Què proposen sobre la immigració els partits que es presenten a les eleccions de Catalunya?

En aquestes eleccions de Catalunya, el debat sobre la immigració hi és força present, especialment com gestionar-la i com acostar el català als nouvinguts. A continuació, us oferim les propostes principals de cada partit sobre la immigració.

PSC: Observatori contra la xenofòbia i perspectiva aconfessional

El programa del PSC parla de garantir els drets dels immigrants i facilitar-ne l’encaix en un marc de pluralitat i interculturalitat. En termes generals, parla de gestionar els fluxos migratoris sota el principi del respecte de la dignitat humana, juntament amb les possibilitats de feina i acolliment de la societat catalana. Un acolliment “sempre d’acord amb la legislació espanyola i europea i els acords sobre la matèria amb els actors socials”.

El PSC també parla de reforçar i impulsar els programes que afavoreixen el coneixement de l’entorn i les llengües oficials i de combatre els discursos xenòfobs amb l’adaptació de la llei d’igualtat de tracte i no discriminació. En aquest sentit, proposa de posar en marxa un observatori del racisme i la xenofòbia per a monitorar les situacions que dificultin la cohesió social i promoure un pla integral contra els extremismes.

Sobre la laïcitat, el PSC proposa de promoure polítiques que facin efectiva l’aconfessionalitat, com ara, fer que l’emplaçament de nous espais de culte sigui fruit d’una negociació entre l’administració i les diverses religions i promoure la incorporació de l’ensenyament sobre el fet religiós en termes de convivència, i evitar els fonamentalismes, entre més. Volen garantir que la formació en alguna creença religiosa es faci fora de l’horari lectiu.

ERC: Català com a vehicle d’inclusió i feines dignes

ERC vol reclamar a l’estat espanyol totes les competències en matèria d’immigració per a impulsar un model d’acollida que garanteixi l’aprenentatge del català i que opti per la promoció de la regularitat administrativa i l’accés a un treball digne. ERC defensa un model d’acord amb el Pacte Nacional de Migracions i exigeix a l’estat espanyol la derogació de la llei d’estrangeria i la promoció d’una llei que asseguri vies legals i segures que permetin l’obtenció de la nacionalitat per residència en un màxim de cinc anys i que flexibilitzi la concessió de permisos de residència, el tancament definitiu dels centres d’internament d’estrangers (CIE) i el compliment del dret d’asil dels refugiats.

El partit vol aprovar i desplegar el pacte per la vida digna i compartida perquè es garanteixi la no-discriminació, es corregeixin les desigualtats i es reparin les conseqüències del racisme sistèmic. També proposa accions per a posar fi al racisme immobiliari, el perfilament racial dels cossos de seguretat i la racialització del fracàs escolar. ERC demana de garantir l’empadronament a tots els municipis, sigui quina sigui la situació administrativa de la persona.

Dos dels eixos principals de les mesures sobre immigració són la qüestió del català com a vehicle d’inclusió i l’accés a llocs de feina dignes. “Cal estendre el coneixement de la llengua des d’una perspectiva comunitària, on els centres de treball i les escoles tinguin un paper destacat”, diu el programa. A més, volen establir mesures per a garantir la regularització de les treballadores de la llar i les cures, tot reforçant la inspecció del treball. Finalment, ERC vol desplegar un model d’intervenció integral en el cas dels delictes d’odi, centrat en la víctima.

Junts: Contractacions en origen i català com a llengua comuna

En polítiques d’immigració, Junts es compromet a aprovar una llei orgànica de traspàs integral de les competències en immigració que hauria de permetre, entre més qüestions, la negociació de quotes i l’atorgament dels permisos de feina i residència temporals i permanents. Volen crear l’Agència Catalana d’Immigració per a negociar bilateralment i gestionar aquests aspectes.

Proposen de promoure la contractació en origen per evitar els fluxos migratoris sobredimensionats i segons la demanda dels diferents sectors del teixit empresarial, i també promoure la formació dels immigrants segons les necessitats de les empreses. En aquest sentit, també parlen de vetllar perquè la inserció laboral dels immigrants sigui tan ràpida com sigui possible i en la categoria professional per a la qual estan qualificats. A més, Junts diu que acompanyarà els joves extutelats de més de divuit anys i que cal preveure que el seu desinternament es desenvolupi de la manera més autònoma possible.

El partit proposa de definir un nou pacte nacional que establirà un nou marc de drets i deures per als immigrants. “És imprescindible que les persones nouvingudes coneguin la llengua i cultura del país, sistema polític, drets de participació i serveis de què disposen”, diu el programa. “Treballarem per un país cohesionat al voltant de la cultura i la llengua pròpia del país com a llengua comuna.” Per últim, Junts també parla de treure pressió al món local en el procés d’acollida, de garantir els drets de les persones que reclamin asil per motius de discriminació al país d’origen i de condemnar el racisme i la xenofòbia, a més d’afrontar l’auge de l’extrema dreta amb un debat urgent i constructiu.

CUP: Facilitar la documentació de residència i empadronar tothom

La CUP vol impulsar un marc legal que obligui els ajuntaments a empadronar tothom, també en la forma de padró sense domicili fix, per poder accedir als serveis socials i a la regularització administrativa. També demanen d’elaborar un pla integral de lluita contra el racisme i la islamofòbia i establir mesures i sancions contra la discriminació en l’accés a l’habitatge i als llocs de feina. A més, volen facilitar la documentació de residència sense necessitat de tenir un contracte laboral per a tothom qui viu a Catalunya, així com regularitzar laboralment qui treballa en l’economia informal. També demanen de tancar immediatament els CIE.

