04.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 04.12.2024 - 21:43
The Washington Post · Mary Ilyushina
Milers de georgians han sortit als carrers per setena nit consecutiva per protestar contra la decisió del partit de govern, Somni Georgià, de suspendre el procés d’adhesió a la Unió Europea.
La decisió, anunciada pel primer ministre, Irakli Kobakhidze, la setmana passada, ha desfermat una onada de protestes per tot el país, en què molts georgians s’oposen a l’estratègia diplomàtica del govern, que defensa l’acostament a Rússia i allunyar-se d’Europa.
Somni Georgià pràcticament ja havia superat els disturbis desencadenats pels resultats de les eleccions disputades de l’octubre passat, en què el partit va proclamar-se vencedor per quarta volta consecutiva tot i les protestes de l’oposició. Les manifestacions es van dissipar al cap d’uns quants dies i, tot i que l’oposició va arribar a boicotar la constitució del nou parlament, el partit va obtenir prou regidors als comicis per a assegurar-se que la legislatura prosperés igualment.
L’anunci sorprenent de Kobakhidze ha eliminat qualsevol ambigüitat que encara hi hagués sobre el posicionament del partit respecte de l’adhesió a la UE, després d’un any en què Somni Georgià ha aprovat un seguit de mesures que li han valgut la reprovació del bloc, incloent-hi lleis sobre “agents estrangers” i contra la comunitat LGBTIQ+, que, segons Brussel·les, contravenen els principis europeus.
Els experts afirmen que, amb la suspensió de les negociacions d’accés a la UE durant els quatre anys vinents, el partit ha culminat el tomb estratègic cap a Rússia i ha prescindit de les aspiracions europees, un dels pocs objectius de govern que tenia el suport d’una majoria aclaparadora de georgians.
“Han pecat d’excés de confiança”, diu l’analista polític georgià Ghia Nodia. “Acostumats a interferir amb les eleccions i menysprear l’opinió d’Occident, s’han pensat que podien menysprear les protestes […] que podien fer allò que volguessin.”
La decisió de congelar les negociacions d’accés ha rebut l’oposició de molts membres del mateix Somni Georgià, i cinc ambaixadors del govern a l’estranger han dimitit com a gest de protesta. El sector empresarial del país, inclosos els dos bancs més importants de Geòrgia, també s’hi han pronunciat en contra.
Segons que explica Tornike Sharashenidze, professor de l’Institut Georgià d’Afers Públics, la decisió del govern ha estat causada per la resolució del Parlament Europeu, aprovada dijous de la setmana passada, que condemnava les eleccions a Geòrgia “per no ser ni lliures ni justes” i en demanava la repetició sota la supervisió d’observadors internacionals.
“La resolució, per descomptat, no és vinculant, però Somni Georgià ha reaccionat de manera exagerada i ha comès un error colossal, cosa que ha despertat la ira de milions de georgians, incloent-hi bona part dels joves”, explica.
En un discurs posterior a la resolució de la UE, Kobakhidze va denunciar el document com un “torrent d’insults” cap a Geòrgia i va dir: “Els enemics del nostre país han convertit el Parlament Europeu en un braç més de la campanya de xantatge contra Geòrgia, cosa que significa una gran vergonya per a la Unió Europea.”
Encara que va prometre de continuar avançant en el camí cap a l’adhesió a la UE, Kobakhidze va afirmar: “No permetrem que ningú ens mantingui en un estat constant de xantatge i manipulació, cosa que és una falta de respecte absoluta cap al nostre país i la nostra societat.” I va afegir que Geòrgia rebutjaria qualsevol subvenció pressupostària de la Unió Europea, que aquests darrers anys han ascendit a més de 500 milions d’euros.
Aquests darrers anys, Somni Georgià ha aconseguit de mantenir-se al poder a còpia de jugar amb la por dels georgians per la possibilitat que l’acostament a Occident arrossegués el país a la guerra d’Ucraïna i despertés la ira de Rússia, que ja va enviar tropes a Geòrgia durant la guerra del 2008.
