrdua de la llibertat de moviment, sinó també l’escassetat d’aliments i afeccions psicològiques.
Com en molts campus occidentals, però a una escala molt més gran, la vida dels estudiants ha estat greument afectada per la política de covid zero, i la desil·lusió envers l’ordre actual és generalitzada. Una de les tàctiques dels manifestants que han cridat l’atenció dels mitjans de comunicació internacionals és l’estrany ritual que s’ha convingut a anomenar “gatejada col·lectiva.”
Aquestes imatges d’estudiants formant un cercle i arrossegant-se de quatre grapes han inundat les xarxes socials. El ritual és pensat per expressar la frustració dels joves, tediosos en confinaments incessants, i es diu que representen l’intent d’utilitzar la desraó del gateig per a resistir la desraó de la covid zero.
Facing endless campus lockdowns and an uncertain future, Chinese students have found something that makes them feel better – crawling on their hands and knees in groups at night. According to one, it's using "meaninglessness to resist meaninglessness." https://t.co/oyjDMkVu4K
— Lily Kuo (@lilkuo) November 17, 2022
La frustració dels estudiants en vista d’un panorama econòmic complicat –i unes perspectives laborals igualment dolentes– és significativa. La legitimitat del govern xinès se centra en els seus resultats econòmics, i en els quaranta anys de ràpid creixement econòmic amb què el règim ha fet avançar el país.
El coronavirus ha canviat el curs de la trajectòria econòmica de la Xina, i, és clar, el mercat laboral se n’ha ressentit. Al juliol, la taxa de desocupació juvenil va atènyer un rècord d’un 19,9%. Certament, les perspectives laborals dels 11,58 milions d’estudiants que es graduaran l’any vinent semblen ben galdoses.
El fet que molts joves acusin el govern de censurar les imatges de la Copa del Món de Catar perquè els espectadors no porten màscares és simptomàtic del desencís profund que hi impera.
Xi té un problema
Els confinaments i la difícil perspectiva econòmica del país soscava la confiança dels joves en la visió nacionalista de Xi, tan sovint esbombada. Fins i tot alguns d’aquells qui abans eren partidaris convençuts del règim qüestionen i critiquen ara, ben clarament, la política de covid zero a la xarxa social xinesa Weibo. Alguns joves agosarats han arribat a l’extrem de demanar la dimissió de Xi.
La inassolible política de covid zero penja ara del coll de Xi com una llosa. El dirigent xinès ha aconseguit un culte a la personalitat i un control que no es veia d’ençà dels temps de Mao Zedong. Recentment, va obtenir un tercer mandat com a dirigent, en el vintè congrés del partit, una fita sense precedents que el converteix essencialment en vitalici. Però la política de covid zero –que no té fi aparent, atès que la xifra d’infeccions continua augmentant fins a nivells de rècord– com més va més sembla un error de càlcul polític que ha portat a Xi l’envit més difícil fins avui.
Molts estudiants han estat enviats de la universitat a casa. I les forces de seguretat, alhora, treballen incessantment per reprimir la dissidència, tant als carrers com a l’espai digital. Però la reputació de Xi ara s’ha entelat, potser irremeiablement. I sembla difícil que aquestes protestes als campus –i a fora– s’esvaeixin en silenci.
Tao Zhang és professor a l’escola d’arts i humanitats de la Universitat de Nottingham Trent, al Regne Unit. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
