05.05.2020 - 21:50
Les protestes contra la sentència del procés, anunciada el 14 d’octubre de l’any passat, han convertit el 2019 en l’any amb més casos de violència institucional. Ho indica el Servei d’Atenció i Denúncia davant de Situacions de Violència Institucional (SAIDAVI) d’Irídia, que ofereix assistència jurídica i psicosocial gratuïta a tothom qui es trobi en una situació de violència institucional dins el sistema penal català. Al report anual de l’entitat, hi comptabilitzen agressions de les forces de policia als espais públics, als CIE i a les presons.
En total, durant el 2019, van atendre 248 casos de persones que podien haver estat víctimes de violència institucional, més del doble que el 2018 (115) i cinc vegades més que no el 2017 (52). Entre els 248 casos atesos, 216 van ser en contexts de protesta política, 14 a l’espai públic, 14 en contexts de privació de llibertat (10 de presó i 4 de CIE) i 4 d’àmbits diversos, principalment en contexts de desallotjament i de comissaria.
En un capítol de l’informe, es parla a bastament de les protestes contra la sentència del procés, durant les quals es van atendre 216 persones que van relatar situacions d’un ‘ús desproporcionat i abusiu de la força per part de les forces i els cossos de seguretat’. S’hi destaquen l’ús de projectils de cautxú o escuma contra manifestants; situacions especialment vexatòries, sigui per la violència utilitzada o per l’ànim de castigar o d’intimidar; l’ús dels bastons de policia de manera antireglamentària; i més males pràctiques, com ara l’anomenat ‘carrusel‘, o bé l’absència del número d’operatiu policíac en un lloc visible. A banda la vulneració del dret de manifestació i de reunió, també assenyalen que durant aquells dies es va impedir el dret de llibertat d’informació, amb setanta-un periodistes agredits durant les protestes.
‘Et rebento’
Entre els episodis de violència policíaca i, per extensió, institucional, l’informe inclou el cas d’un jove que fou suposadament amenaçat i agredit per un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. El judici, encara pendent de sentència, es va fer l’any passat, però els fets es remunten al 2016. Un home de trenta-sis anys tornava a casa amb bicicleta per la Rambla de Barcelona quan el conductor d’un automòbil es va enutjar amb ell i van tenir una discussió forta. L’home amb qui va discutir va resultar que era un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona fora de servei. Amb l’ajut d’agents uniformats, el van dur a la comissaria i el van deixar a la sala d’espera. Més tard, l’agent amb qui havia discutit va anar a la sala d’espera, va escridassar-lo i va pegar-li, repetidament.
La víctima va enregistrar l’àudio de l’escena, al qual ha tingut accés VilaWeb, i aquest document va ser presentat al judici com a prova. S’hi pot sentir l’agent amenaçant repetidament el detingut, tot cridant ‘Això ho pagaràs’ i ‘Et rebento’. Les imatges de les càmeres de la comissaria no es van poder aportar com a prova perquè per llei es poden eliminar al cap de trenta dies, un termini que SAIDAVI demana que s’ampliï a sis mesos, pel cap baix.
Els CIE és un altre dels punts que originen més denúncies de violència institucional. A banda de denunciar ‘l’opacitat’ d’aquests centres, SAIDAVI assegura haver tingut coneixement de set persones afectades per violència dins el CIE. S’han interposat tres denúncies i el servei ha assumit la representació de totes. Així mateix, asseguren que es troben molts entrebancs per a investigar judicialment aquestes agressions, especialment perquè la víctima i els testimonis són expulsats per l’administració. ‘Els jutjats són contraris a adoptar mesures cautelars com ara la suspensió de l’expulsió, i la investigació dels fets, si s’obre, s’acaba fent sense un element essencial: la declaració de la víctima i dels testimonis. Com que normalment és l’única prova de càrrec contra els agents, és habitual que el procediment sigui arxivat, de manera que aquesta mena de conductes resten impunes’, diu l’informe.
El darrer espai de denúncia són les presons i la ‘forta opacitat que les envolten’. Asseguren haver rebut denúncies de tres situacions de tortura o tractes cruels, tots al Centre Penitenciari Brians 2. S’investiguen judicialment, però en totes el patró sembla haver estat el mateix i l’agressió va ser feta en zones on no hi ha càmeres de videovigilància. ‘Els interns pateixen una doble victimització: pels maltractaments i les vexacions viscudes en un primer terme, i la posterior sanció penitenciària, que en tots els casos ha suposat una sanció d’aïllament.’
Precisament la situació d’aïllament és una altra de les denúncies de l’informe perquè asseguren que hi ha proves que si és prolongat en el temps, pot tenir un efecte ‘profundament dessocializador’ i fa créixer el risc de suïcidi. Per això demanen al govern espanyol que elabori una reforma del reglament penitenciari, que se suspengui l’aïllament penitenciari com a règim de vida en el primer grau penitenciari i que prohibeixin les sancions d’aïllament superiors a quinze dies. Així mateix, es demana la prohibició de les bales de goma, que es revisi el funcionament intern del cos de la policia espanyola perquè es millori la independència de les investigacions internes sobre tortures i que es deroguin les repatriacions i trasllats de detinguts mitjançant la sedació forçosa. ‘Aquestes normes són contràries a l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans‘, diuen.
Al govern de la Generalitat, SAIDAVI també li fa un seguit de peticions que són competència seva. Li demana que elabori un mecanisme de denúncia especial per a les situacions de violència institucional i que es diferenciï de la resta de denúncies. També, que es revisi el protocol de sanció per a aquests casos i que s’aturin les identificacions policíaques per perfil ètnico-racial. Sobre l’enregistrament d’imatges en dependències policíaques, també demanen que hi hagi l’obligació de conservar-les durant un mínim de sis mesos i que es posin càmeres als vehicles policíacs, ‘especialment les furgonetes de les unitats antiavalots ARRO i BRIMO’, atès que ‘a vegades s’utilitzen també per a aquest tipus de trasllats’.
