Què proposen sobre la independència els partits que es presenten a les eleccions de Catalunya?

En aquestes eleccions de Catalunya el debat sobre la independència és menys present que uns anys enrere. Tot i això, continua ocupant espai en els programes electorals i els discursos dels partits, tant dels que es presenten com a independentistes com dels que s’hi oposen. Us oferim, a continuació, les propostes de cada partit sobre la independència.

El PSC vol girar full del procés

El partit de Salvador Illa proposa d’obrir una nova etapa a Catalunya i girar full dels darrers governs independentistes. “El camí unilateral emprès pel procés independentista ja fa temps que no té cap recorregut”, diu, i afegeix que gràcies a les polítiques dels socialistes “s’ha obert pas el camí del retrobament i de la confluència”. “Cal, doncs, girar full definitivament del procés independentista i deixar enrere un camí equivocat que ens ha portat al descrèdit i la paràlisi per mirar el futur que ens ofereix el camí del retrobament”, diu el PSC. En canvi, proposa d’exercir l’autogovern, de desplegar l’estatut d’autonomia i de defensar la “pluriculturalitat d’Espanya” amb una llei de pluralitat lingüística a l’estat espanyol, espais d’expansió culturals i espais de trobada i diàleg entre llengües i cultures.

ERC vol pactar un referèndum amb el govern espanyol

La proposta d’ERC per a arribar a la independència va en la mateixa línia que ha defensat Pere Aragonès durant la seva presidència, que va defensar de tancar un acord de la claredat per a pactar un referèndum amb el govern espanyol i va encarregar un informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern sobre les vies jurídiques per a fer-ho. “El compromís d’Esquerra Republicana és treballar, en els espais de negociació, una proposta que reculli l’ampli consens social de Catalunya al voltant de l’exercici del dret a l’autodeterminació i construir un acord que estableixi el procediment perquè la ciutadania de Catalunya voti de nou sobre la independència del país.”

A més, el programa d’ERC exposa tres línies estratègiques per a reforçar l’agenda independentista: convèncer més gent de la independència mitjançant millores en la seva vida quotidiana; divulgar en l’àmbit internacional la causa independentista i la necessitat d’un acord de la claredat pactat i reconegut internacionalment; i comptar amb els agents socials per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Junts prioritza de reunificar l’estratègia independentista

La independència és un dels principals eixos ideològics de la candidatura de Carles Puigdemont. En una entrevista a VilaWeb, Puigdemont parla de dos processos en paral·lel. D’una banda, la negociació a Suïssa que va començar amb el pacte d’investidura de Pedro Sánchez, que creu que s’hauria de convertir en una taula entre governs. Ací, Junts defensa de pactar un referèndum d’independència a l’empara de l’article 92 de la constitució espanyola. Simultàniament, Junts vol preparar la via unilateral refent la unitat independentista. “Jo m’he proposat, des de l’endemà mateix de prendre possessió, d’organitzar reunions amb tots els actors que vam fer possible el Primer d’Octubre”, deia Puigdemont.

Però el programa electoral de Junts no parla de referèndum pactat, només de reunificar l’estratègia independentista: “És el moment de recuperar la conversa entre tots els actors de l’independentisme, fer sentir la nostra veu amb la màxima potència i preparar-nos per a tots els escenaris. Els aprenentatges acumulats al llarg dels sis anys i mig, l’anàlisi de les nostres febleses i fortaleses, i també les dels nostres adversaris, ens fan més forts i més preparats que mai. No podem perdre l’oportunitat de recosir i impulsar la fase culminant del procés d’independència, i per això cal crear les condicions necessàries per a revitalitzar la unitat cívica.”

La CUP vol que la Generalitat s’enfronti a l’estat amb polítiques socials

La proposta de la CUP per a arribar a la independència consisteix a forçar el xoc del parlament i la Generalitat amb les institucions espanyoles legislant polítiques socials i climàtiques que l’estat espanyol no permeti, i desobeint-ne les prohibicions. “La república que defensem és l’única eina capaç de superar l’actual model econòmic i social que trinxa la nostra terra i ens explota”, diu. Proposa de recuperar una agenda social i nacional pròpia, no subjecte a les negociacions amb Madrid, amb actes de sobirania per a trencar els blocs unionistes i independentistes “per a convertir l’independentisme en una lluita de classes contra el règim del 78 i, en conseqüència, conformar les condicions òptimes per a la insurrecció democràtica”.

La candidatura de Laia Estrada diu que, per a trencar amb l’estat espanyol, també caldrà internacionalitzar el conflicte, bo i sabent que “les institucions internacionals no actuaran regint-se per la defensa dels drets, sinó que caldrà obligar-les a fer-ho davant unes condicions que facin inviable la seva manca de posicionament”. Per a això, diuen, caldrà un treball de fons per a aconseguir complicitats i suports, però també una mobilització sostinguda, que volen afavorir reconstruint el moviment popular per la independència. Volen fer-ho juntament amb el municipalisme i amb l’impuls de l’Assemblea de Càrrecs Electes dels Països Catalans.

