17.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 17.01.2024 - 22:55
The Washington Post · Kate Brady
Berlín, Alemanya. Milers de manifestants es van aplegar abans-d’ahir a la capital d’Alemanya per protestar contra les retallades de les subvencions al sector agrari, en una protesta que culminà, davant l’escènica porta de Brandenburg, una setmana de protestes intenses. Rere la multitud, congregada a l’avinguda que travessa el parc Tiergarten, transitaven els mateixos tractors que la setmana passada van blocar les carreteres de tot el país en protesta per les retallades.
Després de les protestes del desembre passat, el govern alemany va fer marxa enrere i va anunciar que no suprimiria les exempcions fiscals als vehicles agrícoles i que eliminaria les subvencions al gasoil durant els pròxims tres anys, en compte d’eliminar-les immediatament. Però l’Associació Alemanya d’Agricultors va dir que amb aquestes concessions no n’hi havia prou.
“Sense estabilitat al camp, sense agricultura, el nostre país no té futur”, va dir, de l’escenari estant, el president de l’Associació Alemanya d’Agricultors, Joachim Rukwied. “És per això que estem disposats a prendre els carrers”, afegí.
Tot i que la protesta començà arran de les preocupacions del sector agrari, la manifestació de dilluns també canalitzà un descontentament més general amb el govern i va afegir encara més pressió sobre un Olaf Scholz que lluita per tapar un forat pressupostari de mil milions d’euros. Precisament, aquest forat pressupostari és la raó per la qual el govern va anunciar les retallades en primer lloc.
El Tribunal Constitucional alemany va dictaminar al novembre que la decisió del govern de reassignar al Fons per al Clima i la Transformació (CTF) més de 60.000 milions de dòlars derivats de fonts no utilitzats per a fer front a la pandèmia de la covid-19 era inconstitucional. La decisió obligà el govern alemany a revisar íntegrament els plans de despesa i estrènyer-se els cordons.
A mesura que els manifestants es dirigien al punt central de trobada, els camioners que havien anat en solidaritat a la protesta feien sonar sirenes antiaèries entre l’aire humit del matí de dilluns.
Eric Krems, de 36 anys, va anar cap a Berlín amb uns quants pagesos de la regió d’Oberlausitz, al sud-est de la capital.
“Al principi, tots esperàvem que el govern revoqués les retallades”, explicava el ramader. “Però en aquest temps ha quedat clar que aquesta protesta tracta de moltes coses més que no pas les retallades. No tan sols hi som nosaltres, els pagesos; també hi ha més sectors. Les decisions que vénen de Berlín perjudiquen les nostres regions i la nostra economia.”
Per sobre de la multitud, banderes regionals onejaven en l’aire amarg de gener al costat del negre, vermell i daurat de la bandera alemanya. Un lema en particular es repetia entre les pancartes: “El semàfor ha de desaparèixer!”, en referència a la coalició governant dels socialdemòcrates, els demòcrates lliures i els verds, els colors dels quals evoquen els d’un semàfor.
L’augment del cost de la vida, les disputes entre els socis de la coalició, el ressorgiment del debat sobre la immigració, per no dir la crisi pressupostària, han fet que els índexs d’aprovació del govern de Scholz hagin caigut fins a mínims històrics aquests darrers mesos.
El ministre de Finances alemany, Christian Lindner, va ser esbroncat pels manifestants quan va pujar a l’escenari muntat durant la manifestació. “Vés-te’n! Vés-te’n!”, corejava la multitud. Alguns manifestants fins i tot van encendre bengales, que van escampar fum verd i negre sobre els caps dels manifestants.
Entre la multitud hi havia Ronny Thiele, un estudiant de psicologia berlinès de 43 anys. “Atureu el semàfor. Nosaltres som l’estat”, resava la seva pancarta. “Sóc aquí en solidaritat amb els pagesos. Però per a mi també és important que no lliurem tot el poder als individus, que ens assegurem que el poder continua repartit entre la gent”, digué.
Abans de la manifestació, Scholz va declarar que el seu govern havia escoltat les preocupacions dels agricultors. “Hem tingut en compte els arguments dels pagesos i hem revisat les nostres propostes. Hem arribat a un bon compromís”, digué dissabte en un pòdcast.
El descontentament generalitzat amb el govern alemany ha estat, també, tota una oportunitat per a la ultradreta.
Tot i haver demanat l’abolició dels subsidis en el seu programa electoral, la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que fa mesos que figura com a segon partit més votat als sondatges, ha aprofitat l’oportunitat per solidaritzar-se amb la indústria agrícola.
“Conciutadans, trobem-nos als carrers!”, va escriure a Facebook Björn Höcke, una destacada figura de l’AfD que pertany a l’ala més extremista del partit.
Coneguts grups d’extrema dreta, com ara Saxons Lliures, Tercera Via i Pàtria, també s’han mobilitzat a les xarxes socials aquestes darreres setmanes, cosa que ha fet créixer els rumors sobre un aixecament per a “desmantellar” el govern actual. Per la seva banda, Scholz qualificà aquesta hipòtesi de “ximpleria”.
A començament de mes, l’Associació d’Agricultors Alemanys es va distanciar dels grups més extremistes quan que un centenar de pagesos van impedir al vice-canceller Robert Habeck de desembarcar del ferri en què viatjava.
“Cada vegada és més clar que alguna cosa ha fallat aquests últims anys, i que això limita la protesta democràtica legítima i la llibertat d’expressió”, va dir Habeck en un vídeo publicat a Twitter. “Circulen crides a fantasies colpistes, es formen grups extremistes i s’exhibeixen obertament símbols ètnico-nacionalistes.”
A alguns dels manifestants que van anar dilluns a Berlín els preocupava que les protestes –i el país– poguessin ser segrestades per l’extrema dreta.
“Em preocupa que la societat s’estigui escorant cap a la dreta”, digué Andreas Bartsch, un ramader de 57 anys que va assistir a la manifestació. “Molta gent ha perdut la confiança en el govern i alguns tan sols veuen l’AfD com a alternativa. Els de dalt han de parlar amb la gent abans de prendre decisions”, afegí.
Johannes Hillje, consultor polític del think-tank Progressive Center, va dir que les protestes dels pagesos brindaven a la ultradreta l’oportunitat d’accedir a sectors més amplis de la societat.
“Ells cerquen causes en què el sentiment antigovern sigui molt fort”, digué, en referència a protestes anteriors contra la immigració, les restriccions per la pandèmia de la covid-19 i l’ajut militar a Ucraïna.
“La porta s’obre com més va més”, advertia Hillje. I afegí: “Per a l’extrema dreta, la porta no havia estat tan oberta d’ençà de la Segona Guerra Mundial.”
- Subscribe to the Washington Post
- Podeu llegir més històries del Washington Post publicades en català a VilaWeb
