16.05.2024 - 15:57
|
Actualització: 16.05.2024 - 17:53
Avui s’han anunciat les sentències del judici de Kobane, un procés penal ple d’ombres contra cent vuit investigats, la major part dels quals, vinculats al pro-kurd Partit Democràtic del Poble (HDP). Entre els condemnats, hi ha la plana major del partit, com ara els ex-caps de la formació, Selahattin Demirtas i Figen Yüksekdag, nou diputats del parlament turc i uns quants batlles.
L’origen de la causa són les protestes a Kobane del 2014, que van deixar una quarantena de morts i que denunciaven la inacció del govern turc enfront de la matança dels gihadistes a la frontera entre Síria i Turquia. La fiscalia demana cadena perpètua per a una gran part dels dirigents, acusats de “haver pertorbat la unitat i la integritat territorial de l’estat”, haver cremat la bandera turca i haver estat responsables de la mort de trenta-set persones.
Selahattin Demirtaş, empresonat d’ençà de l’any 2016, ha estat condemnat a quaranta-dos anys de presó, per haver actuat contra “la unitat i integritat de l’estat” i haver incitat a cometre un delicte. Figen Yüksekdag ha estat condemnat a vint-i-set anys i quatre mesos de presó. La major part dels cent vuit acusats han estat condemnats, entre els quals hi ha dirigents com ara l’ex-diputat Ahmet Türk, sentenciat a deu anys de presó; el sociòleg Cihan Erdal, a setze anys; el vice-president del partit, Alp Altınörs, a nou anys; l’ex-diputada Emine Ayna, a deu anys, i l’ex-diputat Nazmi Gür, a vint-i-dos anys i mig de presó.
The sentences given to our imprisoned comrades in the Kobanî Trial today cannot deter us. Those who seek to undermine democratic politics with this verdict should know that we will dismantle their conspiracies, and we will prevail, the peoples will prevail! #KobaniOnurumuzdur pic.twitter.com/0HbVItg7kS
— DEM Party English (@DemPartyEnglish) May 16, 2024
Les protestes de Kobane: la resistència contra l’Estat Islàmic
Els fets de la causa van començar el 2014, arran de l’ofensiva que va llançar l’autoanomenat Estat Islàmic contra Kobane, ciutat kurda de Rojava, al nord de Síria. L’HDP va demanar de crear un corredor segur per fer-hi arribar ajuda. No obstant això, Turquia va reforçar la frontera per impedir, amb gas pebre i pilotes de goma, que els voluntaris kurds que volien ajudar la resistència poguessin travessar-la.
El partit pro-kurd va fer una crida a sortir al carrer a protestar contra la inacció turca i contra una possible matança. Desenes de milers de persones es van mobilitzar a les províncies de majoria kurda; a Ànkara i a Istambul els enfrontaments amb la policia van causar una quarantena de morts entre el 6 i el 12 d’octubre de 2014. El tribunal considera que els caps de l’HDP van incitar a la violència i van ser responsables de la mort de trenta-set persones, malgrat que la majoria eren membres o partidaris del partit. L’HDP acusa la policia d’haver començat la violència.
Cal remarcar que tot plegat encara genera més ombres si tenim en compte que uns mesos més tard el periodista Can Dündar, actualment exiliat, va publicar un vídeo, autèntic i comprovat, que demostrava que els serveis secrets turcs havien passat en aquell període armes de guerra a l’Estat Islàmic.