Tinatin Akhvlediani, investigador del Centre d’Estudis de Política Europea, explica que la congelació de les negociacions podria respondre a la voluntat del govern georgià de complaure Putin, “que estaria molt content de mostrar el seu poder i influència a la regió” –més encara ara, que el president entrant dels Estats Units, Donald Trump, ha promès de posar fi de pressa a la guerra d’Ucraïna.
Segons els analistes, fa anys que Rússia prova de refermar el control sobre molts dels antics membres de la Unió Soviètica –tot i la voluntat d’alguns d’aquests països d’estrènyer vincles amb Occident–, una tendència que es remunta a abans i tot de l’esclat de la guerra d’Ucraïna.
Tant la UE com els Estats Units han condemnat la pausa de les negociacions d’adhesió. Dissabte passat, el Departament d’Estat nord-americà va anunciar la suspensió de l’associació estratègica amb Geòrgia.
“En suspendre el procés d’adhesió de Geòrgia a la Unió Europea, Somni Georgià ha rebutjat l’oportunitat d’estrènyer llaços amb Europa i ha fet a Geòrgia més vulnerable al Kremlin”, va escriure el Departament d’Estat en un comunicat. El portaveu del departament, Matthew Miller, també va condemnar la “força excessiva” emprada per les forces de seguretat contra els manifestants.
Més de tres-cents manifestants han estat detinguts després d’unes quantes nits d’aldarulls, en què la policia ha emprat gasos i canons d’aigua contra manifestants que llançaven focs artificials contra els agents, que s’han convertit en tot un símbol no oficial de les manifestacions.
Les protestes, dirigides majoritàriament per estudiants mentre la fragmentada oposició se’n manté al marge, són les més intenses que ha viscut el país aquests darrers anys, segons que assegura Nodia.
“S’ha convertit en una mena de tradició, que les protestes esdevinguin molt més efectives quan no són liderades per l’oposició”, diu. “No hi ha una oposició unificada, i això alimenta la desconfiança envers la política entre els joves que representen l’energia de les protestes”, continua.
La presidenta de Geòrgia, l’europeista Salome Zourabichvili, va escriure a X que molts dels manifestants detinguts presentaven ferides al cap i la cara, i que alguns havien estat “sotmesos a pallisses sistemàtiques entre la seva detenció i el seu trasllat a centres de detenció superpoblats”.
Zourabichvili, que tot i ostentar un càrrec majoritàriament cerimonial ha esdevingut un referent per a l’oposició, ha de dimitir aquest mes, atès que el parlament georgià nomenarà un nou president el 14 de desembre. No obstant això, després de l’anunci de la congelació de la candidatura a la UE, Zourabichvili ha dit que no deixaria el càrrec fins que no es reuneixi un parlament “legítim” per elegir un altre president.
Abans-d’ahir, el Tribunal Constitucional de Geòrgia va rebutjar una petició de Zourabichvili que pretenia de declarar inconstitucionals les eleccions parlamentàries. Pocs dies abans, la presidenta va dir que els manifestants havien estat víctimes de les mentides de l’oposició sobre el trencament de les negociacions amb la UE, va rebutjar les peticions de noves eleccions i va acusar els crítics de preparar una revolució similar a les protestes de Maidan, a Ucraïna, el 2014, que van culminar en la defenestració del president pro-rus del país.
“A Geòrgia, no pot haver-hi una situació com la de Maidan. Geòrgia és un estat i, per descomptat, l’estat no permetrà res d’això”, va dir Kobakhidze als mitjans de comunicació locals, tot insinuant que el govern estava disposat a reprimir encara més durament els manifestants.
Els aldarulls, que no sembla que hagin d’aturar-se, han deixat tant el Somni Georgià com l’oposició en una situació incòmoda. Els partits opositors es neguen a reconèixer la legitimitat del nou parlament, i el partit del govern ha refusat qualsevol negociació amb els manifestants i la convocatòria d’unes noves eleccions.
“Ara cada dia és important”, diu Nodia. I afegeix: “Aquesta setmana pot ser decisiva.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
