Què proposen sobre la pagesia i el primer sector els partits que es presenten a les eleccions de Catalunya?

El 6 i 7 de febrer d’enguany, va començar una mobilització de la pagesia catalana cansada i esgotada per la crisi que viu el sector. Farts de la precarietat ocasionada pel preu de venda dels aliments per sota de cost, l’augment del cost de producció arran de la sequera, la competència deslleial, l’excés de burocràcia, la manca de relleu generacional, entre més, pagesos de tot el país van agafar els tractors i es van dirigir cap a Barcelona. Més de cinc mil tractors i milers de persones van arribar a la capital. Els pagesos van ocupar la plaça de Sant Jaume i van forçar a reunir-se amb el conseller d’Acció Climàtica, que és la conselleria que els correspon. El conseller es va comprometre a reunir-se amb ells i atendre les seves reivindicacions, però la convocatòria d’eleccions ha frenat les negociacions. Aquest malestar ha quedat reflectit en els programes electorals dels partits que es presenten a les eleccions de Catalunya?

La gestió de l’aigua, la simplificació de la burocràcia i la creació d’una finestreta única, mesures per a assegurar el relleu generacional, la creació d’una distribuïdora pública per a evitar la inflació, encaminar-se cap a la renda bàsica universal des del primer sector o bé promoure nous estudis per a la formació professional en el context rural, l’elaboració d’una llei de caça o mesures per a combatre les espècies cinegètiques, que fan estralls al camp, són qüestions que bona part dels programes comparteixen.

El PSC diu que cal acompanyar el sector agroalimentari ateses les dificultats i els desafiaments

El PSC té un programa electoral que ocupa 149 pàgines. Tan sols una vegada s’hi esmenta la paraula “pagesia” i en cap apartat trobem el concepte de “sobirania alimentària”. Les propostes del partit de Salvador Illa per al sector agrari es concentren en l’apartat 1.2 “Ocupació de qualitat, indústria i sectors econòmics”, en què es presenta l’apartat “Sector agroalimentari: agricultura, ramaderia i pesca”, on desenvolupa les seves propostes. “El sector agrari, ramader i pesquer (agroalimentari) és un sector estratègic a Catalunya. Ens proveeix d’aliments de qualitat i en quantitat i, per tant, cal acompanyar-lo davant les dificultats i els reptes. Els socialistes, conscients de la importància d’aquest sector, plantegem les propostes adreçades a mantenir un model d’explotació d’economia familiar agrària que permeti un desenvolupament social, econòmic i territorial sostenible vinculat a diversos àmbits del desenvolupament rural.”

Entre les mesures que proposa, destaquen: impulsar un nou pla de regadius de Catalunya; simplificar els tràmits administratius i la burocràcia i posar en funcionament la finestreta única empresarial; potenciar la relació del sector pagès i ramader amb l’Institut Català de Finances, fent d’aquest la veritable institució de crèdit de referència del sector primari; elaborar un pla per al relleu generacional. En l’àmbit de la gestió de l’aigua, hi ha un apartat sobre “Mesures de suport als agricultors i les agricultores”, on es proposen facilitar-los una sèrie d’ajuts.

ERC proposa una llei de sobirania alimentària

El programa electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya ocupa 168 pàgines. La paraula “pagesia” la trobem citada dinou vegades, i “sobirania alimentària”, tres.  El punt 4, “Guanyar la prosperitat econòmica”, dedica un apartat a “Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca”. És en aquest apartat on es despleguen les propostes dedicades a la pagesia. La proposta destacada del programa del partit de Pere Aragonès és la d’aprovar la llei de sobirania alimentària de Catalunya. Diu: “Aquesta llei ha de facilitar la sostenibilitat i pervivència de la pagesia catalana, la preservació del patrimoni alimentari català i possibilitar a la ciutadania determinar les polítiques alimentàries que els afecten, decidint i sent sobirans en relació amb la producció, la distribució i el consum d’aliments, així com sobre les condicions socioeconòmiques i ambientals que determinen aquestes relacions entre totes les baules de la cadena alimentària.” La llei ha d’incloure l’aprovació d’un pla de contractació pública alimentària i l’estudi per a la creació de la distribuïdora pública alimentària.

