Què proposen sobre la llengua els partits que es presenten a les eleccions de Catalunya?

La llengua catalana s’ha situat, els últims tres anys, al centre de la legislatura, marcada sobretot per l’acord entre el PSC, ERC, Junts i els Comuns per a una nova llei de llengües que acceptava el castellà com a llengua curricular. Ara com ara, la llei ha congelat l’aplicació del 25% de castellà a les aules, però el Tribunal Constitucional espanyol resoldrà durant la legislatura que s’obre ara si cal fer-hi canvis o no. En aquestes eleccions a Catalunya, la urgència de la qüestió es reflecteix en el debat: la majoria de partits esmenten específicament la llengua. Heus ací un resum de les principals propostes de cadascú.

PSC: una insinuació de trilingüisme i dos òrgans nous

El PSC considera que la política lingüística rep un tractament “sovint confús, sorollós i poc eficient” i que n’ha de rebre un de “rigorós, al servei d’objectius justos i precisos”. Salvador Illa proposa que la política lingüística depengui directament de les competències de presidència, tal com diu que va passar amb els presidents Pasqual Maragall i José Montilla, perquè repercuteixi “sobre el conjunt de les polítiques de govern”. Diu que vol “assegurar l’atenció pública en la llengua escollida per cadascú” i fomentar l’ús del català. Però a les aules l’objectiu dels socialistes no se centra tan sols en el català, sinó que hi volen garantir també el coneixement del castellà i de l’anglès “o una altra tercera llengua”. Tot i que no ho diu el programa, Illa ha defensat en unes quantes entrevistes un model semblant al trilingüe, amb més presència de l’anglès, perquè creu que no aniria renyit amb el fet d’adquirir també un bon nivell de català.

Els socialistes també volen crear dos nous òrgans lingüístics públics amb tasques difuses. En primer lloc, proposen un “Laboratori/Observatori de la Llengua” que serveixi per a “afinar les actuacions, aplicades a les diverses realitats sociolingüístiques, per compensar i assegurar el ple domini del conjunt de llengües oficials a Catalunya”. I en segon lloc, un Consell Social de la Llengua amb membres de sindicats, associacions de famílies, associacions juvenils i experts per facilitar “els consensos i la iniciativa social necessaris per impulsar els objectius desitjables”, dit així genèricament.

ERC: una conselleria de Política Lingüística i cursos formatius

La proposta central d’Esquerra Republicana, amb Pere Aragonès de candidat, quant a llengua és la creació d’una conselleria de Política Lingüística, amb l’objectiu d’enllestir el Pacte Nacional per la Llengua. També proposen de reforçar l’ensenyament de català en el sistema d’acollida d’adults, tant ajudant les entitats que treballen amb nouvinguts com “impulsant decididament” el Consorci per a la Normalització Lingüística. Si governen, diuen que desenvoluparan un programa de formació accelerada perquè aquests adults nouvinguts puguin adquirir els nivells bàsics de la llengua en un període de poques setmanes. El programa inclou cursos en origen, intensius, casals lingüístics immersius i formacions en línia. A l’ensenyament, es comprometen a procurar que el català esdevingui la llengua vehicular “normal” i a fer complir el requisit del C2 de català per als docents. A més a més, preveuen de pactar amb els agents socials un pla de xoc per a promoure el català en el lleure juvenil i les activitats extraescolars.

ERC també reivindica el dret dels ciutadans de ser atesos en català, tant al sistema de salut, com a l’àmbit judicial, com als comerços, com a l’administració pública. La seva proposta és d’aplicar “els plans departamentals respectius” i de treballar conjuntament amb les altres administracions responsables per garantir que respectin aquest dret. En el cas de la feina i les relacions comercials, diuen que impulsaran l’adopció de plans de gestió lingüística a les empreses per fomentar-hi l’aprenentatge i l’ús del català. Per una altra banda, volen “continuar la línia de creixement que ha permès multiplicar els continguts a les plataformes” i expandir-lo a àrees com les xarxes socials, els videojocs i les noves tecnologies, especialment en la traducció instantània de veu, aparells de domòtica domèstica, assistents de conducció, etc. També diuen que fomentaran la llengua de signes catalana i l’occità a l’Aran.

