09.06.2020 - 21:50
Ja fa setze dies que un policia blanc va assassinar George Floyd, i quinze que les protestes i aldarulls han fet bullir primer Minneapolis, després els cinquanta estats nord-americans i ara ja ciutats de tot el món. De les manifestacions, a més de la violència policíaca contra els participants, que ha estat brutal, se’n destaca la virulència. Barricades, saqueigs, incendis provocats en comissaries i policies ferits. Lluny de motivar cap efecte rebot, de marginar-la, la resistència d’aquesta mena de protestes al carrer sembla que comença a tenir efectes, i els congressistes demòcrates, com també uns quants estats i ciutats, posen la primera pedra per a fer realitat les reivindicacions.
A la policia de Minneapolis, fa uns quants anys, ja havien provat d’impulsar-hi moltes reformes metodològiques: renovacions i diversificació als llocs de comandament, entrenaments per a ensenyar els agents a encalmar situacions, càmeres a l’equipatge per a enregistrar les actuacions, reunions per a fomentar el diàleg entre els agents i els veïns, protocols més estrictes per a l’ús de les armes i sistemes ‘efectius’ per a detectar els policies problemàtics. Aquesta mena de reformes han estat les més comunes associades a les reivindicacions per a posar fi al racisme policíac.
Però no n’hi ha cap que hagi servit per a evitar la mort de George Floyd. I això es reprodueix en més ciutats, on les xifres de violència de la policia contra els afroamericans superen la mitjana. És per això que activistes del moviment Black Lives Matter han apujat l’aposta i exigeixen un ‘desfinançament’, és a dir, la retirada progressiva del finançament de la policia per a tallar el problema de soca-rel. La tesi no és tan sols aquesta –que les petites reformes procedimentals no han servit de res–, sinó que assenyala que el problema és estructural, no tan sols d’unes quantes ‘pomes podrides’, perquè el sistema policíac americà avala els agents racistes. A més de Derek Chauvin, l’assassí de Floyd, hi havia tres agents més presenciant els fets, i cap no va fer res.
Si bé la retirada de finançament ha esdevingut una demanda com més va més estesa entre manifestants, el candidat a encarar-se a Trump aquest novembre, Joe Biden, l’ha refusada, i tan sols accepta de donar diners a les comissaries segons el compliment d’un seguit de criteris ‘de decència i honorabilitat’. Però Biden pot errar el càlcul. Abans-d’ahir, el consell municipal de Minneapolis va anunciar que desmantellaria el seu departament de policia i que exploraria un nou mecanisme per a garantir la seguretat pública als seus veïns, posant-los al capdavant de la gestió. La decisió la va prendre el consell municipal –amb una majoria de nou membres d’un total de dotze–, que regula el pressupost de les forces de seguretat i que es va decantar per abolir el cos mitjançant reduccions de pressupost.
El batlle de Nova York, Bill de Blasio, va reaccionar tèbiament de primer, prohibint a la policia l’opressió al coll com a tècnica d’immobilització, i va criticar les agressions a la policia. Els seus seguidors, de l’ala esquerra dels demòcrates, el van titllar de traïdor. Ara, a mesura que han anat passant els dies i s’han intensificat les protestes, ha fet públic que és partidari de reduir el pressupost de la policia de la ciutat, la més gran dels Estats Units. A escala estatal, aquests darrers dies els legisladors han aconseguit d’aprovar un conjunt de mesures gairebé sense precedents, que inclou l’anul·lació de la normativa que permetia d’amagar al públic els antecedents en els expedients dels agents de policia.
Tant aquests legisladors com el governador Andrew Cuomo, que darrerament ha guanyat pes mediàtic al país per la gestió que fa de la pandèmia, han rebut molta pressió dels sindicats de policia, considerats la pedra a la sabata de qualsevol reforma. Aquests sindicats acumulen molt de poder polític, per les seves considerables donacions a les campanyes de senadors i governadors, i també poder intern, per la força que tenen a l’hora de controlar protocols. Cuomo fa equilibris perquè hi té molt bona relació. Els sindicats també posen traves al batlle de Los Angeles, el demòcrata Eric Garcetti, que quan les protestes començaren a assenyalar-lo va anunciar que desviaria 250 milions de dòlars prevists per a la policia a programes relacionats amb la salut pública i l’ocupació.
Els demòcrates també han reaccionat i, a la Cambra de Representants, l’única del congrés on tenen majoria, han emprès els tràmits per a aprovar tot de mesures que es consideren històriques. En un to cerimoniós i solemne, amb la presidenta de la Cambra, Nancy Pelosi, i el cap de la majoria, Chuck Schummer, van romandre vuit minuts i quaranta-sis segons agenollats, l’estona exacta que va durar l’estrangulament de Floyd, per a homenatjar-lo. Tot seguit, van anunciar que elevarien a delicte d’odi certs excessos policíacs, que prohibirien arreu del país l’armament militar per a la policia i la tècnica d’opressió al coll, com ja s’ha fet a Nova York i Minneapolis, que farien obligatori l’ús de càmeres per a enregistrar les actuacions de cada policia i que crearien un banc de dades nacional d’expedients i antecedents dels agents.
Mentrestant, la majoria republicana al senat no sembla pas que hagi d’impulsar cap canvi, i manifesta temor que les mesures impulsades pels demòcrates obstrueixin la capacitat de la policia per a pal·liar la delinqüència. I als carrers, les reivindicacions continuen.