A continuació, recull setze propostes que abracen tots els àmbits de l’apartat, i entre les quals, destaquen: la creació d’una oficina única per a reduir, optimitzar i facilitar els tràmits; impulsar una proposta de renda bàsica agrària mentre s’avança cap a una renda bàsica universal, amb l’objectiu de donar suport a la incorporació de joves i a les explotacions familiars, que permeti de garantir el manteniment del model agrari català, amb el consegüent manteniment dels paisatges, del mosaic agroforestal i de la biodiversitat; impulsar un sistema d’assegurances propi per a Catalunya; la modificació de la llei 18/2001 d’orientació agrària per a incloure-hi la protecció de l’empresa familiar agrària; promoure el relleu generacional i una vida digna a les persones grans; afavorir la petita i mitjana pagesia en el repartiment de recursos de la PAC; elaborar la llei de caça de Catalunya; assegurar un ús racional i eficient de l’aigua; crear una secretaria de la mar per a impulsar una política marítima integrada de país; reforçar les polítiques de gestió forestal.

Junts vol que la pagesia recuperi reconeixement i prestigi

Junts per Catalunya ha confegit un programa electoral de 220 pàgines, tot i que la compaginació no és a text tirat, sinó a tres columnes i apaïsat. El partit de Carles Puigdemont cita tres vegades la paraula “pagesia” i el terme “sobirania alimentària” apareix dues vegades en el programa electoral. Concentra les polítiques del sector primari en el “Repte 7: Un país amb un primer sector respectat, en permanent modernització, que assumeix proactivament els reptes de qualitat, ambientals, energètics i tecnològics”.

Entre els objectius i accions que Junts proposa, destaquen: canviar el nom del departament perquè inclogui els termes agricultura, ramaderia i pesca (la més simbòlica i senzilla d’executar de les reivindicacions de la revolta pagesa); una presència equitativa dels representants del sector agrari i de les comunitats de regants al Consell d’Administració de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua); desburocratització i facilitats administratives amb la creació d’una finestreta única i reducció de la càrrega burocràtica; possibilitar el relleu generacional agilitzant els pagaments dels ajuts a la primera instal·lació i increment de la pensió de jubilació; un pla de xoc per a fer front a la situació de sequera; un pla de xoc integral per a la viabilitat econòmica del primer sector amb caràcter quadriennal; un pla per a agilitzar la concessió dels permisos urbanístics de noves explotacions agrícoles i ramaderes o ampliacions de les ja existents; creació de l’Institut Català de l’Oli; pla integral de regadius actualitzat; exigir el traspàs de competències pesqueres; impulsar una llei catalana per a regular la gestió i el control d’espècies cinegètiques; modificar la llei forestal catalana; redactar i aprovar una llei catalana de caça.

La CUP defensa la pagesia i la gestió forestal com a sectors essencials

El programa de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) conté 116 pàgines. En catorze ocasions s’esmenta la paraula “pagesia” i en cinc, “sobirania alimentària”. L’apartat 2, “Per una nova economia catalana”, conté una proposta transversal per a totes les àrees del govern, que consisteix en la creació d’una vice-presidència de transició ecològica. En aquest context, en el mateix apartat on es proposa de posar fre als macroprojectes i fer una gestió democràtica de l’aigua (es parla de crear un pla especial d’ajuts a la pagesia i ramaderia per a afavorir el canvi cap a una agricultura sostenible i assessorament públic i gratuït), hi ha l’apartat “Sobirania alimentària i pagesia”.

El programa del partit de Laia Estrada defensa “una reforma agrària basada en la descentralització de la producció i la distribució, el suport eficaç a les pràctiques agrícoles basades en processos agroecològics, la biodiversitat i els coneixements locals; tot això, emmarcat en una profunda reforma de la propietat agrària”. Proposen de respectar tots els acords als quals s’ha arribat des de les taules bilaterals després de les mobilitzacions pageses, mantenint aquests espais de negociació. Revisar l’actual Pla Especial de Sequera; assegurar i complir un calendari de pagaments dels ajuts ràpid i pel 100% de l’import; protegir de manera especial el sòl agrari tant de l’especulació com d’altres usos; fomentar la ramaderia extensiva i la silvopastura com a eina de gestió forestal i prevenció d’incendis. La CUP té un apartat específic en què desenvolupa la necessitat de crear una distribuïdora pública, i en aquest àmbit cita els pagesos i ramaders, que “venen els seus productes a preus que difícilment els permet de cobrir costos, mentre els consumidors compren a preus desmesurats”.