Els Comuns proposen un referèndum, però no el restringeixen a la independència

El partit de Jéssica Albiach defensa un “nou catalanisme” que s’ha d’implicar “en la transformació del model d’estat [espanyol], amb l’horitzó de la república plurinacional i federal”. Els Comuns volen donar un nou impuls a la taula de diàleg amb el govern espanyol, i una taula de diàleg de forces catalanes per a “generar un nou clima social que superi els blocs, respectuós amb la pluralitat catalana, que generi espais d’entesa i unes institucions que s’adrecin al conjunt de la ciutadania”. Critiquen que Catalunya sigui l’únic territori en què s’aplica un estatut que no ha estat votat pel seu parlament i els seus ciutadans, i proposen un referèndum sobre “l’acord polític al qual s’arribi en les negociacions”. És a dir, no el restringeixen a una pregunta sobre la independència, però sí que diuen que s’hauria d’acordar, primer, entre el conjunt de forces catalanistes. S’hauria de definir amb una llei sobre el procediment, les condicions, les majories qualificades i la interpretació de qualsevol consulta popular per via de referèndum sobre la modificació de l’estatus polític de Catalunya i de les comunitats de l’estat espanyol. “Es tracta d’aplicar, adaptant-los a la nostra realitat, els principis de la llei de la claredat del Canadà”, diuen.

A banda, posen sobre la taula una llei orgànica –que, per tant, s’hauria de presentar al congrés espanyol– de millora de l’autogovern i de reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’estat espanyol. Aquesta llei hauria de servir per a reconèixer Catalunya com a nació i recuperar aspectes de l’autogovern que figuraven a l’estatut del 2006 i que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol va dir que s’havien de regular en l’àmbit de l’estat.

Ciutadans vol que els funcionaris hagin de denunciar “conductes contràries a la constitució”

El partit de Carlos Carrizosa centra gran part del programa electoral a atacar l’independentisme. Per exemple, diu que “els treballadors públics tindran l’obligació de denunciar les conductes contràries a la constitució i a l’honestedat en l’exercici de les potestats públiques” o que dissoldran “els negocis polítics creats per a promoure i sostenir el procés”. “Eliminarem el finançament d’aquella fantasia tan cara que és la ‘República digital'”, continua.

També, en l’apartat sobre la seguretat, el programa de Ciutadans diu: “Despolaritzarem els comandaments directius dels Mossos d’Esquadra per tallar de soca-rel qualsevol pretensió de convertir-la en una policia al servei dels interessos del separatisme.”

El PP vol tancar “els negocis del procés”

El PP no ha desenvolupat un programa electoral com a tal, i difon un fullet breu i un argumentari de campanya com si ho fos en què tot allò que diu sobre la qüestió és: “Tancarem les ambaixades independentistes i els negocis del procés”. Ara bé, les declaracions públiques del seu candidat, Alejandro Fernández, deixen clar el posicionament del partit sobre la independència o un referèndum d’autodeterminació. “El procés no porta a la independència, sinó a la decadència”, va dir durant el debat electoral de TVE, on va dir que no pactaria amb cap partit que trenqués “el pacte constitucional”.

Alhora vol funcionaris compromesos i una mobilització sostinguda

Alhora es presenta a les eleccions amb el lema “Independència i bon govern”, i proposa un pla per a assolir la independència. Diuen que cal preparar-la mitjançant contactes oberts amb els governs de l’exterior i parlen de tenir present quins treballadors públics hauran de dirigir el procés i de l’ordre públic com a pilar fonamental. “El territori ja s’ha controlat: hi viu la població. La cosa difícil és arrabassar-lo, amb policia o amb exèrcit, cosa complicadíssima i improbable pels costos que implica. Però el govern ha de preveure la possibilitat d’una escalada d’amenaces i petits focus de violència, i anticipar tots els escenaris i actuar amb adaptabilitat”, diu el programa. També parlen d’una mobilització popular multitudinària, entre 200.000 persones i 300.000, que permeti de resistir prou temps per a negociar reconeixements.

A més, proposen de fer una auditoria de la Generalitat a la recerca del talent per a fer “el tomb governamental que obeeixi el mandat popular”, sobretot en els àmbits de la judicatura, les infrastructures, la comunicació, les relacions internacionals i l’ordre públic. El partit de Clara Ponsatí parla de renovar lideratges, que “no siguin responsables de la rendició del 2017”, que tinguin una vida professional solvent fora de la política i que siguin desacomplexadament nacionalistes.