Sobre els fluxos migratoris, demanen d’establir immediatament vies segures i un visat humanitari per als refugiats a totes les oficines de la Generalitat a l’exterior. Per protegir els menors no acompanyats, proposen d’impulsar una investigació de tots els centres on viuen joves immigrants tutelats. Sobre l’educació, volen establir un sistema de quotes que garanteixi un repartiment equitatiu dels alumnes amb necessitats educatives especials –alguns dels quals nouvinguts– en els diferents centres.

La candidatura reclama la derogació íntegra de la llei d’estrangeria i, mentre això no passi, una reforma urgent dels articles sobre la gestió administrativa de joves i adolescents que viatgen sols o indocumentats per a eliminar els mecanismes actuals de comprovació de la majoria d’edat. També reclamen l’erradicació de les identificacions per perfil ètnic o racial, les batudes racistes i els vols de deportació forçada.

Comuns Sumar: Una escletxa per a la regularització i més cursos de català i castellà

Comuns Sumar vol garantir l’accés universal a tots els serveis públics, independentment de la situació administrativa, i augmentar els recursos econòmics per facilitar-ho. També volen assegurar l’empadronament d’ofici a totes les persones que viuen a qualsevol dels municipis catalans i facilitar la regularització per via laboral dels immigrants que es trobin en situació administrativa irregular. Diuen que aprofitaran la possibilitat de regularització que ha obert la reforma recent del reglament de la llei d’estrangeria per regularitzar per la via laboral els immigrants en situació irregular que s’hi puguin acollir.

Els comuns també proposen de garantir el dret de vot actiu i passiu dels immigrants, l’accés a beques menjador a tots els infants que siguin en situació de precarietat, independentment de la situació administrativa dels seus pares, l’assessorament legal i una xarxa de suport a les dones que treballen en l’àmbit domèstic i de les cures perquè puguin reclamar els seus drets laborals. Quant a la llengua, demanen d’ampliar l’oferta de cursos de català i castellà a tot el país i també les franges horàries dels cursos.

Reclamen la derogació de la llei d’estrangeria, el tancament de tots els CIE i la fi de les deportacions forçoses. Mentrestant, demanen una regularització immediata, amb independència de l’autorització administrativa, de les persones per a residir i treballar a l’estat espanyol. Finalment, ofereixen de continuar treballant en l’impuls de vies legals i segures i els reassentaments per a migrar de manera regular dins la Unió Europea.

Ciutadans: Deportació dels delinqüents multireincidents estrangers

Ciutadans no té un apartat del programa electoral dedicat a la immigració, però sí que en parla en algunes de les mesures sobre altres qüestions. Per exemple, en matèria de seguretat, diuen que impulsaran una reforma del codi penal perquè els delinqüents multireincidents compleixin penes proporcionals “al gran mal que fan a la ciutadania”. Diuen que, si aquests delinqüents són estrangers, seran deportats.

Quant a la integració, parlen de promoure l’arrelament dels estrangers residents legalment a Catalunya i de la seva incorporació “progressiva i cordial a la cultura bilingüe catalana i als valors de democràcia i llibertat de la nostra societat”.

PP: Una immigració “legal i ordenada” i expulsió de multireincidents

El PP no ha fet públic el seu programa electoral i, per tant, les propostes concretes sobre immigració són molt reduïdes. Defensen una immigració “legal, ordenada i respectuosa” i diuen que, amb l’augment de la immigració, ara no toca una política de portes obertes, sinó treballar per garantir una bona integració.

“Les persones que han vingut legalment a treballar, són germanes i conciutadanes nostres”, diu el PP en el seu argumentari. “Han tingut i tenen un paper molt important en la nostra vida econòmica i social. Aquelles que s’hi instal·lin per delinquir de manera reiterada seran expulsades.” Volen reformar el codi penal per castigar la multireincidència. En els casos de ciutadans nacionals, proposen d’augmentar notablement la pena i la multa, i en el d’immigrants multireincidents, expulsar-los.

Alhora: Catalanitzar la immigració

De moment, Alhora no ha fet públiques propostes específiques sobre immigració, però sí que és un concepte que apareix en alguns punts del seu programa electoral, especialment en relació amb el català. “La llengua retrocedeix perquè la transmissió de la catalanitat a la immigració i les noves generacions s’ha trencat”, diu el programa, que també parla de catalanitzar la immigració. Entre les sis propostes del pla de xoc per la llengua, hi ha la inversió de 1.000 milions d’euros per a una educació d’adults catalanitzadora. Diuen que gran part de la població que no ha passat per l’ensenyament en català, especialment la immigrada, treballa en el sector serveis i en sectors de baixa qualificació, i no saber català els impedeix la integració. També proposen la doble xarxa escolar en català, amb què volen garantir una escola immersiva allà on hi hagi demanda i treballar les dificultats concretes de contextos d’alta complexitat política i demogràfica allà on no hi ha immersió.

En l’apartat econòmic, defensen de deixar d’afavorir els sectors econòmics que, entre més, importen mà d’obra barata en les pitjors condicions possibles i aturar la deriva cap al monocultiu turístic.