17.09.2015 - 16:27
|
Actualització: 17.09.2015 - 22:04
El president de la Comissió d’Afers Europeus del Parlament de Suècia, Carl Schlyter, considera que el debat sobre l’encaix d’una Catalunya independent a la UE no es pot utilitzar com a argument ni com a excusa a la campanya electoral. Ha dit que ‘Catalunya compliria tots els criteris’ per ser membre de la UE i que Espanya veuria ‘els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya’. Schlyter, del partit dels Verds, ha afegit que si els catalans escullen ‘un futur diferent’ els governs europeus hauran de reaccionar. Aquestes declaracions a l’ACN, les ha fetes al parlament d’Estocolm, on el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) ha organitzat avui un acte sobre el 27-S.
A l’acte, organitzat conjuntament amb el partit dels Verds a Estocolm, hi ha assistit també el secretari general del Diplocat, Albert Royo, que ha subratllat que el president català, Artur Mas, podia ser ‘jutjat i empresonat’ ben aviat per haver promogut el 9-N. Royo ha destacat que els catalans havien demanat ‘reiteradament’ un referèndum al govern espanyol, però que aquest s’hi havia negat i que ‘l’última sortida’ era el 27-S.
‘Seria millor un referèndum real’, diu Schlyter
‘La democràcia hauria de ser justa’, ha dit Carl Schlyter, que ha lamentat que els catalans hagin de votar sobre la independència ‘de manera complicada’ el 27-S, sense un referèndum vinculant, perquè el govern espanyol el nega. ‘Seria molt millor que poguéssiu tenir un referèndum real; almenys tothom podria expressar la seva opinió justament, i aquesta és la base perquè tothom respecti la decisió’, ha dit.
Els governs europeus ‘no voldran interferir en la decisió que prenguin els catalans’, ha dit Schlyter. ‘Però si els catalans escullen un futur diferent, és clar que haurem de reaccionar –ha observat–. Si un nou estat vol entrar a la UE, per què li ho hem de denegar?’ I ha afegit que Catalunya compliria els criteris democràtics, de drets humans i econòmics. ‘No es pot utilitzar com a argument, no es pot utilitzar la UE com a excusa en aquest referèndum’, ha advertit.
Així mateix, ha dit que si Espanya vetés l’adhesió hi hauria un problema, però que ‘si la conclusió del procés és que hi ha un matrimoni infeliç, val més ser bons amics’. ‘Estic segur que la gent d’Espanya veurà els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya, es decideixi què es decideixi. Sempre és millor tenir bones relacions amb el veí’, ha afegit.
Les conseqüències del 27-S
Sobre el caràcter plebiscitari de les eleccions, ha dit: ‘En diguis com en diguis, si la gent vota una clara majoria de partits que volen un futur diferent per a Catalunya, com ho pots aturar?’ I encara més: ‘Fins i tot si no ho volen reconèixer com un referèndum, hi haurà una realitat política. Un es pot quedar en un racó i dir que no li agrada, però això tant se val: la realitat hi és.’
Schlyter ha remarcat que la Comissió d’Afers Europeus dóna al ministre d’Afers Estrangers suec un mandat sobre com ha de negociar a la Unió Europea, i no ha descartat que un dia li hagin de donar directrius sobre Catalunya. ‘Potser haurem de tornar aquí’, ha dit, sobretot ‘si els catalans volen canviar la seva relació amb Espanya’.
El debat del Diplocat
Durant el debat, Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, ha presentat Catalunya com un lloc divers on un 70% dels ciutadans són ‘xarnegos’, un terme amb què s’ha descrit a si mateixa i que ha volgut reivindicar positivament com a part del país. Olid ha explicat al públic d’ Estocolm la transversalitat del procés independentista, i ha mostrat la imatge de l’abraçada entre el president Artur Mas i el diputat de la CUP David Fernàndez com a exemple.
L’eurodiputada sueca Bodil Valero ha explicat la seva experiència com a observadora internacional a la manifestació de la Meridiana: ‘Qui digui que hi havia poca gent, menteix.’ Valero ha afegit que ella i la resta d’observadors ni tan sols van poder arribar fins a la capçalera, de tanta gent com hi havia als carrers.
Jaume Farguell, ex-diputat i ex-batlle de Berga, ha recordat la relació entre el seu municipi i Suècia. Farguell ha remarcat, per exemple, que a Europa hi ha una trentena de pobles anomenats Berga, la majoria en a Suècia. També berguedà ha recordat la construcció del pavelló suec de l’exhibició universal de Barcelona, de l’any 1929, que finalment va restar a Berga.
El diputat suec Valter Mutt, moderador de les jornades, ha assenyalat que el dret d’autodeterminació és reconegut internacionalment.
Durant l’acte, un representant de l’ambaixada espanyola ha intervingut per defensar la posició del govern espanyol, per dir que el 9-N no seguia la legalitat espanyola i que Madrid ‘no pot autoritzar un referèndum legal’.