Junts: disseny d’una estratègia per a afrontar l’ofensiva judicial

Junts, amb Carles Puigdemont de candidat, diu: “No es pot garantir ni el futur de la unitat de la llengua catalana, ni la seva pervivència, en el marc estatal espanyol.” Diuen que dissenyaran una estratègia conjunta entre la comunitat educativa, les entitats i el govern per fer front a l’ofensiva judicial contra l’escola en català i que exigiran que el català –i l’aranès a l’Aran– siguin llengües vehiculars del primer cicle d’infantil fins al batxillerat i la formació professional, bo i garantint la competència en castellà i anglès o francès. Per a supervisar les mesures, reactivaran el Consell Lingüístic Assessor. A banda, proposen de fomentar la creació i difusió culturals en català, aranès i llengua de signes catalana en “les programacions, l’audiovisual, els festivals, el cinema, els espectacles, les noves tecnologies aplicades al lleure, les activitats, etc.”, i diuen que incorporaran la perspectiva lingüística en ajuts, subvencions i contractacions. Quant als mitjans públics, volen nous equipaments digitals i un premi de creació de contingut a les xarxes en català.

Afegeixen que cal reactivar el Consorci per la Normalització Lingüística, amb més recursos econòmics i humans i amb nous cursos d’iniciació per a nouvinguts; traslladar l’actual Secretaria de Política Lingüística al Departament de Presidència; fer estudis preceptius de l’impacte lingüístic de la normativa actual; i desenvolupar la legislació que regula les discriminacions per raó de llengua. En la mateixa línia, volen garantir l’ús del català en l’administració i establir que els treballadors públics disposin dels certificats C1 i C2. Així mateix, diuen que vetllaran perquè sigui la llengua d’ús normal a la justícia i en els cossos de seguretat i emergències, i que impulsaran la llengua catalana a l’exterior.

CUP: conselleria de Llengua i derogació de la llei que fa curricular el castellà

La CUP afirma: “El català i la immersió lingüística a l’escola viuen una situació d’amenaça més greu que mai.” Critica la llei aprovada pel PSC, ERC, Junts i els Comuns, que considera que “certifica la fi de la immersió lingüística i facilita l’aplicació de sentències que introdueixen el castellà com a llengua vehicular”. Per això, la primera proposta que fan és derogar aquesta llei i blindar legalment el català com a única llengua vehicular a l’escola –malgrat que no concreten com. En compte d’aquesta llei, que deixa marge a cada centre per a redactar el seu projecte lingüístic, en volen un de sol per a tots els centres per a “garantir el principi d’igualtat i no discriminació”. A més a més, la candidatura que encapçala Laia Estrada vol oferir formació inicial i continuada als professors i més recursos per a les aules d’acollida, i responsabilitzar el cos d’inspecció de l’aplicació de la immersió, que creuen que s’hauria d’estendre a la formació professional i a la universitat.

La CUP també proposa de crear una conselleria de Llengua amb una dotació pressupostària del 0,5%, que tingui una actuació transversal, amb competències en l’atenció sanitària, els mitjans i els ajuntaments, entre més. Parlen de fer complir el codi de consum en matèria lingüística, de crear una agència pública de traducció i doblatge per a promoure la producció audiovisual i musical pròpia i en català, i introduir més clàusules lingüístiques en contractació i subvencions. En l’àmbit laboral, proposen d’establir legalment el dret d’aprendre català en horari laboral i pagat per l’empresa, i fer campanyes informatives perquè les empreses que s’instal·lin a Catalunya tinguin cura amb l’ús de la llengua. Per acabar, també diuen que defensaran la llengua de signes catalana.

