14.06.2022 - 21:40
Perquè dir Estellés és dir fam de postguerra enganxada a la panxa, la mà al sexe, la mort petita. És dir Isabel, Carmina i Vicent. És el teu nom i el meu escrits a la paret. Una amable, una trista, una petita pàtria. La clau que obre tots els panys. El Mural del País Valencià. Dir Estellés són homes obscurs de tenebrosa lletra, batalla de València, feixisme, Las Provincias, Ombuena i María Consuelo Reyna.
“No passen mai uns dies que en despenjar el telèfon sent dir que ets un fill de puta. La por d’una bomba no me la lleva ningú. Això és una guerra no declarada però oberta; l’anticatalanisme valencià és salvatge. Pense que el present, i també el futur, és molt amarg al meu país. Estem tornant al temps de les catacumbes.” Aquesta declaració esborronadora de Vicent Andrés Estellés, la va publicar al Món, el 12 de març de 1982. Conscient que era l’objectiu de l’anticatalanisme més furibund, pel compromís que va mantenir sempre amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Encara ara, al segle XXI, Estellés continua sent objecte de la seua ira. L’estàtua del poeta instal·lada en un banc de la plaça d’Emilio Castelar, de Burjassot, ha estat víctima de constants actes vandàlics.
Dir Estellés és enramar d’oli cru el pimentó torrat, el vi a taula. Estellés és Burjassot, és la veu d’un poble. I del seu poble, el que tant estimava, ha vingut el darrer atac, foc amic, amb nocturnitat i traïdoria. Un atac a la seua memòria, al seu llegat.
El passat 31 de maig, el plenari municipal va anunciar la dissolució de la fundació que porta el seu nom sense donar explicacions i sense avisar la resta de membres del patronat, ni tan sols la família del poeta. El PSPV, el mateix partit que la va crear, ha estat el responsable de la dissolució. Segons ha explicat l’associació Cultural el Bassot: “L’any 2007 ens vam il·lusionar amb un projecte que dignificava la figura i la poesia del poeta valencià més universal, la Fundació Vicent Andrés Estellés. Tanmateix, després de l’alegria inicial, va arribar la decepció. En quinze anys, la fundació s’ha mantingut pràcticament sense activitat. Sense recursos és impossible que alguna cosa funcione i aquest n’és un exemple. Finalment, Hisenda va enviar un requeriment a l’ajuntament amb un termini de tres mesos dient el que havien de fer per a solucionar els problemes de la fundació, i davant el silenci de la institució municipal, Hisenda la va donar per dissolta.” L’encarregat de mantenir la fundació i promocionar-la és l’Ajuntament de Burjassot i, a hores d’ara, el llegat del poeta encara està emmagatzemat en prestatgeries, sense cap emplaçament oficial.
Vicent Andrés Estellés continua més vigent que mai. Amb els seus poemes ens ha ensenyat a assumir la veu del poble, a emocionar-nos sentint Ovidi Montllor cantar sobre aquells amants únics de la ciutat de València. Estellés és el poeta del poble, aquell que ens recorda que no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu.
Perquè no volem tornar al temps de les catacumbes, ara més que mai ens cal una nova Fundació Vicent Andrés Estellés, amb el suport de totes les institucions i sobretot de la societat civil, per a preservar el llegat del poeta i fomentar-ne l’estudi i la difusió. Una fundació amb seu a Burjassot, el poble que el va veure nàixer, el poble ha de ser el garant de la seua memòria.
Perquè dir Estellés és dir Fuster, Marçal, Roig, Valor, Espriu, Quart, Rosselló, Salvat i Sanchis Guarner. Dir Estellés és dir un dels millors poetes de l’idioma català, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el fill del forner que feia versos. Més cultament encara: “El nét major de Nadalet.”