Els Comuns Sumar consideren la pagesia un sector estratègic

El programa electoral de Comuns Sumar té 183 pàgines. Dinou vegades conté la paraula “pagesia” i set vegades “sobirania alimentària”. En l’apartat 1, “Una Catalunya que impulsa la transició econòmica i ecològica”, s’apleguen les propostes al voltant del primer sector, sota el títol: “Un país amb un model d’activitat ramadera, forestal i pesquera més sostenible i amb futur: la pagesia, un sector estratègic.” Diuen: “Hem de garantir l’activitat agrícola, ramadera, forestal i pesquera, i preservar el seu capital principal: el medi natural en el qual es desenvolupen. Volem impulsar un model de producció agrària i ramadera de proximitat, centrat en els objectius de sobirania alimentària, preu just agrari i sostenibilitat mediambiental, defensant el teixit de petites i mitjanes explotacions.”

El programa del partit de Jéssica Albiach proposa, entre més: garantir la permanència de les terres de conreu per a ús agrícola, particularment els regadius propers a les ciutats; desenvolupar el reglament de la llei d’espais agraris; promoure la recuperació de sòl rural de secà i la protecció del paisatge de mosaic agrari; regular el preu del sòl agrícola, de manera directa o indirecta; gravar fiscalment la terra en desús i, quan sigui necessari, introduir i aplicar el procediment d’expropiació de l’ús de terra agrària abandonada; completar un catàleg d’usos del sòl rústic per fer una planificació de noves plantes d’energies renovables que permetin aprofitar les terres agràries menys productives i assegurar la conservació de les terres fèrtils per a la producció d’aliments; revisar el sistema d’assegurances i les primes. Parlen de mesures per a garantir un model d’explotació social d’economia familiar agrària versus inversors de fons risc i estructures d’oligopolis. També proposen un paquet de propostes per a promoure el relleu generacional; propostes per al foment d’una agricultura i ramaderia ecològica i regenerativa, per a reduir la petjada climàtica de l’activitat agrícola i ramadera, com ara, impulsar un pla de transició agrària en reducció progressiva d’agroquímics i la prohibició dels cultius transgènics; la creació d’un registre i un banc de llavors autòctones i lliures de drets; modernitzar progressivament els regadius perquè assegurin l’eficiència i l’estalvi de l’aigua. També es desenvolupen propostes per a fomentar la transformació social del camp, avançar cap a un model de ramaderia sostenible; la sobirania alimentària i alimentació de proximitat; impulsar polítiques de pesca sostenible i responsable; i també treballar per un pacte verd europeu.

Ciutadans proposa de fomentar el desenvolupament rural i l’agricultura sostenible

El programa electoral de Ciutadans conté tretze pàgines amb cent onze propostes que tan sols s’apunten i no es desenvolupen. En l’àmbit de la pagesia, i en general del primer sector, el programa del partit de Carlos Carrizosa apareix en els punts 50 i 51. Per una banda, proposa de crear “una xarxa d’espais de coworking en àrees rurals, mitjançant col·laboracions público-privades, amb la finalitat de fomentar l’emprenedoria digital entre els joves d’aquestes regions, contribuint així a prevenir la despoblació i atreure talent procedent de les grans ciutats”. Per una altra banda, parlen de fomentar “el desenvolupament rural i l’agricultura sostenible mitjançant programes que donin suport a la creació d’ocupació en zones rurals, millorin les infraestructures i promoguin la innovació agrícola.”

El PP vol posar fi a la burocràcia

El Partit Popular que encapçala Alejandro Fernández no té un programa electoral publicat més enllà del full de mà i d’un document concís amb un argumentari intern, que és el que han facilitat a la premsa. En aquest document, hi ha tres propostes sota el titolet “Pagesos”. La primera: “Apostem decididament per la pagesia i el món rural. Això implica posar fi a una burocràcia infinita i uns reglaments ideològics pensats des dels despatxos.” La segona: “Volem igualtat de condicions. No es pot exigir als productors europeus allò que no s’exigeix als productes que entren a Europa. O tots o ningú. Volem una transició verda gradual, realista i dirigida pels propis agricultors i ramaders.” I la tercera: “Defensem l’enfortiment dels serveis públics a les capitals de comarca, la millora de les infrastructures i la descentralització d’organismes de la Generalitat, per a revertir el despoblament i equilibrar territorialment Catalunya.”

Alhora proposa de modernitzar els regadius

El programa d’Alhora, que encapçala Clara Ponsatí, és molt esquemàtic. El primer sector apareix en l’àmbit de la gestió de l’aigua, on es proposen “polítiques de reducció del consum i l’ús d’aigua regenerada tant a les llars (filtres de pressió), com a la indústria i l’agricultura (modernització de regadius).” També apareixen pagesos i ramaders en l’àmbit del foment de la biodiversitat i sostenibilitat: “Un pla detallat de protecció dels ecosistemes per garantir l’activitat de pagesos i ramaders i la viabilitat de la població.”