Comuns: un “Pla Nacional del Català”

Els Comuns afirmen que la llengua catalana, “com totes les llengües minoritàries, es veu afectada per les llengües majoritàries o franques”, i que per això necessita la protecció i l’impuls del govern. Una de les mesures per a aconseguir-ho és la creació d’un Pla Nacional del Català i l’Aranès que consolidi l’ús de les dues llengües com a eines de creació i expressió artística i n’asseguri el coneixement, “en convivència amb les altres llengües” que es parlen a Catalunya. La candidatura que encapçala Jéssica Albiach reclama el doblatge i els subtítols en català als catàlegs de les grans plataformes i als films que arribin al cinema. El seu programa també proposa de fomentar la creació de mitjans en què el català sigui vehicular, “un ecosistema editorial fort que pugui oferir publicacions en català” i la internacionalització de la cultura catalana amb l’impuls de l’Institut Ramon Llull. Això a banda, prometen de vetllar perquè es respectin els drets de l’occità i la llengua de signes catalana, i promoure el català a les institucions europees.

Ciutadans: més castellà als mitjans públics i prou multes per discriminació

Per a Ciutadans, la qüestió lingüística és tan cabdal que encapçala el seu programa, titulat “Convivència i bilingüisme, sense amnistia al separatisme”. Carlos Carrizosa voldria vetllar perquè ni el català ni el castellà “no tinguin primacia per damunt de l’altre”, eliminaria “les barreres lingüístiques per a accedir als llocs de feina públics”, suprimiria les multes per discriminació lingüística i tornaria els diners als qui n’hagin hagut de pagar. Quant als mitjans, Ciutadans demana més programació en castellà “com un fidel reflex del bilingüisme de la societat catalana” i en desvincularia les subvencions de la promoció del català. Perquè tot plegat es complís, proposen una “Llei d’ús de les llengües de Catalunya” que ho reguli i derogarien les normes que, a parer seu, “desincentiven o prohibeixen l’ús de l’espanyol”.

PP: un “patrimoni despolititzat”

El PP d’Alejandro Fernández, amb un programa molt concís, defensa que el català ha de “tornar a ser un patrimoni despolititzat”. “La pitjor manera de promocionar el català és convertir-lo en la llengua del poder i en la llengua dels independentistes”, diu el text.

Alhora: una doble xarxa educativa i 1.000 milions d’euros per a cursos d’adults

Alhora, el partit de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, presenten un “pla de xoc per la llengua”. Consideren que l’ús del català baixa “perquè la transmissió de la catalanitat a la immigració i les noves generacions s’ha trencat” i que cal fer canvis dràstics en el sistema d’immersió lingüística perquè ara com ara no s’aplica. La seva proposta estrella és crear un model de doble xarxa escolar: per una banda, unes escoles que facin 100% d’immersió en català; per una altra, unes escoles que continuïn amb el model actual però amb un certificat lingüístic necessari, que es concedirà segons si els alumnes superen una avaluació externa de nivell de català. Si no la superen, el pla lingüístic del centre haurà de canviar. En una entrevista a VilaWeb, Ponsatí explicava que les escoles on es blindaria la immersió haurien de ser ben repartides. “Si els nens de Sarrià han de baixar al Raval per poder anar a una escola immersiva, que hi baixin”, va dir.

A més, Alhora proposa una inversió de 1.000 milions per a fer cursos de català a nouvinguts i a ciutadans que no hagin passat per l’escola catalana. Hi hauria remuneració per als participants, condicionada a l’assistència i a la superació de proves de nivell. També promouen la creació d’una Escola Superior de Magisteri de Catalunya i més incentius perquè els joves es vulguin formar com a professors, a fi d’aconseguir 5.000 professors de llengua catalana nous d’aquí a deu anys. Quant a l’administració pública, diuen que, a l’hora de contractar, la Generalitat “ha de tenir la política lingüística de l’empresa com a requisit”; que els mitjans públics han de deixar de fer entrevistes en castellà i fer una plataforma conjunta de TV3, À Punt i IB3.